Idioma francés

El idioma francés (en francés: français) és una llengua romanç parlada en tot lo territori de França metropolitanta, junt en atres llengües com el bretó en Bretanya, el occità en el sur del país, l'eusquera, el català i el cors, en Còrcega. En los territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el tahitià, en la Polinèsia Francesa, o en dialectes com el <<créole>> en l'illa de la Reunió (Illa), en Guadalupe o Martinica.

Francés Français
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	França, Bèlgica, Benin, Burquina Faso, Burundi, Camerú, Canadà, Chat, Costa de Marfil, Gabó, Guinea, Haití, Illes Comores, Luxemburc, Madagascar, Malí, Mònac, Níger, Suïssa, República centreafricana, República democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, Togo, Vanuatu i Yibuti
Regió:	Mundial
Parlants:	127 millons
Rànquing:	13º
Família:	Indoeuropea   Itàlica    Romanç     Itàlica Occidental      Llengües d'oïl       Francés
estatus oficial
Llengua oficial de:	França, Bèlgica, Benin, Burquina Faso, Burundi, Camerú, Canadà, Chat, Costa de Marfil, Gabó, Guinea, Haití, Illes Comores, Luxemburc, Madagascar, Malí, Mònac, Níger, Suïssa, República centreafricana, República democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, Togo, Vanuatu i Yibuti
Regulat per:	Acadèmia Francesa
còdics de la llengua
ISO 639-1	fr
ISO 639-2	fre/fra
ISO/FDIS 639-3	fra
SIL
vore també: llengua

Història de la llengua

Orige

El territori de lo que hui és França començà a ser poblat pels gals al rededor del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseïen escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora de l'eusquera, pero desconeixien l'escritura. En la zona de Massilia (Marsella) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en est idioma, pero no varen difondre més allà de ses colònies.

Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga Gàlia segurament foren desapareixent en la colonisació romana i la progressiva implantació del llatí. En el decliu de ´'Imperi Romà, una série de pobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en lo nort i els visigots en lo sur, en lo riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, l'idioma parlat pels francs està en l'orige del neerlandés que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els Països Baixos, a on se li denomina holandés, en part de Bèlgica i en lo nort de França.

Durant molt de temps, l'idioma parlat en lo nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí més o manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques de l'idioma germànic parlat pels francs. Al sur, l'evolució és diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos llengües en una frontera que en principi es marcarà en el Loira, encara que a lo llarc de l'història anirà desplaçant-se cada volta més cao al sur, degut a l'espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en París, ya que a partir de la Revolució Francesa la llengua francesa passà a ser un element identificador i igualador de tots los francesos. La langue d'oïl (oïl ha evolucionat a oui) se parlava en la zona nort i el langue d'oc en lo sur. La llínea de separació anava del Maciç central a la desembocadura del Loira en Nantes.

El francés antic

Lo que es coneix com a francés antic se n'anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que es parlava al nort del Loira com si es tratara d'una sola llengua, en realitat se tractava de dialectes en elements comuns.

L'influència germànica en l'idioma obligà a usar en lo llenguage escrit alguns dígrafs per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, un dels elements fonètics més caracterísitics de l'influència germànica en lo francés se va marcant en la escritura per l'us de la n en posició final de sílaba. L'evolució fonètica de la u llatina cara al sò que actualment té en francés obligà aixina mateix a utilisar el dígraf ou per a reproduir el sò original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la h ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: l'existència de la h aspirada.

Eixemple de francés

Francés: Notre Père: Notre Père, qui es aux cieux, Que ton nom soit sanctifié, Que ton règne vienne, Que ta volonté soit faite Sur la terre comme au ciel. Donne-nous aujourd'hui notre pain de ce jour Perdonne-nous nos offenses, Comme nous pardonnons aussi à ceux qui nous ont offensés Et ne nous coumets pas à la tentation, Mais délivre-nous du mal.

Amen.

Valencià: Pare nostre: Pare nostre, que estàs en lo cel: santificat siga el teu nom. Vinga a nosatres el teu Regne. Faça’s la teua voluntat, aixina en la terra com en lo cel. El pa nostre de cada dia, dona-nos, Senyor, el dia de hui. I perdona les nostres deutes, aixina com nosatres perdonem als nostres deutors. I no nos deixes caure en la tentació, i lliura-nos del mal.

Amen.

Chicotet vocabulari

• Hola: Salut, Bonjour
• Adeu: Adieu, Au revoir
• ¿Com te diuen?: Comment tu t'appelles ?
• ¿Com estàs?: Comment vas-tu ?, Comment allez-vous ?, Ça va ?
• ¿Quants anys tens?: Quel âge as-tu ?
• Tinc... anys: J'ai ... ans.
• Francés, Francesa: Français, française.
• Valencià, valenciana: Valencien, valencienne.
• Espanyol, espanyola: Espagnol, espagnole.
• ¿Parles castellà, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencien/italien ?
• ¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est ?
• És...: C'est....

Vore també

• Fonologia del francés
• França
• Lliteratura francesa
• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Idioma francés de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.