Edat del Ferro
L'edat del ferro és l'últim periodo principal de la tradicional divisió de les tres edats, establida en l'any 1820 per Christian Jürgensen (qui establí una classificació segons els materials amprats en cada periodo), sent posterior a l'Edat de Bronze. Actualment el terme ha perdut valor com a etapa històrica, ya que dit terme és a soles aplicable dins de l'àmbit Europeu. Es dividix el periodo de l'edat del ferro en periodo de la cultura dels túmuls, Periodo de la cultura dels camps d'urnes, periodo de la cultura de Hallstatt i periodo de la cultura de La Tène.
| Història humana |
|---|
| ↑ abans de l'Homo (Pliocé) |
|
|
|
|
|
|
| ↓Futur |
L'edat del ferro es caracterisa per l'utilisació del ferro com a metal, utilisació importada d'orient a través de l'emigració de tribus indoeuropees, que a partir de l'any 1200 a.C. escomençaren a arribar a Europa Occidental. Pareix que no varen creuar els Pirineus abans de l'any 900 a.C.
Estos emigrants indoeuropeus, nomenats normalment celtes encara que el poble d'este nom era a soles u més dels que formaven part dels desplaçats, varen arribar en un llarc periodo d'emigracions parcials de grups molt diferents entre ells, encara que conservaven certs elements homogéneus com una serie de llengües indoeuropees i uns hàbits culturals similars.