L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Real Acadèmia de Cultura Valenciana

Revisió de 15:36 28 abr 2009 per 88.18.51.172 (Discussió) (→‎Els Acadèmics)
Sèu de la RACV

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una fundació espanyola creada baix el patrocini la Diputació Provincial de Valéncia. El seu orige es remonta a l'any 1915, quan se va crear l'entitat "Centre de Cultura Valenciana" per a l'estudi de la llengua i cultura valencianes. La RACV es una acadèmia associada a l'Institut d'Espanya i es l'única de tot l'Institut, en capacitat pera temes relacionats en la llengua valenciana, segon reconeix la mateixa RAE en escrit dels anys huitanta[1]

És l'institució encarregada de la elaboració de la normativa de la llengua valenciana i la única que conta en autoritat històrica per a definir la forma correcta del valencià modern. En Juliol del 2003 va reformar les Normes del Puig (que la mateixa entitat va propondre en 1981 i va reformar en els anys noranta), afegint lo que li havia llevat en l'anterior reforma, els accents gràfics.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana té reconeiximent oficial i rep subvencions de les institucions públiques, com l'Ajuntament de Valéncia, la Diputació de Valéncia i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. A més té convenis de colaboració en atres entitats, com la Universitat Cardenal Herrera-Ceu Sant Pau de Valéncia, Universitat Politècnica de Valéncia i l'Escola Internacional de Protocol de Valéncia.

Història

El 15 de giner de 1915, de la mà del llavors president de la Diputació Provincial de Valéncia, es va fundar el Centre de Cultura Valenciana. Encara que té el seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de Valéncia pronte se va sumar a este proyecte. L'ajuntament va cedir en 1917 el Saló del Consolat de Mar de la Llonja de Valéncia per a seu social de l'entitat. Este edifici és joya única del gòtic civil valencià i ha sigut declarat Patrimoni de la Humanitat. En l'actualitat este saló s'utilisa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.

Des de 1926 l'estructura interna va quedar configurada en les seccions següents:

  • Llengua i Lliteratura
  • Etnografia i Folclor
  • Història i Arqueologia
  • Prehistòria i Antropologia

Estes seccions varen ser la base de treball d'investigació del centre, estaven dirigides per un director de Número. Se podien nomenar també colaboradors agregats que serien coordinats per a la realisació de diversos treballs.

Després de la Guerra Civil se van agregar tres seccions més:

  • Ciències Naturals
  • Geografia del Regne de Valéncia
  • Filologia Valenciana

I en 1951, 1955 i 1959 es van afegir atres tres, respectivament:

  • Conferència Club
  • Cronistes del Regne de Valéncia
  • Protectors de les Encreuaments i dels ermitoris del Regne de Valéncia

D'esta manera, el Centre de Cultura Valenciana se presentava com un centre valencià d'investigació en diverses àrees. En 1946 va ingressar en el Patronat José Maria Quadrado, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques.

En 1978 va passar a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En 1986, l'acadèmia va ser acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.

En 1991, el rei Joan Carles I, li va concedir el títul de Real, per la qual cosa l'entitat va ser reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en el Institut d'Espanya.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana va propondre en 1981 unes normes conegudes com a Normes del Puig, davant de numeroses entitats i intelectuals. Estes normes arribaren tindre reconeiximent oficial, al ser publicat l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en les dites normes, i ser usades per la pròpia Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del valencià.

Funció normativa: autoritat llingüística del valencià

La RACV és l'institució que elabora la normativa de l'idioma valencià. La seua funció es similar a la de la Real Academia Española en el cas del castellà o a l'Académie Française en el cas del francés. L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el Diccionari Ortogràfic de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV es coneguda com a "Normes del Puig", és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant es pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la llengua valenciana moderna.

Els Acadèmics

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana està integrada per quatre tipos d'acadèmics, cada un d'ells en unes obligacions especificades en els estatuts de l'entitat.

Els Acadèmics de Número, els Acadèmics Electes, els Acadèmics d'Honor i els Acadèmics Corresponents. Cada un té estipulats uns drets i unes obligacions, en la cerimònia d'entrada com a tals en la RACV, reben una medalla, representativa del número que li corresponga segons la vacant que vaja a ocupar.

Una llarga lista de personalitats han format part de la Acadèmia: Vicente Blasco Ibáñez, Eduardo Primo Yúfera, Alberto Sols, Nicolau Primitiu, Fletcher Valls, Julián San Valero, Joaquín Rodrigo, Francisco Lozano.[2]

Secciones y responsables

Actualment la RACV esta integrada per 15 seccions.

La secció de llengua y literatura ha organizat events internacionals de llengues minoritaries,[3] editat diccionaris, correctors informátics, abundant bibliografia, y les citades Normas del Puig.

Referències

  1. ↑ http://www.loratpenat.org/biblioteca/RAE%20FRONT.pdf
  2. ↑ José Aparico Academico RACV
  3. ↑ I Seminari Internacional de Llengües Minoritaries, dedicat a les llengues europeas.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Acadèmia_de_Cultura_Valenciana&oldid=10685»