La Casa Rosada, sèu presidencial de Argentina.

President (del llatí praesĭdere, «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una assamblea. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el poder eixecutiu d'un Estat o d'una regió. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la Constitució d'els Estats Units i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina presidenta, recollida per la Real Acadèmia Espanyola.[1][2]Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del Congrés, Senat, Cambra, Cort Suprema, Tribunal Constitucional i uns atres. També existix la paraula Vicepresident, que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia organisacional.

De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns paisos, al màxim directiu de empreses privades, universitatés, cambres empresarials, associacions i institucions de diversa índole, públiques o privades.

President de la República

En els paisos en règim de govern republicà, el cap d'Estat o governe rep el títul de president. Normalment, els Caps d'Estat són elegits pel poble, el congrés o parlament per un periodo inferior a una década (4 a 8 anys, segons el país).

Els presidents es poden distinguir segons les seues funcions i poders de la següent forma:

  • Quan complixen únicament funcions de cap d'Estat: esta és la forma com funcionen les repúbliques parlamentàries. En dites formes de govern el president designa al primer ministre d'acort al respal del parlament i carix de funcions eixecutives. Només firma les lleis i decrets aprovats pel consell de ministres i té la capacitat de dissoldre el parlament, previ acort en el primer ministre. El president complix la funció de representar el Estat i les funcions protocolars associades. Té exactament el mateix paper que un rei d'una monarquia constitucional o parlamentària, on lo únic que canvia bàsicament és el nom. Són electes per sufragi directe o de forma indirecta pel parlament o una assamblea electoral formada per a dit propòsit. Existixen habitualment en els paisos que han passat d'una monarquia a una república.
  • Quan ademés de les funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre: esta correspon a formes de govern *semipresidenciales o semiparlamentaries, com en França. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les relacions exteriors i la defensa nacional, la facultat de convocar a plebiscits i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per sufragi universal.
  • Quan és al mateix temps cap d'Estat i cap de govern: en este cas el president nomena o designa a tots els integrants del govern en forma exclusiva. Estos règims polítics es denominen presidencialistes, en ells sol existir una clara divisió de poders, i els presidents no tenen la capacitat de dissoldre el Congrés, encara que solen ser també coegisladors. Sorgix en els Estats Units (1787) i és la forma de govern dels Estats del continent americà, llevat en Canadà i gran part del Carib que tenen un règim parlamentari. Són electes per sufragi directe en la majoria dels paisos, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Equador, Mèxic, Uruguay i Veneçola, o indirectament com en Estats Units, per mig d'un colege electoral.

President del Govern

[[Archivo:Palacio de la Moncloa.jpg|300px|thumb|right|Palau de la Moncloa, sèu oficial del president del Govern de Espanya.]]

En alguns paisos en monarquia parlamentària, el primer ministre rep el títul de president del Govern. Eixe és el cas de Espanya.