Thomas Jefferson i els natius americans

Thomas Jefferson creïa que els pobles indígenes nortamericans eren una raça noble, que eren «en cos i ment iguals a l'home blanc» i estaven dotats d'un sentit moral innat i una marcada capacitat de raó. Aixina mateix, estava a favor del mestiçage entre els colon i els natius com a estratègia política. No obstant, també creïa que estos eren tecnològicament inferiors.

Jefferson mai va eliminar a cap natiu nortamericà. No obstant, en cartes privades va sugerir vàries idees per a traslladar als natius dels enclavaments de l'est a les seues pròpies noves terres en el territori a l'oest del Mississipi. La removiment d'indis va ser aprovada pel Congrés en 1831, molt despuix de la seua mort. Abans i durant la seua presidència, Jefferson va discutir la necessitat de respecte, germandat, comerç i mestiçage en els natius americans. Jefferson va sostindre que els indígenes tenien terra «de sobres» i, va pensar, la canviarien de buen grado per suministraments garantisats d'aliments i equip.

Interés cultural i llingüístic

Jefferson estava fascinat en les cultures i els idiomes indígenes. La seua casa en Monticello estava plena d'artefactes indígenes obtinguts de l'expedició de Lewis i Clark. Va recopilar informació sobre el vocabulari i la gramàtica de les llengües indígenes, lo que considerava un dels seus proyectes científics més importants. Estava conscient de que el seu coneiximent llingüístic no era tan sòlit com la seua formació arqueològica i desijava més informació, llamentant que molts pobles natius hagueren desaparegut sense que els seus idiomes quedaren registrats. En eixe propòsit va reunir llistes de paraules de fins a unes 250 llengües natives. En 1801 va comentar a William Dunbar que intentava reunir la colecció més àmplia possible i que ya havia reunit al voltant de trenta llistes, vàries d'elles molt distintes entre sí. La Societat Filosòfica Nortamericana conserva vocabularis de vintidós llengües.

Donat el seu interés pels idiomes natius, va llamentar no haver conversat en la seua infància en els indígenes que assistien als sepelis en els Barrows, a on de chiquet no va poder preguntar per les persones enterrades allí. Ya adult plantejaria eixes mateixes preguntes mentres excavava eixos llocs. Jefferson aspirava a que les llengües indígenes pogueren conservar-se com a objectes tangibles i consultables en biblioteques, fixades per escrit com a transcripcions alfabètiques, inclús si els seus parlants no usaven escritura. La seua intenció era transformar la llengua viva en un archiu permanent, depositat en les biblioteques de la mateixa manera que els restants materials o arqueològics. Segons Jonathan Elmer, este propòsit reflectia l'intent de Jefferson de "archivar" la cultura indígena tant en el pla material com en el discursivo.

Va rebujar la teoria del determinisme migambiental, que atribuïa al clima i a la geografia la suposta inferioritat física, cultural i política dels naturals d'Amèrica front a Europa. En la seua única obra, Notes on the State of Virginia, va argumentar en contra d'estes idees i va defendre el valor de les cultures natives. Va afegir al llibre el discurs del cap mingo James Logan, qui llamentava l'assessinat de la seua família per un colon blanc, i ho va presentar com una mostra d'oratòria tan poderosa com la millor tradició europea, clàssica o moderna. En una carta al marqués de Chastellux, Jefferson va declarar que considerava als indígenes «en cos i ment iguals a l'home blanc», i sostenia que solament era necessari transformar el seu entorn per a que pogueren integrar-se plenament com a nortamericans.

Aculturación i assimilació

A Andrew Jackson a sovint se li atribuïx l'inici del desplaçament dels indígenes, ya que el congrés va aprovar la Llei de trasllat forçós dels indis en 1831, durant la seua presidència, i també per la seua participació personal en l'expulsió per la força de molts pobles natius orientals. El sorgiment de Napoleón en Europa, i el rumor d'una possible transferència del Territori de Luisiana del Imperi espanyol al francés, considerat més agressiu, va ser motiu de consternació entre algunes persones en la república nortamericana. Jefferson va advocar per la militarisació de la frontera occidental, a lo llarc del riu Mississipi. Va sentir que la millor manera de conseguir açò era inundar l'àrea en una gran població d'assentaments blancs.

Encara recuperant-se de la guerra d'Independència, el govern federal dels Estats Units no va poder arriscar-se a iniciar un ampli conflicte en les poderoses nacions indígenes que rodejaven les seues fronteres. Als nortamericans els preocupava que açò provocara una guerra més àmplia, en la que potser Gran Bretanya, França o Espanya s'uniren als indígenes. En les seues instruccions a Meriwether Lewis, Jefferson va emfatisar la necessitat de tractar a totes les tribus indígenes de la manera més conciliadora.

Jefferson volia expandir les seues fronteres als territoris indígenes, sense provocar una guerra en tota regla. El pla original de Jefferson era convéncer als pobles natius per a que adoptaren la cultura europea occidental. En una carta privada de 1803 a William Henry Harrison, Jefferson va escriure:

Per a promoure esta disposició per a intercanviar terres, que tenen de sobres i que volem, per les necessitats, que tenim de sobres i ells volen, impulsarem els nostres usos comercials i nos alegrarem de vore els individus bons i influents entre ells comerciar. D'esta manera, els nostres assentaments se circumscriuran gradualment i s'acostaran als indis, i en el temps s'incorporaran a nosatres com a ciutadans dels Estats Units o es traslladaran més allà del Mississipi. El primer és sense dubte el final de la seua història més feliç per a ells; pero, en tot el curs d'açò, és essencial cultivar el seu amor.

Per a conseguir-ho, va defendre idees similars respecte al mestiçage entre els blancs i els indígenes. En el seu tercer any com a president, Jefferson va manifestar la seua postura «per deixar els nostres establiments i els seus (indígenes) trobar-se i criar-se junts, mesclar-se i convertir-se en un únic poble». Ya uns anys abans, en 1784, Patrick Henry havia estat prop de conseguir que la llegislatura de Virginia aprovara una llei que proponia incentius per als matrimonis entre persones blanques i indígenes, ademés d'educació pública gratuïta per als fills d'estes unions interracials.

La mateixa llínea de pensament va reaparéixer sis anys despuix, poc ans que Jefferson retornara a Monticello. En una trobada en un grup de caps indígenes de l'oest, va reiterar la seua convicció de que l'integració es conseguiria a través de l'unió familiar i política entre abdós grups. En eixa ocasió els va dir: «vostés van a unir-se en nosatres... i serem tots americans; van a mesclar-se en nosatres per matrimoni, la seua sanc correrà per les nostres venes i es derramarà en nosatres sobre esta gran illa».

Les respostes indígenes a l'assimilació cultural varen ser diverses: líders com Black Hoof varen acceptar el programa de "civilisació" de Jefferson i es varen establir com a agricultors en Ohio, mentres que Tecumseh va organisar una confederació i una forta resistència contra Estats Units abans de la guerra de 1812. En el sur, vàries nacions també varen adoptar part d'este proyecte i varen ser cridades pel govern les Cinc Tribus Civilisades, ya que alguns dels seus membres varen construir pobles i plantacions a l'estil angloamericà, i inclús varen practicar l'esclavitut de persones negres.

Vore també

• Doctrina del destí manifeste
• Assimilació cultural dels natius nortamericans
• Mestiçage en l'Amèrica Anglosaxona

Bibliografia

• Drinnon, Richard (1997). Facing West: The Metaphysics of Indian-Hating and Empire-Building, University of Oklahoma Press. ISBN 978-0806129280.
• Keller, Christian B. "Philanthropy betrayed: Thomas Jefferson, the Louisiana Purchase, and the origins of federal Indian removal policy." Proceedings of the American Philosophical Society 144.1 (2000): 39–66. online
• Meacham, Jon (2012). Thomas Jefferson: The Art of Power, Random House. ISBN 978-1-4000-6766-4. «Thomas Jefferson: The Art of Power by Jon Meacham.»
• Miller, John Chester (1980). The Wolf by the Ears: Thomas Jefferson and Slavery, University of Virginia Press. ISBN 978-0-452-00530-3.
• Miller, Robert (2006). Native America, Discovered and Conquered: : Thomas Jefferson, Lewis & Clark, and Manifest Destiny, Greenwood Publishing Group. ISBN 9780275990114.
• Onuf, Peter J. (2001). Jefferson's empire: the language of American nationhood, University of Virginia Press. ISBN 9780813920900.
• Owens, Robert Martin (2007). Mr. Jefferson's hammer: William Henry Harrison and the origins of American Indian policy, University of Oklahoma Press. ISBN 9780806138428.
• Rockwell, Stephen J. (2010). Indian Affairs and the Administrative State in the Nineteenth Century, Cambridge University Press. ISBN 9780521193634.
• Sheehan, Bernard (1974). Seeds of extinction: Jeffersonian philanthropy and the American Indian, W. W. Norton & Company. ISBN 9780393007169.
• «Thomas Jefferson's Enlightenment and American Indians». Thomas jefferson Foundation.

Atres llectures

• Ostler, Jeffrey (2004). The Plains Sioux and O. S. colonialism from Lewis and Clark to Wounded Knee, Cambridge University Press. ISBN 9780521605908.