Anar al contingut

Siedra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Siedra

Siedra (en griego: Σύεδρα)[1] va ser una antiga ciutat portuària de la regió de Cilicia, Panfilia o Isauria, en la costa meridional de la moderna Turquia, sítia entre les ciutats d'Alanya i Gazipaşa. Es va fundar en el VII i es va abandonar en el XIII La població contava en un port marítim i una ciutat alta, a 400 m d'altura.[2] Ptolomeu ho situa en Cilicia, Esteban de Bizanci, en Isauria, i Hierocles, en Panfilia.

Els historiadors romans Lucano i Floro la mencionen com el lloc a on el general romà Pompeyo va celebrar el seu últim consell de guerra en el 48 a. C., abans del seu viage fatal a Egipte.[3] La ciutat va tindre el seu apogeu al voltant dels sigles II i III, i en 194 l'emperador romà Septimio Sever va elogiar la seua resistència davant la creixent pirateria mediterrànea.[4] Una inscripció del I a. C. trobada en la ciutat menciona esta: l'oràcul —possiblement el d'Apolo en Clars— va aconsellar als siedrios que resistiren denodadamente als pirates.[3][5] En 193, Pescenio Níger va disputar l'imperi a Septimio Sever; la guerra va acabar a l'any següent, en la seua derrota. Septimio Sever va premiar a les ciutats que ho havien recolzat en nous privilegis i títuls i va castigar a les que se li havien opost, retirant-los els seus privilegis; algunes d'estes varen devindre inclús en llogarets (κῶμαι). Siedra es va contar entre les primeres.[6]

En Siedra es varen acunyar monedes durant varis periodos, sent el primer el regnat l'emperador romà Tiberio (14-37).[7] En el 374, el teòlec cristià Epifanio de Salamina va escriure la seua obra (el home ben Ḥarb al-Fijār) com a epístola de resposta a l'iglésia de Siedra, a la que descriu com necessitada d'ancorar en port segur.[8]


Les excavacions modernes del jaciment varen començar en 1994 baix la Direcció del Museu de Alanya. Es va excavar el carrer principal de la part alta de la ciutat,[7] aixina com una cova provablement utilisada per a batisme i que està decorada en imagineria cristiana. Un mosaic que es va trobar s'exhibix en el Museu de Alanya. Atres estructures trobades inclouen un temple, un teatre, tendes, una casa de banys, muralles i vàries cisternes que abastien d'aigua a la ciutat.[2] En 2011, un arqueòlec que excavava baix l'aigua va datar certes relíquies del port de Siedra en l'Edat del Bronze, fa uns 5000 anys.[9]

Referències

  1. ↑ Dictionary of Greek and Roman Geography (1854), William Smith, LLD, Ed.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Syedra». Ministry of Culture and Tourism (2005). Consultat el 2015-04-09.
  3. ↑ 3,0 3,1 de Souza, Philip (2002). Piracy in the Graeco-Roman World, Cambridge University Press, pp. 139–140. ISBN 0-521-01240-6.
  4. ↑ «Syedra» (en de). Histolia (2015-02-22). Consultat el 2015-04-09.
  5. ↑ Price, S. R. F. (1999). Religions of the Ancient Greeks, Cambridge University Press, pp. 179–180. ISBN 0-521-38867-8.
  6. ↑ Jones, Christopher P. "A Letter of Septimius Severus to the City of Syedra." Zeitschrift Für Papyrologie Und Epigraphik 195 (2015): 121-26. Accessed December 3, 2020. http://www.jstor.org/stable/43909905
  7. ↑ 7,0 7,1 «Syedra» (en tr). Gelarabul (2014). Archivat des de l'original, el 2 de març de 2014. Consultat el 2015-04-09.
  8. ↑ (2009) Frank Williams (ed.). The Panarion of Epiphanius of Salamis: Book I (sects 1–46), BRILL, pp. xv–xvi. ISBN 90-04-17017-0.
  9. ↑ «Relics of a 5,000-year-old port found in southern Turkey», 2011-08-24. Consultat el 2011-08-29.