Anar al contingut

Serra Gamoneda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La serra Gamoneda és un massiç montanyós de curta llongitut, situat al noroest de la província de Zamora, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.[1]

Topònim

L'orige del seu nom sembla remontar-se a époques de la Baixa Edat Mija. La teoria més estesa afirma que Gamoneda té el seu orige en la presència d' asfódelos o gamones, un gènero de plantes vivaces herbàcees, bianuals o perennes, oriundes del sur i centre d'Europa.[2]

Ubicació

Ubicada en la província de Zamora,[3] es caracterisa per la seua curta llongitut, trobant-se situat entre la marge esquerra del riu Tuela i el breu altiplà, prop de Pedralba de la Pradería, a on el riu Calabor forma una vall que enllaça en el sistema inferior de la serra de la Culebra. S'estén llongitudinalment en direcció este-oest, al sur de la serra Segundera, unint-se a ella pel port del Padornelo.

La serra apareix descrita en l'octau volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

GAMONEDA: serra en la prov. de Zamora, part. jud. de Pobla de Sanabria. sit. en els confines de Galícia a l'I. de la serra de Marabon , de la qual li separa el r. Tuela. És una continuacion de cerros que es estienden cap a l'I. per espai de 3 leg. paralels á la serra Segundera: el seu elevacion és casi sorprenent; tota la seua massa es compon de pedres sòlides i soltes, de bancs de pissarra, terres gredusas, arenisques, compactes i trias com la principal serra Segundera, en qui va deure estar unida en lo antic, atesa el seu sit. i les demas circumstàncies del terreny; en el dia solament es troba unida pel coll que criden Portilla de Padornelo; pels demas punts les separen les aigües del Tuela per una part, i les del Requejo per l'atra. Des del cim d'esta serra es descobrix cap al S. una gran estension de terreny; les montanyes secundàries que es derramen per esta part, sembla que estiguen sembrades, segun les ondulacions que formen; pero en realitat és un país sumament asprós. Els mes coneguts ramals d'esta serra, en degradacion de les seues altures, són el mont cridat Lombarda, el de Lamba i atres menors per a on passa la frontera.
(Madoz, 1847, p. 288)

Vore també

Referències

Bibliografia