Anar al contingut

Sebastián Piñera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Ficha de persona

Miguel Juan Sebastián Piñera Echenique (Santiago, 1 de decembre de 1949-Ilihue, 6 de febrer de 2024)[1][2][3][4] va ser un polític, ingenier comercial i empresari chilé. Va eixercir com president de la República de Chile en dos periodos no consecutius entre 2010-2014 i 2018-2022;[5] ademés va ser el primer president pro tempore de CELAC (2011-2013) i primer president pro tempore del Prosur (2019-2020). Fill de José Piñera Carvallo, funcionari públic democratacristiano que es va eixercitar com embaixador durant el govern del president Eduardo Frei Montalva, i de Magdalena Echenique Roces, va estudiar ingenieria comercial en menció en economia en la Pontifícia Universitat Catòlica de Chile i posteriorment va obtindre un màster i doctorat en economia en l'Universitat d'Harvard.[6] La seua vida va estar vinculada al negoci bossístic i a la política. En l'àmbit financer, va ser amo d'una de les majors fortunes del seu país, en un capital estimat en 2700 millons de dólars en 2017, segons la revista Forbes,[7] convertint-se aixina en un dels dèu majors milmillonarios de nacionalitat chilena del seu temps.[7]

En el camp polític, es va eixercitar com senador per la circumscripció Santiago Orient entre 1990 i 1998. Va postular en tres oportunitats a la presidència de Chile: primer en 2005, sent derrotat per Michelle Bachelet en segon regrés; despuix en 2009, a on va superar a Eduardo Frei Ruiz-Tagle en el balotaje, convertint-se en el primer president de dreta elegit democràticament des de 1958[8] i el primer en eixercici des de que Augusto Pinochet deixara el càrrec en 1990;[9] i finalment en 2017, a on va conseguir la reelecció despuix de véncer a Alejandro Guillier en segon regrés, obtenint la tercera major cantitat de sufragis en una elecció des de la tornada a la democràcia.[10][nota 1] Va militar durant vint anys en el partit de centroderecha Renovació Nacional, colectivitat que va presidir entre 2001 i 2004, pero de la qual es va deslligar abans d'assumir la jefatura de l'Estat, complint en els estatuts del partit.[11]

En el seu segon mandat, Piñera va enfrontar un agut cicle de descontent social que va alcançar el seu punt àlgit durant el Esclat Social de 2019, procés polític caracterisat per massives protestes i un ampli adheriment ciutadà.[12] Estes manifestacions, originades en un alça del transport públic, es varen incorporar a una expressió més àmplia de malestar estructural front a la calitat dels servicis, l'alt cost de vida i les percepcions de desigualtat.[13][14] En eixe context, el seu govern va deure respondre a una crisis de llegitimitat sense precedents, registrant-se una dràstica —encara que transitòria— caiguda en els índexs d'aprovació presidencial, que varen alcançar mínims històrics del 6 % segons diversos sondejos d'opinió.[15][16]

Davant dit escenari, Piñera va optar per una eixida institucional i pragmàtica en gestionar el Acort per la Pau i la Nova Constitució del 15 de novembre de 2019, lo que va implicar renunciar al seu programa de govern en obrir un processe constituent (2020−2023) com a mecanisme hegemònic per a la presa de decisions.[17] Este procés va continuar baix el govern del seu successor, Gabriel Boric (2022−2026), i va culminar en els dos plebiscits constitucionals de 2022 i 2023, els rebujos ciutadans del qual varen deixar un equilibri polític sense definicions permanents.[18][19][20]

En els seus dos mandats varen destacar les gestions del govern davant emergències naturals, com el rescat de la mina Sant Josep, la reconstrucció despuix del terremot de 2010[21][22] i la vacunació contra la pandèmia de COVID-19.[23] També es va destacar el seu enfocament en la gestió deportiva, principalment en la creació de la política pública Elegix Viure Sà, la creació del Ministeri del Deport i la planificació dels Jocs Panamericans de 2023.[24] Els seus partidaris varen desenrollar una corrent política basant-se en la seua trayectòria, la qual ha segut denominada per la mass mija com «piñerisme».[25]

Biografia

Artícul principal → Família Piñera.


Va ser el tercer fill del matrimoni entre José Piñera Carvallo i Magdalena Echenique Roces; va nàixer l'1 de decembre de 1949 en la Clínica Santa María, ubicada en la comuna de Providència en Santiago de Chile. Els seus germans són María Magdalena, José Manuel, Juan Pablo, José Miguel i María Teresa.[26] Sebastián Piñera tenia ascendència càntabra[nota 2] i vasca.[27] Entre els seus ancestros cal mencionar, per llínea materna, a la seua tatarabuela, Luisa Pinte Garmendia, una dòna culta i aristócrata, germana del president Aníbal Pinte Garmendia i filla del president Francisco Antonio Pinte i de la patriota argentina Luisa Garmendia Alurralde, qui era descendent de l'últim emperador inca Huayna Cápac.[28] També era descendent directe del prócer de l'independència Juan Martínez de Roces. Entre els seus vínculs familiars cal mencionar als Chadwick Piñera, entre els quals es troben els seus primer germans Herman i Andrés Chadwick,[29][30] aixina com el seu cosí polític José Antonio Vera-Gall.[30]

Sebastián Piñera en 1965.

Un any despuix del seu naiximent, la família Piñera Echenique es va traslladar a viure a Bèlgica, a on el seu pare es va eixercitar com a embaixador en eixe país. Posteriorment, la família es va anar a viure a Nova York per quatre anys, ya que el seu pare treballava en la recent creada Corporació de Foment de la Producció (Corfo), que per llavors obria la seua primera oficina fòra del país. De tornada en Chile, va ingressar al Colege del Verp Diví en 1955, egresando en 1967.[31] El seu pare es va eixercitar també com a diplomàtic davant el Mercat Comú Europeu i les Nacions Unides i, ademés, va ser un dels fundadors del Partit Demòcrata Cristià.[32]

La seua germana Magdalena, referint-se al seu pare, va dir: «Som fills d'un funcionari públic, el meu papa nos va ensenyar que en el món públic el fet d'aportar a la societat generava més alegria i satisfacció».[33] Guadalupe, la germana major descriu als seus germans:

De chic, Pepe (José) sempre va ser un intelectual, molt sério. Sebastián i Pablo eren molt units, Sebastián més hiperquinético i Pablo més tranquil. Miguel era ya lo que va botar l'ona, de revoltoso, de tot. ¿I la Pichita? Ella va nàixer 15 anys despuix que yo.[34]

Va estar casat en Cecilia Morel Montes, orientadora familiar i jovenil i llicenciada en Família i Relacions Humanes de l'Universitat Major.[35] Junts varen fundar Dòna Mamprén, formant ella en l'actualitat partix del seu directori.[36] Estant en Estats Units, li va demanar matrimoni en enterar-se del colp d'Estat ocorregut en Chile, i es varen casar en decembre de 1973, quan Piñera va viajar a Chile. La parella es va anar a viure al campus d'Harvard.[37]

Va tindre quatre fills: Magdalena, professora d'història; Cecilia, mèdica pediatra; Juan Sebastián, ingenier comercial; i Cristóbal, sicòlec.[31][38]

Formació acadèmica

Va realisar els seus estudis primaris i secundaris alternadamente entre en el Colege del Verp Diví[39] de Santiago i el Colege Saint Boniface[39] de Brusseles, Bèlgica. Va ingressar posteriorment a la Facultat d'Economia de la Pontifícia Universitat Catòlica de Chile a estudiar Ingenieria Comercial, titulant-se en 1971.[40] Va rebre el Premi Raúl Yver com a millor egresado en la menció Economia.[41]

En 1973 va viajar a Boston, Estats Units, a seguir estudis de postgrau en Economia en Harvard, finançats en part en una beca Fulbright. Es va anar a viure en el seu germà José, que seguia el mateix programa d'estudis des de l'any anterior. Abans d'aplegar va fer una escala en Colorat, per a nivellar-se en anglés, micro i macroeconomia.[42] El seu primer dia de classes va ser l'11 de setembre d'eixe any, dia en que ocorria en Chile el colp d'Estat comandado per Augusto Pinochet. El seu professor Kenneth Arrow, premi Nobel d'economia, va informar a la seua classe dels fets. Piñera es va anar al seu departament i des d'allí va vore per televisió els successos que ocorrien.[31]

Entre els seus companyers es varen destacar Nancy Stokey, Ariel Pakes i Gordon Bethune. Va formar un grup d'estudis en Larry Kotlikoff i Yuri Dadusch. Piñera i Kotlikoff varen treballar com a investigadors assistents del professor Martín Feldstein. També junt a Kotlikoff va publicar un artícul en la revista The Journal of Economic History.[42] Es va eixercitar com a ajudant d'estudis (teaching fellow) entre 1975 i 1976.

Despuix de tres anys va terminar els seus estudis en 1975, obtenint un màster i un doctorat en Economia. La seua tesis, titulada Economia de l'educació en països en desenroll. Una colecció d'ensajos,[39] estava composta per tres ensajos, dos dels quals escrits en cooperació en Marcelo Selowsky.[43] Va retornar a Chile en la seua família en 1976.[44]

Vore també

Notes

  1. ↑ Va obtindre 3 796 918 vots, sent superat solament per Eduardo Frei en 1993 i Patricio Aylwin en 1989, i posteriorment per Gabriel Boric en 2021.
  2. ↑ El genearca de la família Piñera va ser Manuel Antonio de Piñera, natural d'Ubiarco, fill d'Antonio i de María Gutiérrez Velarde. En el PARELLS es pot constatar que en 1778 va viajar a Buenos Aires com a criat d'uns misionero.

Referències

  1. ↑ Registre Civil de Chile. «Registre de naiximent de la Circumscripció de Recoleta, número un del Departament de Santiago. N.º 2405» (PDF). Disponible en Wikimedia Commons. Consultat el 2024-02-08.
  2. ↑ BuscaBiografias. com. «Miguel Juan Sebastián Piñera Echenique». Consultat el 2 de setembre de 2012.
  3. ↑ «Va morir l'expresident chilé Sebastián Piñera en un accident d'helicòpter». La Nació. Consultat el 2024-02-06.
  4. ↑ «Cau helicòpter en el que viajava expresident Sebastián Piñera en Llac Ranco: un mort i 3 ferits» (en és). BioBioChile - La Ret de Prensa Més Gran de Chile. Consultat el 2024-02-06.
  5. ↑ Romero, María Cristina. «Piñera és proclamat com a President electe de la República pel Tricel» (HTML). www. emol. com. Consultat el 9 de giner de 2018.
  6. ↑ «Biografia President de la República - Sebastián Piñera Echenique - Governe de Chile». 2010-2014. gob. cl. Consultat el 10 de novembre de 2016.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Rànquing de multimillonaris Forbes: ¿Quí són els 11 chilens que figuren en la llista 2018? Font: Emol. com - https://www.emol.com/noticias/Economia/2018/03/06/897599/Conoce-els-millonarios-chilenos-del-ranking-Forbes.html». EMOL. com. Consultat el 7 de febrer de 2024.
  8. ↑ EMOL. «Piñera firma acta que ho proclama com a President de la República». Consultat el 29 de giner de 2010.
  9. ↑ Fites de la vida pública de Pinochet. EMOL, 4 de juliol de 2002.
  10. ↑ «Resultats electorals». Tribunal Calificador d'Eleccions. Consultat el 23 de giner de 2020.
  11. ↑ Piñera renuncia a militància en RN i diu que hui s'inicia la "segona transició". Terra, 28 de giner de 2010.
  12. ↑ «Un milló de persones marchen en Chile contra Piñera i la desigualtat social». Consultat el 19 de juliol de 2021.
  13. ↑ «Chile president seeks cross-party help to end street violence» (en en). Consultat el 19 de juliol de 2021.
  14. ↑ «Exigixen renúncia de Piñera com a eixida a crisis». Consultat el 19 de juliol de 2021.
  15. ↑ «Aprovació de Piñera cau més de 6 punts i aplega al 9,1% en octubre, segons Pols Ciutadà». Consultat el 19 de juliol de 2021.
  16. ↑ «Enquesta CEP: Aprovació de President Sebastián Piñera es desploma al 6%, la sifra més baixa des de la tornada a la democràcia». Consultat el 19 de juliol de 2021.
  17. ↑ «Els 10 dies que varen canviar el rumbo del govern de Piñera». Consultat el 27 octubre 2025.
  18. ↑ «Chile i el fracàs constituent: plebiscit». Revista Amfíbia. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
  19. ↑ «Explicant una contradicció: el procés constituent i el seu fracàs electoral». Consultat el 27 d'octubre de 2025.
  20. ↑ «Post mortem del procés constituent i el futur sociopolític de Chile». Ràdio Cooperativa. Consultat el 27 d'octubre de 2025.
  21. ↑ «Chile és eixemple mundial en reconstrucció post-terremot, segons O. de Berkeley». Consultat el 4 de giner de 2022.
  22. ↑ «Chile ensenya al món cóm gestionar una crisis». Consultat el 4 de giner de 2022.
  23. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 4 de giner de 2022.
  24. ↑ «Piñera anuncia creació del Ministeri del Deport». Consultat el 16 de setembre de 2022.
  25. ↑ El Mercuri. «Un estil generacional i operatiu: Qué és el "Piñerisme" i el destí que corre despuix de la mort de l'ex President». Emol. Consultat el 2024-02-17.
  26. ↑ http://www.genealog.cl/Apellidos/Aguirre/#PineraFigueroa,JoseManuel Genealog. cl]
  27. ↑ «Chile necessita una verdadera renaixença». Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2009. Consultat el 14 de març de 2015.
  28. ↑ Retamal Favereau, Juliol; Celis Atria, Carlos; i Muñoz Correja, Juan Guillermo - "Famílies Fundadores de Chile, 1540-1600", Editorial Universitària, Santiago, 1992. pág. 789
  29. ↑ Genealogia família Piñera en Genealog
  30. ↑ 30,0 30,1 Genealogia família Chadwick en Genealog
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Lorena Rubio i Marcela Alam. htmles 30 claus per a entendre la rivalitat Lavín v/s Piñera. La Tercera, 22 de maig de 2005.
  32. ↑ Lorena Rubio i Marcela Alam. El millor negoci de Piñera: el seu trànsit des de la DC cap a la dreta. La Tercera, 5 de juliol de 2005.
  33. ↑ Magdalena Piñera, Directora de Fundació Futur: “El Patrimoni servix per a generar autoestima” [1] archivat en Wayback Machine. en Revista Tell, dimecres, 13 de juny de 2007
  34. ↑ Guadalupe Piñera. La desconeguda del clan Per: Alejandra Sepúlveda P. Revista Dòna, La Tercera
  35. ↑ Camins creuats [2] archivat en Wayback Machine.. El Mercuri, 7 de març de 2009.
  36. ↑ Fundació Dòna Mamprén: Els qui som.
  37. ↑ [enllaç trencat] Revista QuéPasa
  38. ↑ Fills de grans empresaris prenen posicions en negocis familiars. Per Laura Garzón Ortiz, Economia i Negocis, dumenge 8 d'abril de 2007
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Biblioteca del Congrés Nacional de Chile, Resenyes biogràfiques de parlamentaris - Sebastián Piñera Echenique - Senador. Consultada el 15 d'abril de 2009.
  40. ↑ Lorena Rubio i Marcela Alam. htmles 30 claus per a entendre la rivalitat Lavín v/s Piñera. La Tercera, 22 de maig de 2005.
  41. ↑ L'empresari que sempre va voler més. La Nació (Argentina), dilluns 12 de decembre de 2005.
  42. ↑ 42,0 42,1 [enllaç trencat]. Per Pelayo Bezanilla i Fernando Vega. Revista Qué passa.
  43. ↑ "La tesis doctoral de Sebastián Piñera". Notícies secretes. 30 de juliol de 2009.(http://noticiassecretas.blogspot.com/2009/07/la-tesis-doctoral-de-sebastian-pinera.html)
  44. ↑ Sebastián Piñera, candidat a la presidència chilena en Buscolu. com/ Publicat el 31 de decembre de 2005. Consultat 5 de decembre de 2007.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sebastián_Piñera&oldid=1416630»