Séquia de Benàger i Faitanar
La séquia de Faitanar, també denominada Séquia Reial, constituïx un sistema històric de séquies ubicat en la Comunitat Valenciana (Espanya). La seua construcció data del periodo islàmic i s'erigix com un eixemple preeminent de l'ingenieria hidràulica regional.[1]
La séquia de Quart-Benáger-Faitanar té el seu orige en l'Azud de Quart. En el seu tram inicial discorre per la vora dreta del caixer i a l'altura de Cuart de Poblet es produïx la seua derivació principal, en les Llengües de Sant Onofre, lo que dona orige al braç de Faitanar. Continua cap al sur regant els camps de Mislata, Chirivella, Picanya i Paiporta. En el seu recorregut travessa el Barranc de Torrent per mig de l'Aqüeducte dels Arcs, i termina desembocant en la séquia de Favara. En el terme de Valéncia rega les terres de les partides de Faitanar.[2]
Està tramitant-se la seua catalogació com Be de rellevància local des de l'any 2015.[2]
Història
[editar | editar còdic]La construcció de la Séquia de Faitanar es remonta als sigles VIII i XV, atenent a la necessitat de la gestió de l'aigua, fet que va ser vital per al desenroll agrícola en la regió. El seu principal objectiu consistia en transportar aigua des del embassament de Benaixeve cap a les extensions agrícoles propenques a Llíria, eixercitant un paper essencial en la sostenibilitat de l'agricultura local.[3]
Característiques tècniques i traçat
[editar | editar còdic]
La Séquia de Quart es dividia en dos seccions, Quart i Benàger-Faitanar, passant a ser més important l'última, que va acabar en entitat pròpia.[4] En prendre importància esta última, va passar a tindre entitat pròpia,[5] aixina, les Séquies Mare de la Vega varen passar a considerar-se huit, coincidint en el número de sillons del Tribunal de les Aigües, destinats als Síndico representants de cada una de les Séquies Majors o Mare de la Vega de Valéncia.[3]
Despuix de travessar Aldaya i Alacuás, ix de nou pel camí del Dijous, a on recupera el seu traçat obert entre camps de l'horta. Gira cap a l'est en les proximitats de Torrent i discorre en el llímit entre Picanya i Valéncia per l'entorn del Pou de Sant Cristóbal. Contínua el seu traçat paralela a la marge esquerra del Barranc de Poyo, creuant el caixco urbà de Paiporta per a allargar-se cap al sur i terminar el seu recorregut despuix de creuar la CV-400, desaguando els seus sobrant sobre la séquia de Favara, junt al caixco urbà de Benetúser En terme de Valéncia els elements hidràulics més importants són els següents: El Vaig moldre de la Campaneta i les llengües de Paiporta. En l'horta de Faitanar els principals braços de la séquia són els següents: El Braç de Na Belluga, Braç de Ferrer, Braç de Bartol, de la Reia i del Camí de Valéncia.[2]
Significat Patrimonial
[editar | editar còdic]Està en tràmit la seua catalogació com a Espai etnològic d'interés local.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «archive. org/web/20131202231218/http://www. valéncia. es/revisionpgou/catalogo/rural/Feb2013/FICHAS%20COMPLEMENTARIAS/AH/AH_02-ACEQUIA%20DE%20QUART-BENAGER-FAITANAR_firmado. pdf Wayback Machine». web. archive. org. Archivat des d'el valéncia. es/revisionpgou/catalogo/rural/Feb2013/FICHAS%20COMPLEMENTARIAS/AH/AH_02-ACEQUIA%20DE%20QUART-BENAGER-FAITANAR_firmado. pdf original, el 2 de decembre de 2013. Consultat el 2023-12-29.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «edu. gva. es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble. php? id=23670&lang=ca Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2023-12-29.
- ↑ 3,0 3,1 «org/es/benager-y-faitanar Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia - Benàger i Faitanar» (en és-és). tribunaldelasaguas. org. Consultat el 2023-12-29.
- ↑ GLICK, THOMAS F. “Regadiu i societat en la Valéncia medieval.” Valéncia, 2003. pp. 69 i 72.
- ↑ GLICK, THOMAS F. “Regadiu i societat en la Valéncia medieval.” Valéncia, 2003. pp. 69 i 72.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Pérez, J. M. "Séquies històriques del territori valencià: estudi i proposta de recuperació". Universitat Politècnica de Valéncia, 1996.
Gómez-Ferrer, F. "L'aigua en l'agricultura valenciana: història de la gestió de recs i regadius". Universitat de Valéncia, 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acequia de Benàger i Faitanar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.