Paleogenética
La paleogenética és l'estudi del passat per mig de l'anàlisis del material genètic conservat de restants d'organismes antics.[1] Emile Zuckerkandl i el físic-químic Linus Carl Pauling varen introduir el terme «paleogenética» en 1963, prenent com a referència a l'examen de les possibles aplicacions en la reconstrucció de seqüències de polipèptits anteriors.[2] La primera seqüència d'un ADN antic aïllat de l'espècimen de museu ya extint quagga va ser publicada en 1984 per l'equip liderat per Allan Wilson.[3]
Els paleogenetistas no recreen organismes actuals, pero junten seqüències de ADN antic utilisant distints métodos analítics.[4] En molts sentits, la genètica d'un organisme és «l'únic testic directe de les espècies extintes i dels events evolutius».[5]
Aplicacions
Evolució
En freqüència, seqüències similars són trobades en cadenes de polipèptits de les proteïnas en diferents espècies. Esta similitut està directament lligada a la seqüència de ADN (el material genètic de l'organisme). Per la improbabilidad de que açò siga ocasionat a l'encert, i la seua llarga consistència ha segut atribuïda a la convergència per selecció natural, estes similituts poden estar vinculades a l'existència d'un ancestro comú en gens comuns. Açò permet que les seqüències de polipèptits puguen ser comparades entre espècies, i la diferència entre dos seqüències genètiques pot ser usada per a determinar —dins de l'error— el temps en el qual un antecessor va existir.[2]
Evolució humana
Utilisant l'os de la cuixa d'una femella neandertal, es va descobrir el 63 % del seu genoma i es varen codificar 3,7 mils de millons de bases de el ADN.[6][7] Açò va demostrar que el Homo neanderthalensis era el parent més propenc del Homo sapiens,[7] fins que fa 30 000 anys este linaje es va extinguir. El genoma del Neandertal va demostrar estar dins del ranc de variació dels sers humans anatómicamente moderns, encara que en la perifèria es troba llunt d'eixe ranc de variació. L'anàlisis paleogenético també sugerix que els neandertal compartien més ADN en els chimpansés que en els Homo sapiens. També es va trobar que els Neandertal eren menys diversos genèticament que els humans moderns, lo que indica que el Homo neanderthalensis es va expandir a partir d'un grup en relativament de pocs individus.[7] Les seqüències de ADN sugerixen que el Homo sapiens va aparéixer primer en Àfrica entre 130 000 i 250 000 anys.[7]
La paleogenética va obrir moltes possibilitats per a l'estudi de l'evolució i dispersió dels homínits. En analisar els genomes dels homínits, es va poder traçar el seu linaje des del seu orige o des d'a on compartixen algun ancestro. El Denísova, una espècie d'homínit trobat en Siberia, del com va poder ser extret el seu ADN, va mostrar signes de tindre gens que no han segut trobats en cap genoma del Neandertal o Homo sapiens i possiblement representa un nou linaje o espècie d'homínit.[8]
Evolució de la cultura
El ADN pot donar una visió de l'estil de vida de les persones del passat. El ADN neandertal mostra que varen viure en chicotetes comunitats temporals.[7] L'anàlisis de ADN també pot identificar les restriccions dietètiques i mutacions, com el fet de que el Homo neanderthalensis era intolerant a la lactosa.[7]
Arqueologia
Malalties antigues
L'estudi de el ADN de fallits també nos permet mirar en l'historial mèdic de la raça humana. En mirar cap a arrere, podem descobrir quan certes malalties varen aparéixer per primera volta i varen començar a afectar als humans.
Ötzi
El cas més antic de la malaltia de Lyme va ser descobert en el genoma d'un home cridat Ötzi, l'home de gèl.[9] Ötzi va morir aproximadament en els anys 3300 a. C. i els seus restants varen ser descoberts en els Alps orientals a principis de 1990.[9] Un anàlisis dels seus gens es va realisar vint anys despuix. Restants genètics de la bactèria varen causar la malaltia de Lyme, Borrelia burgdorferi, els quals varen ser descoberts en el material genètic de Ötzi.[9]
Domesticació d'animals
No solament els sers humans antics poden ser investigats a través de la paleogenética, sino també els organismes que varen tindre un efecte sobre ells, d'igual manera poden ser examinats. Per mig de l'examen de la divergència que es troba en espècies domesticades com el ganado i el registre arqueològic de les seues contraparts salvages; l'efecte de la domesticació pot ser estudiada, lo que nos podria dir molt sobre els comportaments de les cultures que els varen domesticar. La genètica d'estos animals també revela les traces que no es mostren en els restants paleontológicos, com certes pistes sobre el comportament, el desenroll i la maduració d'estos animals. La diversitat genètica pugues d'igual manera determinar on varen ser domesticades les espècies i cóm estes migraren cap a atres localitats.[5]
Referències
- ↑ Benner SA, Sassi SO, Gaucher EA (2007). «Molecular paleoscience: Systems biology from the past», Protein evolution, pp. 1–132, xi. doi:10.1002/9780471224464.ch1. ISBN 9780471224464.
- ↑ 2,0 2,1 Pauling L, Zuckerkand I, Henriksen T, Lövstad R(1963).«Chemical Paleogenetics: Molecular "Restoration Studies" of Extinct Forms of Life».Acta Chemica Scandinavica.17(supl.)
- 9–16.doi:10.3891/acta.chem.scand.17s-0009.
- ↑ Higuchi R, Bowman B, Freiberger M, Ryder OA, Wilson AC(1984).«DNA sequences from the quagga, an extinct member of the horse family».Nature.312(5991)
- 282–4.doi:10.1038/312282a0.
- ↑ «Tiny clave machines revisit ancient life».Science.330(6011)
- 1616.doi:10.1126/science.330.6011.1616.
- ↑ 5,0 5,1 Geigl E-M(2008).«Palaeogenetics of cattle domestication: Methodological challenges for the study of fossil bones preserved in the domestication centre in Southwest Àsia».Comptes Rendus Palevol.7(2–3)
- 99–112.doi:10.1016/j.crpv.2008.02.001.
- ↑ Green RE, Krause J, Briggs AW, Maricic T, Stenzel O, Kircher M, Patterson N, Li H, Zhai W«A draft sequence of the Neanderthal genome».Science.328(5979)
- 710–22.doi:10.1126/science.1188021.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Saey TH(2009).«Story one: Team decodes neanderthal DNA: Genome draft may reveal secrets of human evolution».Science News.175(6)
- 5–7.doi:10.1002/scin.2009.5591750604.
- ↑ Zorich Z(2010).«Neanderthal Genome Decoded».Archaeology.Archaeological Institute of America.63(4)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Keller A, Graefen A, Ball M, Matzas M, Boisguerin V, Maixner F, Leidinger P, Backes C, Khairat R(2012).«New insights into the Tyrolean Iceman's origin and phenotype as inferred by whole-genome sequencing».Nature Communications.3(2)
- 698.doi:10.1038/ncomms1701.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleogenética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.