Palau Astoreca (Iquique)
El Palau Astoreca és un immoble ubicat en el caixco històric d'Iquique, Chile. La seua construcció va ser encarregada per Juan Higinio Astoreca, empresari salitrero, en 1903 i va ser terminada en 1904. D'estil georgià, construïda en pi oregón i ricament amoblada, va ser declarada monument històric nacional en 1994. Hui en dia funciona com a museu d'época i centre d'extensió de l'Universitat Arturo Prat.
Història
Juan Higinio Astoreca, originari del país vasc, va aplegar a treballar a Chile com a ingenier junt en el seu germà Gregorio Fidel. Va tindre èxit com a comerciant i es va casar en Felisa Granja, filla d'una acabalada família d'empresaris salitreros d'Iquique. En ella va tindre cinc fills: Matías, José María, María, Felicites i Moisés.[1] Va aplegar a ser amo de les oficines salitreras La Granja, Felisa, La Aurrera i Iris.[2]
L'any 1903 es va començar la construcció del palau, la realisació del qual s'atribuïx a Alberto Cruz Montt o a Miguel Retornano, abdós reconeguts arquitectes que varen dissenyar les seues obres durant l'auge del salitre.[3]
Juan Higinio Astoreca va morir ans que terminara la construcció de la casa i la seua família es va mudar a la ciutat de Valparaíso. En 1909, Felisa Granja va vendre la propietat junt en tot el seu mobiliari al fisc.[1] A partir de llavors el palau Astoreca va albergar les oficines de la intendencia de la Província de Tarapacá fins a 1977. Hui en dia és un museu.[2][4]
Característiques
El palau Astoreca és una casa de dos pisos, construïda en pi oregón i tabiquería de morter, que comprén al voltant d'1.100 metros quadrats, repartits en 27 habitacions. La seua arquitectura està inspirada en l'estil georgià.[2]
La seua frontera principal està formada per tres cossos disposts en forma simètrica, a on destaquen els porches de balustres i els balcons correguts. El mòdul central té un frontón, en un arc de mig punt, que arremata en la veranda del segon pis, com una coberta holandesa.[4]
En el seu interior destaca el vestíbul de pis de roure americà i de zócalos de nogal, que és allumenat per un vitral d'estil Art Nouveau.[1] Atres habitacions que mantenen el mobiliari original són un dormitori en el seu corresponent bany i sala de vestir, el menjador i una sala de jocs. Els seus mobles de pertanyen a diferents estils com neo Luis XVI i neorrenacimiento francés, entre uns atres.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Penya Muñoz, Manuel (giner de 2008). «El palau Astoreca d'Iquique», Chile, Memorial de la terra llarga: Cròniques, 2ª edició, Santiago: RIL editors, pp. 42-45. ISBN 978-956-284-592-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Herbes, Analya. «[1]», Vivenda i Decoració, El Mercuri. Consultat el 6 de juny de 2010.
- ↑ de la Vega Prat, Llum María. «[2]», Vivenda i Decoració, El Mercuri. Consultat el 6 de juny de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 «Palau Astoreca». Monuments. cl. Consell de Monuments Nacionals. Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2012. Consultat el 6 de juny de 2010.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio Astoreca (Iquique)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.