Paisage Cultural Cafetero
El Paisage Cultural Cafetero de Colòmbia (PCC) és un Patrimoni Mundial declarat per l'Unesco el 25 de juny de 2011 en la categoria de Paisage cultural. Constituïx un eixemple d'adaptació humana a condicions geogràfiques complexes sobre les que es va desenrollar una caficultura de montanya. És una regió en la que convergixen elements naturals, econòmics i culturals derivats dels processos de la colonisació antioqueña i vallecaucana, en una organisació territorial caracterisada per un alt grau d'homogeneïtat regional. En este paisage s'integren pràctiques productives desenrollades per famílies cafeteras a lo llarc de vàries generacions.[1]
Les pràctiques comunitàries han donat lloc a un model d'acció colectiva orientat a enfrontar situacions econòmiques adverses i a mantindre activitats agrícoles en un entorn geogràfic de difícil accés. Este model s'ha desenrollat sobre la base de la chicoteta propietat cafetera, en criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental. La configuració d'este sistema ha generat un conjunt patrimonial que inclou tècniques constructives presents en assentaments urbans i rurals, aixina com expressions culturals immaterials relacionades en el cultiu del café, manifestades en celebracions, pràctiques socials i expressions d'identitat vinculades a l'herència de la colonisació antioqueña.[1]
El PCC està conformat per zones cafeteras dels departaments de Caldas, Quindío, Risaralda i Valle del Cauca, localisades en les estribaciones central i occidental de la cordillera dels Andes en Colòmbia. Una regió més extensa, que inclou també partix del departament del Tolima, ha segut reconeguda com l'Eix Cafetero i, més recentment, com la Ruta del Café, en el marc d'una estratègia de promoció nacional i internacional.[1]
L'economia i la cultura d'esta regió s'han estructurat al voltant del cultiu del café des de finals de el XIX, despuix de l'arribada de pobladors provinents d'Antioquia. Processos com la sembra de cafetales, la construcció de vivendes i infraestructura per a transport, processament i comercialisació del gra, i l'evolució de les tècniques productives, han contribuït al desenroll d'una organisació territorial en dinàmiques específiques. L'interacció entre les pràctiques agrícoles cafeteras, l'influència de la colonisació antioqueña i la migració de pobladors vallecaucanos en els sigles XIX i XX[2] ha incidit en la conformació d'expressions culturals regionals en àmbits com la música, les danses, les cuines tradicionals i l'arquitectura, transmeses per mig de processos intergeneracionales.
Zones específiques que conformen el PCC
,_Valle,_Colombia.JPG)
El Paisage Cultural Cafetero reunix zones específiques de 47 municipis i 411 vereda dels departaments de Caldas, Quindío, Risaralda i Valle del Cauca ubicades en les estribaciones central i occidental de la Cordillera dels Andes, a on es concentren 24 mil finques en chicotetes plantacions de café, en les que prop de 80 mil persones dediquen la seua vida al cultiu del café.[1]
- Caldas: Integrat per certes vereda de les àrees rurals de Aguadas, Anserma, Aranzazu, Belalcázar, Chinchiná, Filadèlfia, La Mercé, Manizales, Neira, Pácora, Palestina, Riosucio, Risaralda, Salamina, Sant Josep, Supía i Villamaría.
- Risaralda: Integrat per certes vereda de les àrees rurals de Apía, Balboa, Belén de Umbría, Dosquebradas, Guática, La Celia, Marsella, Pereira, Quinchía, Santa Rosa de Cabal i Santuari; i les àrees urbanes de Apía, Belén de Umbría, Marsella i Santuari.
- Quindío: Integrat per certes vereda de les àrees rurals d'Armènia, Buenavista, Calarcá, Circasia, Còrdova, Filandia, Gènova, Montenegro, Pijao, Quimbaya i Salento (llevat La Tebaida, perque esta no ho cobrix les estribaciones del riu Quindío); i l'àrea urbana de Montenegro.
- Valle del Cauca: Integrat per certes vereda de les àrees rurals d'Alcalà, Ansermanuevo, Argèlia, Caicedonia, L'Àguila, El Caire, Riofrío, Sevilla, Trujillo i Ulloa; i l'àrea urbana d'El Caire.
Patrimoni Mundial
El Comité de Patrimoni Mundial de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura – UNESCO va inscriure en la Llista de Patrimoni Mundial el Paisage Cultural Cafetero el 25 de juny de 2011. Este reconeiximent compromet a l'Estat colombià, a la comunitat internacional, nacional i local a la seua protecció, pero és al mateix temps una oportunitat per a que els seus habitants i visitants coneguen el paisage i participen en la seua preservació.[1]
Història[3]
L'àrea geogràfica en la qual es troba el PCC conta en una llarga història d'ocupacions humanes, prèvia al procés de colonisació antioqueña, a partir de la qual s'articulen varis elements com el café, valorat i reconegut com un dels millors en el món; el treball humà és un procés de producció, recolecció, tractament i distribució; la tradició familiar; el patrimoni cultural material i immaterial, i els camins i paisages dels poblats.
Les especials condicions naturals per a l'agricultura, que hui es reconeixen pel clima i els sols, varen permetre que des de fa més de 4.000 anys la regió fora centre d'experimentació per a la domesticació de plantes. Els primers pobladors que varen aplegar cap a finals del pleistoceno, fa uns 10.000 anys, varen començar a alternar les activitats tradicionals de cacera i recolecció en aquelles pròpies dels cultius.
Entre els anys 3000 i 2000 abans de nostra era, es varen produir importants canvis socioculturals en la regió. D'eixa época data una part important de les peces d'orfebreria i ceràmica finamente elaborades i conegudes com a estil quimbaya clàssic, que feyen part dels aixovar funeraris d'importants personages polítics i religiosos.
Les evidències arqueològiques del periodo precolombí, aixina com les chafades en el paisage i l'arquitectura rural i urbana pròpies del periodo colonial de la regió, s'entremesclen en els paisages i arquitectura propis de la colonisació antioqueña.
Zona d'influència[4]
Àrea principal: 141.120 ha Àrea rural: 140.046 ha Àrea urbana: 1.074 ha
Àrea de amortiguamiento: 207.000 ha Àrea de amortiguamiento rural: 204.542 ha Àrea de amortiguamiento urbana: 2.458 ha
| Localisació | Àrea Principal | Zona de amortiguamiento |
|---|---|---|
| Vereda | 411 | 447 |
| Capçaleres Municipals | 14 | 17 |
L'unitat geogràfica sobre la qual es va delimitar el PCC és la vereda, la qual correspon a la mínima divisió territorial de Colòmbia. Una vereda correspon a un grup de predios rurals, noció que s'assembla a la de “barri” o “colónia” en el sector urbà. Aixina les coses, el PCC està conformat per un grup de vereda rurals i capçaleres municipals (o caixcos urbans) que en el seu conjunt, són representatives dels valors que li donen singularitat a esta regió.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2021. Consultat el 12 d'octubre de 2014.
- ↑ «Bolletí Econòmic Regional - Eix Cafetero».ISSN 2665-1815.doi:10.32468/ber-ejecf.Consultat el 2024-11-07.
- ↑ http://paisajeculturalcafetero.org.co/contenido/la-història-del-pcc
- ↑ http://paisajeculturalcafetero.org.co/contenido/areas-del-pcc
Londoño, J. L. I. & Silva, C. A. V., 17 nov 2018. Sustainable development and nature-culture linkages in the Coffee Cultural Landscape of Colòmbia. In: LOGAN, WILLIAM. & LARSEN, PETER. BILLE. (eds.). World Heritage and Sustainable Development. Routledge, p. 226-239 14 p. (World Heritage and Sustainable Development).
Velandia Silva, C. A., 27 oct 2017. Indigenous Landscapes Coffee Cultural Landscape of Colòmbia In: INABA, NOBUKO., ISHIZAWA, MAYA. & YOSHIDA, MASAHITO. (eds.). JOURNAL OF WORLD HERITAGE STUDIES SPECIAL ISSUE: Proceedings of the First Capacity. Building Workshop on Nature-Culture Linkages in Heritage Conservation in Àsia and the Pacific (CBWNCL. 2016.2017. TOKYO: University of Tsukuba, Vol. SPECIAL ISSUE. p. 44-50 6 p.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Paisage Cultural Cafetero.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paisaje Cultural Cafetero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.