Observatori de l'Elgin National Watch Company
El Observatori de la Companyia Nacional de Rellonges de Elgin (en anglés, Elgin National Watch Company Observatory) és un edifici històric situat en Elgin, en l'estat d'Illinois. Va ser construït en 1910 per a donar servici a l'Elgin National Watch Company, localisada dos pomes a l'oest. L'observatori de dos pisos proporcionava senyes sobre el temps en una precisió científica d'una dècima de segon, factor clau per a dissenyar rellonges més exactes. L'observatori era una part important del llegat de la companyia, i inclús varen canviar el seu lema per a reflectir esta circumstància. Pero en 1950, la companyia relojera de Elgin ya no estava en condicions de competir en les empreses més punteres del sector. L'observatori va ser donado a un districte escolar local i va passar a conéixer-se com el Planetari/Observatori del Districte Escolar U-46. L'edifici es va agregar a la Registre Nacional de Llocs Històrics en 1994.
Història
La localitat d'Elgin es va fundar en 1834. En 1850, el Ferrocarril Galena i Chicago Union es va conectar en la ciutat, impulsant l'economia de la zona. Catorze anys despuix, dos empleats de la Waltham Watch Company varen decidir construir la seua pròpia fàbrica de rellonges junt en el relojero John C. Adams de Chicago. La National Watch Company es va constituir el 18 d'agost de 1864 en un capital de 100.000 dólars. L'antic alcalde de Chicago, Benjamin Wright Raymond, va sugerir Elgin com l'ubicació per a la fàbrica. El primer model de rellonge de la firma, que va rebre el nom de Raymond, va aplegar per primera volta als minoristes l'1 d'abril de 1867. Els rellonges eren un negoci floreciente, ya que l'era industrial nortamericana exigia una medició del temps eficient. Els rellonges varen tindre un èxit instantàneu i es varen convertir en sinònim de la seua ciutat natal, per lo que l'empresa va canviar el seu nom a Elgin National Watch Company en 1874. En 1907, l'empresa va vendre més de 600.000 rellonges (casi un terç de la quota de mercat) i amprava a 3.200 persones.[1]
Abans de la creació de les zones horàries, les ciutats tenien diferències substancials en els estàndarts de temps: solament en Wisconsin, s'utilisaven més de trentahuit hores locals diferents en un moment donat. En 1908, durant el mandaro de Theodore Roosevelt, finalment es va acordar que l'Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia fomentara la medició precisa del temps en tot el país. En 1910, l'Elgin National Watch Company va decidir respondre a este requeriment construint el seu propi observatori, per a que la medició del temps en els seus rellonges fora científicament precisa. El Dr. William W. Payne, del Observatori Goodsell, va ser nomenat el primer director del centre. El temps sidéreo es va determinar en el Rellonge Riefler No. 220 medint la posició de les estreles en el cel nocturn basant-se en la posició del telescopi (que solament podia moure's de nort a sur en una llínea meridiana). Onze fils verticals estaven situats dins de l'ocular del telescopi. Un astrònom pressionava un botó cada volta que una estrela semblava creuar un dels fils, lo que enviava un impuls al rellonge. Açò es comparava en el temps solar observat en el Rellonge Riefler No. 224 i els resultats eren publicats en les Efemérides americanes i almanac nàutic. El resultat va ser un rellonge que calia fins a la centèsima de segon. En la fàbrica, el sistema marcava en senyals sonores els segons per a que els treballadors pogueren ajustar els rellonges en precisió. Despuix de l'inauguració de l'observatori, l'Elgin National Watch Company va adoptar el lema: "Elgin pren el hora de les estreles i la posa en la teua bojaca". El govern d'Illinois també va equipar l'observatori en termómetros, un termohigrógrafo, barómetros, barógraf, pluviómetro i una penell. L'objectiu era proporcionar senyes meteorològiques a Springfield, pero també es publicaven en els periòdics locals. L'empresa tenia en conte l'humitat atmosfèrica, ya que podia afectar a alguns processos de fabricació especialment delicats.[1]
La Gran Depressió va afectar durament a l'Elgin National Watch Company. Despuix de la Segona Guerra Mundial, els fabricants suïssos varen començar a dominar l'indústria dels rellonges de bojaca. El colp final va aplegar en 1950, quan l'United States Clave Corporation va introduir un rellonge de polsera barat que es podia rebujar i recomprar per menys del cost de la reparació. L'Elgin National Watch Company va cessar la producció de rellonges a finals dels anys 1950. L'observatori va ser donado al Districte Escolar U-46 en 1960, que li va afegir un planetari en 1963. Est va ser el primer planetari de districte escolar en l'estat d'Illinois. Donald Tuttle (1920-2010) va ser el primer director del planetari, càrrec que va eixercitar des de 1963 fins a 1985. El segon director del Planetari/Observatori (entre 1985 i 2009) va ser Gary L. Kutina. L'observatori va ser afegit al Registre Nacional de Llocs Històrics per Gary L. Kutina, Director de l'Observatori, el 16 d'agost de 1994.[1]
Arquitectura
L'observatori de l'Elgin National Watch Company està en el cantó noreste dels carrers Watch i Raymond, a dos pomes a l'est d'a on una volta va estar la fàbrica. Va ser construït sobre una base de grava, que podia absorbir les vibracions de la superfície. Es varen cavar pilars de formigó de 60 pies (18.3 m) de profunditat en esta capa per a assegurar el telescopi i els rellonges Riefler. L'edifici de dos pisos es pot dividir en tres segments: l'entrada, l'observatori i l'oficina. El segment de l'entrada conecta els atres dos segments. Les parets estan fetes d'algeps i llistons de fusta i el vestíbul conta en un bany. El segon pis sobre l'entrada és la sala del cronógraf, en un dels dos rellonges Riefler sobre un pilar. Un tauler de conmutaació en esta habitació dirigia les senyals de l'observatori a les oficines en Chicago. La paret sur té una finestra de guillotina doble. També al sur hi ha un telescopi Warner & Swasey, que s'usava per a registrar les observacions de les estreles. En la sala del cronógraf es trobaven els dos rellonges esclaus, que també eren de la marca Riefler. Un era el n° 237 i l'atre el n° 240. Abdós rellonges ya no es troben en l'edifici.[1]
Una porta d'acer conduïx a l'entrada del sector de l'observatori, a on hi ha una escala a la segona planta i una chicoteta netea. Un conjunt de portes d'estil esclusa d'aire conduïx a una habitació en temperatura controlada en dos dels quatre rellonges Riefler en un dels pilars. En la volta del rellonge hi havia 58 peres colocades en el pis. Les peres s'encenien i apagaven d'acort en els requeriments de temperatura. La volta devia mantindre's a una temperatura constant de 81 grados Fahrenheit (27.2 °C). Estes peres, junt en un conducte de ventilació, podien mantindre una temperatura en una precisió de mig grau. Els dos rellonges Riefler que es trobaven en la volta eren el n° 220 i el n° 224. Sobre el habitació hi ha un instrument de trànsit celestial Warner & Swasey, en el seu propi pilar. El sector de l'observatori és un octógono abovedado de formigó de dos pisos, cobert en chapa metàlica. Una obertura de 3 pies (0.9 m) permet realisar observacions en el telescopi. Pot tancar-se en unes contraventanas d'acer per mig d'un sistema de cadenes. Cada contraventana d'acer pesa mija tonellada. Es va aplegar a publicar que els engranages utilisats per a obrir les portes eren tan eficaces que un chiquet de sis anys podria accionarlos.[1]
El sector de l'oficina està a l'oest. El primer pis és un quadrat de 15 por 15 pies (4.6 por 4.6 m), en dos finestres de guillotina en les parets sur i oest. En el habitació queden estants i armaris de quan estava en us. El sol és de fusta dura cobert en una estora i les parets són de llistons de fusta i algeps. El segon pis del sector de l'oficina era el dormitori, a on els astrònoms podien descansar. Originalment tenia un lavabo i un llit, en dos finestres de guillotina també en els costats sur i oest. En 1926, esta habitació es va convertir en una sala de radi per a transmetre senyals d'ona curta. Un antic transmissor Collins (de 1947) encara es conserva en el habitació. Una escala en el noreste d'esta sala conduïx al sostre de hojalata, ara cobert en pintura d'alumini. Una barana de metal decorativa rodeja l'exterior del sostre del sector de les oficines. El planetari, construït en 1963, medix 39 por 27 pies (11.9 por 8.2 m) i es troba en la part atrassera de l'edifici. Conta en una cúpula d'alumini perforat i un proyector d'estreles Spitz A-3-P. En l'anex poden assentar-se fins a 65 persones.[1]
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Observatorio de la Elgin National Watch Company» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.