Anar al contingut

Kosmos 1408

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Kosmos-1408 (en ruso: Космос-1408) era una inteligència de senyals electrònica (ELINT) el satèlit és operat per l'Unió soviètica. Estiga llançat a òrbita terrestre baixa el 16 de setembre de 1982, en 14:55 UTC, reemplaçant Kosmos-1378. El 15 de novembre de 2021, est va ser destruït en una prova russa d'armes anti satèlits, resultant en fem espacial que orbita entre 300 i 1,100 km (190 i 680 ) per damunt de la Terra. L'amenaça de colisió potencial en enrunes va forçar la tripulació de l'Estació Espacial Internacional (ISS) per a prendre refugi en els seus càpsules d'escape.

Missió

De 1965 a 1967 dos sistemes ELINT varen ser provats: Tselina-O i Tselina-D. Abdós es varen posar en servici, ya que Ministeri de defensa no podia forçar solament un sistema este actiu en servici militar. Tselina va ser desenrollat per Yuzhnoye i consistix de dos satèlits: Tselina-O per a observacions generals i Tselina-D per a observacions detallades. Sistemes ELINT per a Tselina varen ser provats per primera volta estant a càrrec de la designació Kosmos de 1962 a 1965. El primer Tselina-O va ser llançat en 1970. El Tselina-D va prendre un temps llarc per a ser introduït a servici per retarts en el desenroll del carregament i aument de pes. El sistema Tselina sancer no va entrar en servici fins a 1976. La millora constant va resultar en el sistema Tselina-O en ser abandonat en 1984 i mentres que tota la càrrega va ser a Tselina-D.

Nau espacial

El satèlit era part del sistema Tselina-D de ELINT satèlits de vigilància militar. Est va ser desenrollat per Yuzhnoye, i va tindre una massa d'entorn 1,750 kg (3,860), i un radi d'entorn 2.5 m (8), en una esperança de vida d'entorn sis mesos. Va reemplaçar el sistema Kosmos-1378, part del sistema Tselina.

Llançament

La decadència orbital de Kosmos-1408 des de 1980, comparat en el ISS

Kosmos-1408 va ser llançat a òrbita en un Tsyklon-3,llançadora espacial en el 16 de setembre de 1982, des de la zona 32/2, en el Cosmódromo de Plesetsk. Va ser posat en òrbita terrestre baixa, en un perigeo de 645 kilómetros (400.8 mi), un ápside de 679 kilómetros (421.9 mi), i una inclinament de 82.5°. El seu periodo orbital era de 97.8 minuts.[1] No tenia cap forma de propulsió, i llentament baixava la seua òrbita.[2]

Destrucció

Els periodos d'avís varen coincidir en el creuament d'òrbites de el ISS i del Kosmos-1408, per Jonathan McDowell.

El 15 de novembre de 2021, al voltant de 02:50 UTC, el satèlit va ser destruït en una prova russa d'armes anti satèlits, generant un núvol de fem espacial núvol va aguaitar l'Estació Espacial Internacional. Els sèt membres de tripulació a bordo el ISS (quatre nortamericans, dos russos i un alemà) varen ser ordenats a posar-se els seus trages espacials i a prendre refugi en les càpsules de tripulants per a que puguen retornar ràpidament a la Terra en cas que l'enruna li pegara al satèlit. El satèlit va estar en òrbita a una altitut de 50 quilómetros (30 milles) damunt de el ISS, l'enruna interceptava el ISS cada 93 minuts. La tripulació solament varen estar refugiats durant el segon i tercer passe del fem espacial. No sembla que cap enruna li haja pegat al satèlit. L'enruna posseïx un risc per a un atre satèlits en òrbita terrestre baixa.

El Departament d'Estat dels Estats Units despuix va acusar a Rússia de haver pres al Kosmos-1408 com una prova per a la seua tecnologia d'armes anti satèlits, usant un missil terrestre contra el seu satèlit disfuncional, dient que va ser "perillós i irresponsable". El dia següent, Sergei Shoigu, el primer ministre rus de defensa, va reconéixer que la destrucció del satèlit en veritat va ser per a provar un missil rus, pero va argumentar que l'experiment en veritat no posava cap perill per a assunts espacials.

El A-235 "Nudol" Missil antibalístico antisatélite d'ascens directe va ser llançat des del Cosmódromo Plesetsk al voltant del hora UTS 02:45. El sistema ha estat en proves des de 2014, i est va ser el primer satèlit en ser destruït. El tractat sobre l'espai ultraterrestre, del que Rússia és part, prohibix algunes activitats militars en l'espai, pero no per a missils anti satèlits que usen ogives convencionals.

El portaveu nortamericà Ned Price va dir que el succés va crear al voltant de 1500 peces d'enruna espacial que poden ser rastrejades a forma de radar, pero que hi ha centenars de mills que resulten difícils de rastrejar. LeoLabs detecte al voltant de 300 peces en el 18 de novembre de 2021, i estime que hi ha 1500 peces que poden ser rastrejades des de la Terra. Diuen que és menor de lo que esperaven comparat en atres proves anti satèlits, per lo que diuen que les peces són més grans i que estaran més temps en òrbita, i deduïxen que el número d'enruna és menor ya que no va ser una colisió de hipervelocidad. S'espera que l'enruna este molts anys en òrbita, inclús décades. En el 16 de novembre de 2021 l'enruna estava a una altitut de 440 a 520 km (270 and 320 el meu); per al 17 de novembre de 2021 el ranc incremente de 300 a 1,100 km (190 a 680 el meu).

Reaccions

L'administrador de la NASA Bill Nelson va declarar: "With its long and storied history in human spaceflight, it is unthinkable that Russia would endanger not only the American and international partner astronauts on the ISS, but also their own cosmonauts", que es traduïx a: En la seua extensa història en el vol espacial dels humans, és impensable que posarien en perill a nortamericans i companyers astronautes internacionals, pero també als seus propis cosmonautas, en dos astronautes russos en el ISS dels sèt en total, i que lo que es va fer va ser perillós i descuidat, posant també en perill a l'estació espacial China.

La fundació mundial de seguritat, un think tank nortamericà, va ser cridat per Estats Units, Rússia, China i Índia per a declarar monitorias unilaterals en proves futures d'armes anti satèlits.

Vore també

1985 ASM-135 ASAT test – United States anti-satellite missile test
2007 Chinese anti-satellite missile test
Gravity – 2013 science fiction movie in which a Russian satellite shoot-down creates a catastrophic Kessler syndrome–inciting debris swarm
Kessler syndrome – hypothetical runaway debris cascade making low Earth orbit inaccessible for centuries
Mission Shakti – 2019 Indian anti-satellite missile test
Operation Burnt Frost – 2008 United States anti-satellite missile test

Referències

  1. ↑ «Trajectory: Kosmos-1408 (1982-092A)». NASA (2021-10-28). Archivat des de l'original, el 2021-11-16. Consultat el 2021-11-15.  Este artículo incorpora texto de esta fuente, la cual está en el dominio público.
  2. ↑ «Launch Log». Jonathan's Space Report (2021-07-21). Archivat des de l'original, el 2021-11-16. Consultat el 2021-11-21.

 


Referències