Josep Gimeno Almela
José Gimeno Almela (Sogorb, 1880-¿?, 1964)[1][2] va ser un arquitecte i polític espanyol. Les seues obres arquitectòniques s'enquadren dins del modernisme[3] i l'eclecticisme.[2] Va ser el primer alcalde franquiste de Castelló de la Plana despuix de l'entrada de les tropes sublevades en 1938.
Arquitectura
Segons pareix va nàixer en Sogorb[1] en 1880[2] i va estudiar arquitectura en l'Escola d'Arquitectura de Madrit obtenint el seu títul en 1905.[4]
Va ser arquitecte municipal d'Ona en dates desconegudes, de Vilarreal entre 1913 i 1941, de Castelló de la Plana entre 1923 i 1928 i de Terol des d'una data desconeguda fins a 1930, igualment va ser arquitecte de la diòcesis de Sogorb[3] i arquitecte interí de la Diputació Provincial de Castelló entre el 19 d'octubre de 1928 i el 5 de febrer de 1929.[4]
En el seu currículum es troben obres de tot tipo, els mercats en estructura metàlica de Vilarreal (desaparegut), Alcalà de Chivert i Vinaròs; escolas en Alcora, Cervera del Maestre, Jérica, Traiguera, Sogorb,[1] Vilarreal i en la llavors pedania d'alqueries del Chiquet Perdut;[5] les cases quarter de la Guàrdia Civil en Borriol, Morella, Vall d'Uxó i Vilarreal; l'actual Auditori Municipal de Vilarreal construït junt en Vicente Viciós en 1923.[6] el campanar de l'iglésia de La nostra Senyora la Verge de la Paciència d'Oropesa de la Mar en 1932,[7] o l'Embassament de María Cristina. Es va presentar als concursos nacionals per a construir l'edifici de Correus de Castelló de la Plana o per al del Edifici de l'Ateneu Mercantil de Valéncia.[4]
En 1911 se li encarrega la redacció d'un nou pla general urbanístic per a la ciutat de Castelló de la Plana en la previsió de fer-la créixer en població.[2] Este pla prevea la creació de dos eixamples a l'estil del Pla Cerdá de Barcelona al sur i a l'est del núcleu urbà preexistente la seua aprovació per part del Govern es va produir per mig de real decret en 1914, i pese a estar en vigor durant 10 anys[4] cap dels eixamples prevists va tindre èxit i no varen ser desenrollats completament. Les seues obres privades poden dividir-se en dos categories, l'industrial i la residencial. Entre les primeres es troben la Fàbrica Dávalos de 1910,[8] la desapareguda casa-garaig de Cristóbal Nebot Valls de 1922[9] ubicada just enfront de l'anterior, o el garaig també desaparegut de l'empresa d'autobusos Hispà Font En segures[10] en Castelló de la Plana; l'almagasén de taronges de Josep Gallach Tallada de 1908 [11] i l'Almagasén de Cabrera en Vilarreal de 1919[12] aixina com un almagasén de taronges desaparegut en Almassora.[13] Sobre les vivendas, són numerosos els eixemples preservats en Castelló, Vilarreal o alqueries, els més destacats en la capital són la Casa Dávalos en 1915, la Casa Navarro construïda entre 1910 i 1920, l'edifici Granja Royal de 1925, o la Clínica de Colom proyectada junt a Vicente Traver Tomás en 1940 i de la que permaneix en peu la part residencial, ubicada en l'entorn declarat Be d'Interés Cultural del Parc Ribalta i les Places de l'Independència i de Tetuán.[8]
Política
La vesprada del 13 de juny de 1938 les tropes franquistes entrabar en la ciutat de Castelló.[14] Al sendemà[3] es constituïx una comissió gestora per a fer-se càrrec de l'activitat municipal fins que finalise la Guerra Civil. Davant la falta de quadros de la FET i de les JONS en la ciutat, l'Auditoria de Guerra designa a un grup heterogéneu d'hòmens públics castellonencs coneguts per ser conservadors, tradicionaliste, empresaris, carlistas o catòlics com és el cas de José Gimeno Almela, a qui es va posar al front del consistori.[15] Efectivament, esta comissió gestora va cessar el 15 d'abril de 1939,[3] una quinzena de dies despuix del últim part de guerra. La llabor política d'este ajuntament va consistir en trasponer a l'àmbit municipal els bandos militars de les forces d'ocupació aixina com el restabliment dels servicis públics essencials. Fòra d'estes tasques destaca la llabor que varen realisar per a recuperar les campanes de la Torre campanar, restablir el cult a la patrona de la ciutat la Verge delledó i el seu santuari aixina com l'adoptar un nou escude d'armes per a la ciutat.[15]
Va fallir en 1964.[2]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2017) «El Centre de Colaboració Pedagògica de Sogorb (1933-1936)», Educar, des de la llum al silenci Un recorregut per l'educació en l'Alt Palancia durant el sigle XX, Alt Palancia: I. C. A. P, p. 52. ISBN 978-84-946409-0-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (2019) «Apunts sobre l'arquitectura dels anys 30 a la ciutat de Castelló», Grup per la Recerca de la Memòria històrica de Castelló (ed.). Castelló republicà. Arquitectura i urbanisme (en Valencià), Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló, pp. 20-21. ISBN 978-84-09-09150-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «José Gimeno Almela» (en català). Arquitectura Modernista. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català. Consultat el 2 de juliol de 2024.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Arquitectes provincials al servici de la Diputació de Castelló».Estudis castellonencs.(2)ISSN 1130-8788.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Ajuntament d'alqueries. . Els Alqueriespèdia. com. Ajuntament d'alqueries. Consultat el 2 de juliol de 2024.
- ↑ Patronat Provincial de Turisme. «Auditori Municipal de Villareal» (en espanyol). Arquitectura i Monuments. Diputació de Castelló. Consultat el 14 de març de 2024.
- ↑ «Estudie Torre Campanar». Oropesa Cultura. Archiu Municipal d'Oropesa. Consultat el 2 de juliol de 2024.
- ↑ 8,0 8,1 Unomil Arquitectes (31 de giner de 2019). Patrimoni cultural arquitectònic, Ajuntament de Castelló.
- ↑ «Casa-Garage Cristóbal Nebot Valls» (en català). Arquitectura Modernista. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català. Consultat el 2 de juliol de 2024.
- ↑ «Garage "Hispà de Font en Segures" (Gerardo Roig)» (en català). Arquitectura Modernista. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català. Consultat el 2 de juliol de 2024.
- ↑ «Magatzems de Taronja Josep Gallach Tallada» (en català). Arquitectura Modernista. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català. Consultat el 2 de juliol de 2024.
- ↑ «Magatzems Pascual Candau (llaura Cabrera)» (en català). Arquitectura Modernista. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català. Consultat el 2 de juliol de 2024.
- ↑ «Magatzem de taronges» (en català). Arquitectura Modernista. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català. Consultat el 2 de juliol de 2024.
- ↑ Quarter General del Generalísimo. «[1]», El Defensor de Còrdova. Consultat el 2 de juliol de 2024.
- ↑ 15,0 15,1 VV. AA. (2018). «Govern municipal», El primer franquisme a Castelló (en Valencià), Castelló de la Plana: Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, p. 21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «José Gimeno Almela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.