Jardí del Turia

Jardí del Turia

Font del Jardí

El Jardí del Turia és un parc urbà públic situat en l'antic caixer del riu Turia de la ciutat de Valéncia. Ocupa unes 136 ha actualment, que seran 160,5 ha en un futur en la finalisació del parc de Desembocadura i en una llongitut pròxima als 8,5 km que aplegarà a casi els 10 km en la finalisació de l'últim tram del parc i un esgambi mig d'uns 160 m. És un dels majors jardins netament urbans d'Espanya. El parc comença en el llímit en el municipi de Mislata, junt al parc de la Canaleta de dit municipi i el zoològic Bioparc Valéncia (inaugurat en 2008) a uns 19 m s. n. m. i finalisa en el Passeig de l'Albereda junt al Oceanogràfic (inaugurat en 2003) a 1 m s. n. m.

Es va fundar en 1986, varis decenis despuix de la gran riada de Valéncia. Despuix de la riada, l'Ajuntament i el Govern d'Espanya varen planejar en la década de 1960 la construcció d'un gran eix de comunicacions (autopistes i atres mijos de transport) que conectara el port en l'aeroport i solucionara també el tràfic intern. Posteriorment, i despuix del moviment ciutadà 'El llit del Túria és nostre i el volem verd' ('El caixer del Turia és nostre i ho volem vert'), es va donar un bolque cap a la seua conversió en un lloc d'oci i naturalea per als ciutadans i visitants. En açò varen conseguir la cessió de la propietat del vell caixer a Valéncia (1976, decret de Juan Carlos I) i també l'aprovació definitiva com a zona verda i parc públic d'estos terrenys (1979)[2], tot açò com a orige d'un concurs promogut per l'encara govern franquiste de Miguel Ramón Esquerre.

En 1986 es va inaugurar el parc en el que un dels seus trams més cèntrics està junt als Jardins del Real (popularment, 'Vivers'). El jardí creua la ciutat des de pràcticament el port, més concretament des de la Ciutat de les Arts i les Ciències, fins al nou Bioparc Valéncia, que substituïx a l'antic zoològic. La seua forma llineal que travessa la ciutat comporta que numerosa població de la ciutat residixca en les proximitats del parc, lo que fa que provablement siga el parc més visitat d'Espanya.

Història

El proyecte

En l'any 1957 Valéncia va viure un dels episodis més tràgics de la seua història. El 14 d'octubre de 1957 la gran riada de Valéncia va inundar la ciutat i va causar la mort d'al voltant d'un centenar de persones. El Govern d'Espanya i l'Ajuntament de Valéncia varen decidir que el Turia no podia seguir passant pel centre de Valéncia pel perill que suponia noves inundacions. De modo que en 1958 es decidix traslladar el riu a un lloc propenc desviant-ho per mig del cridat Pla Sur. Des de 1946 l'arquitecte Fernando García Ordoñez venia estudiant alternatives i despuix de la riada el ministre i ingenier Vicente Mortes encarrega un estudi de detall en tres opcions, de les que finalment s'elegix la solució Sur que es va terminar de construir en 1972 donant lloc a la creació en els màrgens d'una via ràpida de circulació, que anys despuix es va cridar V-30. Gràcies a eixa via de circumvalació es va vore la possibilitat d'evitar el tràfic de mercaderies i de trànsit dins de la ciutat i es va fer obsoleta una idea inicial de convertir el caixer antic en una autopista urbana que travessaria la ciutat. Les campanyes informatives i posicionament editorial del diari Les Províncies en defensa del patrimoni cultural des de 1973, del caixer del riu en els seus pretiles construïts i mantinguts des del sigle XV per la coneguda com la "Fabrica Vella de Murs i Valls", aixina com del mig ambient, varen contribuir per a la creació i canalisació d'una consciència ciutadana.

El vell caixer va ser llavors reclamat pels ciutadans com a espai vert per a la ciutat, per lo que l'antic caixer es va convertir en un jardí públic en el pas dels anys, i l'intervenció dels millors equips d'urbanistes i dissenyadors del moment, mentres que les vies ràpides de circulació es varen construir als costats del jardí, en alguns túnels per a minimisar el seu impacte.

Ricardo Bofill (pare) va dissenyar el tram del jardí en la zona noble de la ciutat, en tarongers i palmeres, la zona pròxima al Palau de la Música. L'equip "Vetges Tu - Mediterrania" va dissenyar el tram des de la Casa de l'Aigua fins a Nou Centre, incloent les instalacions deportives i algunes fonts. La Consellería d'Agricultura va dissenyar el tram del "Bosc Urbà" comprés entre Nou Centre i la zona deportiva de Serrans, colocant mils de pins. Posteriorment, es va realisar el jardí de Gulliver.

Ya entrats en el 2000, despuix de l'inauguració de l'estació de metro d'Alameda i el nou pont de l'Exposició (popularment 'de la Peineta' o 'de Calatrava', per la seua peculiar forma i el seu autor, respectivament) es va acondicionar el tram pròxim a esta estació colocant un arenero en jocs, una zona arbolada útil per a fires i exposicions i una esplanada per al dispar de fòcs artificials i l'instalació de fires, circs i events a l'aire lliure. A continuació, es va construir el pont de les Flors. En 2007 es reacondicionó el tram del jardí entre el Parc de Capçalera i la Casa de l'Aigua de tal manera que este parc és l'inici del propi jardí.

Actualitat

En l'actualitat el parc és un lloc de trobada referent en Valéncia en més de tres millons de visitants anuals,^{cita requerida} és el més visitat d'Espanya.^{cita requerida} El parc posseïx integrat en el seu interior el Parc Gulliver i el Parc de Capçalera i, en terrenys anexos fora del caixer històric, el Palau de la Música, el Bioparc i la Ciutat de les Arts i les Ciències. Ademés el caixer s'ha convertit en lloc d'entrenament de mils de corredors que diàriament recorren els seus casi 8'5 km d'extrem a extrem, contant ademés d'una pista preparada i d'us exclusiu per a corredors.

Ponts

El Jardí del Turia posseïx numerosos ponts, alguns en més de cinc sigles d'antiguetat en orige, moltes voltes destruïts per les riada i reconstruïts despuix. Des del Parc de Capçalera fins al Port són:

• Passarela peatonal d'entrada al Bioparc.
• Pont Nou d'octubre, primer pont obra de Santiago Calatrava, construït en 1989.
• Passarela peatonal de la casa de l'aigua.
• Pont de Campanar.
• Pont de les Glòries Valencianes (també conegut com 'd'Ademuz').
• Passarela peatonal de l'antic Patronat.
• Pont de les Arts.
• Pont de Sant Josep.
• Pont de Serrans, recentment peatonalizado.
• Pont de Fusta, derribat i transformat en 2012 en passarela peatonal en pas de vehículs en tauler diferenciat.
• Pont de la Trinitat, les antigues escals de la qual d'accés directe al caixer permaneixen tancades per seguritat a l'espera d'una solució tècnica normativa.
• Pont del Real, eixamplat en 1968.
• Pont de l'Exposició (popularment 'de la peineta' o 'de Calatrava').
• Pont de les Flors.
• Pont del Mar. Va ser durant sigles el camí natural que unia a la ciutat en el port. Es va construir en l'any 1591 despuix de ser destruït l'anterior pont de fusta o mamposteria per una riada del Turia en 1589. Sigles més vesprada, concretament en l'any 1933, es convertix en peatonal, edificant-se unes senyorials escalinates d'accés, obra de l'arquitecte Javier Goerlich. És un dels dos ponts exclusivament peatonals de tots els que té la ciutat junt en el de Serrans, peatonalizado en 2012. El pont és obra de cantería, en dèu arcs ogivals rebaixats de 15,50 metros de llum cada u. Té una llongitut de 160 metros i 8,35 metros d'ample i es caracterisa per les imàgens de la Verge dels Desamparats i de Sant Pascual, que adornen el seu recorregut. Recentment, en ajardinar el vell caixer del Turia, s'ha colocat una immensa alberca circular baix els seus arcs.
• Pont d'Aragó.
• Pont de l'Ángel Custodie, eixamplat en 1967.
• Pont del Regne (popularment 'de les gàrgoles'), construït en el lloc de l'antic pont del ferrocarril Valéncia-Barcelona.
• Pont de Monteolivete, obra de Fernández Ordónez ampliat per Santiago Calatrava en el seu extrem est despuix de rebaixar la cota dels terrenys de la Ciutat de les Ciències.
• Pont de l'Assut d'Or (popularment 'jamonero'), tercer pont complet de l'arquitecte Santiago Calatrava.
• Pont del ferrocarril a Barcelona, originalment de via única, l'actual es va construir junt a est, derribant-se en quedar en desús l'estació del Grao.
• Pont 'Cuc de llum', passarela peatonal construïda com a accés suroest al Circuit Urbà de F1, tancada al pas fòra de la seua celebració.
• Pont de Drassanes.

El tram del Jardí del Turia entre els ponts de l'Assut de l'Or i del ferrocarril està urbanisat al 50 %, quedant l'atre 50 % a l'espera del soterrament del colector pluvial existent. El tram entre el pont del ferrocarril i el de Drassanes està pendent d'urbanisar, puix existix un llit fluvial en aigua freàtica present. Despuix del pont de Drassanes queda una chicoteta làmina d'aigua estancada i el restant de l'antic caixer fins a la mar està desviat, soterrat i canalisat baix les instalacions del Port de Valéncia.

• 
  Pont Nou d'Octubre
• 
  Passarela peatonal de la Casa de l'Aigua
• 
  Pont de Campanar
• 
  Pont de les Glòries Valencianes
• 
  Passarela peatonal del Patronat
• 
  Pont de les Arts
• 
  Pont de Sant Josep
• 
  Vell "Pont de Fusta"
• 
  Pont del Real
• 
  Pont o Passarela de l'Exposició
• 
  Pont de les Flors
• 
  Pont de la Mar
• 
  Pont d'Aragó
• 
  Pont d'Ángel Custodie
• 
  Pont del Regne
• 
  Pont de Monteolivete, darrere el Palau de les Arts Regna Sofia