Anar al contingut

Independentisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dia de l'Independència en Estats Units (4 de juliol).

El independentisme[1], separatisme o secessionisme és una ideologia i un moviment polític que propugna la separació d'un territori respecte de l'estat al que pertany per a alcançar el seu independència o integrar-se en un atre país.[2][3]

L'independentisme sol plantejar les seues tesis sobre el principi de que el territori que es vol independisar és una nació, aludint bàsicament a la seua història, cultura, llengua pròpia, i sobre l'afirmació de que dita nació no alcançarà la seua màxima plenitut cultural, social o econòmica mentres continue formant part de l'estat del que es vol independisar. Els partits polítics independentistes són ilegals en casi tots els països del món, no obstant en Espanya estan permesos, encara que la seua constitució no permet la separació de cap territori.[4]


Arguments i característiques de l'independentisme

Pedro I de Brasil <small>(Conegut com El Rei Soldat)</small> va ser un emperador de Portugal fins que va proclamar l'independència de Brasil en 1822 i es va convertir en el seu primer emperador. Pintura de François-René Moreau.

Es poden distinguir distints tipos d'arguments utilisats per a justificar l'independentisme, aixina com distints métodos amprats per a conseguir els seus objectius.


L'idioma

Pel que fa als arguments, l'idioma de la nació sol ser un element clau, ya que es tracta d'una característica pròpia i diferenciadora de l'estat del com es vol independisar. Est és el cas de l'independentisme portorriqueny, català, vasc, gallec, quebequés, entre uns atres, i en menor mida del cas irlandés, a on l'idioma té una menor implantació en la societat[5] i no se cita generalment com a element important per a la justificació de l'independència.

En opinió de determinats independentistes, l'idioma constituïx una prova de les diferències (siguen estes històriques, culturals o d'una atra índole) que existixen entre la nació que desija independisar-se i l'estat en el qual se circumscriu i en el qual no compartix dit idioma.

Ademés, per a alguns independentismes, el desenroll i manteniment d'un idioma requerix l'independència de la nació, sense la qual dit idioma estaria destinat a desaparéixer a curt o llarc determini.


Els aspectes econòmics

En la majoria dels casos, l'independentisme sol tindre un important component econòmic. L'independència es justifica considerant que l'administració econòmica serà més favorable a la nació quan esta siga independent.

Est és el cas irlandés, a on els atentats i l'activitat armada eren justificades per la discriminació econòmica que sofrien els catòlics en relació en els protestants. A pesar de que esta discriminació existia,[6] atres autors consideren que ha segut exagerada.[7]

En atres casos s'argumenta que, d'acort en una interpretació del principi d'subsidiariedad,[8] una estructura social d'orde superior (en este cas l'estat del que es vol independisar) no deu interferir en la vida interna d'un grup social d'orde inferior (en este cas, el territori a independisar-se), privant-li de la seua autonomia i, en conseqüència, del ple eixercici de les seues competències. Argumenten certs independentistes que l'organisació de l'estat deu realisar-se per aquells administradors que es troben menys distanciats dels ciutadans administrats, justificant açò l'independència.

Per una atra part, els recursos naturals són un factor econòmic important en l'independentisme. Tal és el cas del petròleu de Sudan del Sur, el qual constituïa el 85% del total de Sudan abans de l'independència del sur en 2011.[9]


La religió

Les diferències religioses entre diverses zones d'un país poden motivar el sorgiment d'un nacionalisme, especialment si una de les religions existents en el país té privilegis.

Un dels casos més destacats va ser la Revolució belga de 1830, en que les regions catòlica del sur dels Països Baixos es varen separar del govern dominat pel protestantisme. La revolució va donar orige a Bèlgica, com un estat catòlic. No obstant, el conflicte religiós més sanguinós d'Europa varen ser les guerres yugoslaves, en a on els pobles bosnio, croata i serbi, ètnicament procedents de la mateixa raïl i que parlen el mateix idioma, es diferenciaven entre ells per les seues creències religioses (sunitas els primers, catòlics els segons i cristians ortodoxos els tercers). La guerra posteriorment es va estendre a Kosovo, en a on al component religiós es va unir també l'ètnic.

Un cas més recent és el sorgiment de Sudan del Sur. L'anunci del llavors president sudanés Yaffar al-Numeiry, en l'any 1983, de l'establiment d'un estat islàmic i l'aplicació de la sharia en tot el país, va provocar l'alçament de la població del sur del país, majorment animista i cristiana, tenint com a conseqüència l'esclat de la segona guerra civil sudanesa. Despuix d'anys d'enfrontament, el conflicte va terminar oficialment en la firma d'un acort de pau en giner de 2005 entre el govern de Sudan i l'Eixèrcit de Lliberació del Poble de Sudan (ELPS).En l'establiment de l'acort va poder influir la retirada de certes sancions per part d'Estats Units al govern de Sudan. L'acort va restablir el govern autònom sursudanés fins a per sis anys, despuix de la qual cosa es realisaria un referend sobre una possible secessió. Este referend es va realisar en giner de 2011 que va otorgar una marejant majoria d'un 98,83% a l'opció independentista. Despuix d'eixos resultats, el govern sudanés d'Omar al-Bashir va acceptar la divisió del país, la que es va portar a terme el 9 de juliol de 2011 quan es va proclamar oficialment la República de Sudan del Sur.


Lluita armada o lluita pacífica

En ocasions, certes faccions de l'independentisme es relacionen i inclús recolzen a organisacions que pretenen obtindre l'independència per mig d'accions violentes que a voltes es generalisen com a constitutives de l'independentista (pero no es pot generalisar asseverant que tots estos moviments utilisen la violència o la força per a alvançar els seus objectius). Poden consistir en violència contra els bens de l'estat o contra els seus ciutadans, com en el cas de la majoria dels atentats de Terra Lliure o la violència gallipontera i poden aplegar inclús a atentar contra la vida de les persones (siguen estes civils, militars o unes atres), com per eixemple en el cas d'ETA, l'IRA, el FLNC cors, l'EVIS en Sicília (en els anys 40) o el Sahara Occidental (encara que el front Polisario manté una treua prolongada).

Estes organisacions solen justificar les seues accions per mig del rebuig de l'autoritat de l'estat del com volen independisar-se o com a resposta a lo que elles consideren l'opressió (política, militar, etc.) del poble al que consideren defendre.

En qualsevol cas, l'independentisme sol rebujar majoritàriament l'ús de la violència per a la consecució dels seus objectius, com és el cas actual de l'independentisme en Quebec; el Tibet o en Irlanda, com be mostra el fet de que el Sinn Féin s'haja convertit en la força catòlica més votada en Irlanda del Nort despuix de l'abandó de les armes per part de l'IRA.[10] Similar és el cas de l'esquerra abertzale en el País Vasc, que des de principis de 2011 va rebujar "obertament" la violència eixercida per ETA.[11]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ RAE (2024). «Independentismo». Diccionario de la lengua española. Consultat el 20 de abril de 2024.
  3. ↑ RAE (2024). «Separatismo». Diccionario de la lengua española. Consultat el 20 de abril de 2024.
  4. ↑ «Así protegen los Estados del mundo su unidad territorial». La Gaceta de la Iberosfera (2017-09-19). Consultat el 2026-02-12.
  5. ↑ «Manchán Magan finds out if 25% of Irish people really do speak Gaelic». The Guardian. Consultat el 2009.
  6. ↑ Plantilla:Jstor
  7. ↑ Plantilla:Jstor
  8. ↑ «Principio de Subsidiariedad». Consultat el 2009.
  9. ↑ Hassan Hanizadeh (9 de enero de 2011). «British hands behind Sudan referendum» (en inglés). Tehran Times. Consultat el 11 de julio de 2011.
  10. ↑ Sinn Fein#Aumento de los apoyos
  11. ↑ http://www.publico.es/espana/360070/batasuna-rechaza-abiertamente-la-violencia-de-eta

Enllaços externs