Idioma cochimí laymón

El cochimí, també denominat cochimí laymón, laymón o califórnico, era la llengua dels pobles cochimíes que habitaven la major part de la Península de Califòrnia fins a la seua extinció, provablement a principis del XX. És important no confondre esta llengua en el cochimí contemporàneu, terme que es referix a l'idioma mti'pai, relacionat més estretament en l'idioma kumiai i que es parla en el nort de l'Estat de Baixa Califòrnia.

L'agrupació llingüística cochimí es subdividía en dos principals categories: el cochimí meridional i el cochimí septentrional. El primer d'estos grups comprenia les variants Cadegomeña, Ignacieña, Laymón, i possiblement la Didiu; en contrast, el cochimí septentrional comprenia únicament la variant Borjeña. La delimitació entre estes dos agrupacions llingüístiques estava marcada per l'ubicació de la Missió de Sant Ignacio de Kadakaamán, situada en el nort de l'estat actual de Baixa Califòrnia Sur.

L'informació sobre esta llengua ha segut obtinguda a partir dels documents deixats pels jesuïtes que varen realisar la evangelización de la península de Califòrnia en el XVIII. A través de l'anàlisis d'estos texts, s'ha conseguit determinar que la llengua en qüestió està relacionada en les llengües yumanas de la regió del riu Colorat. Ya que esta llengua es considera la més divergent dins de la seua família, es classifica com un grup independent al restant de la família, i per esta raó, la família llingüística es denomina yumano-cochimí; no obstant, per les marcades variacions dialectals, no va ser possible desenrollar una gramàtica formal per a la llengua cochimí. Segons estudis de glotocronología, s'estima que la separació entre el cochimí i les llengües yumanas va ocórrer aproximadament en l'any 1000 a. C.

Fonologia

La reconstrucció fonològica de l'idioma cochimí es presenta a continuació:

Consonante

		Bilabial	Alveolar	Palatal	Velar		Glotal
					Plana	Labial
Oclusiva/ Africada	Sorda	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink
	Sonora	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink		Plantilla:IPAlink
Fricativa			Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink
Nassal		Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink	Plantilla:IPAlink
Lateral			Plantilla:IPAlink
Aproximante		Plantilla:IPAlink		Plantilla:IPAlink

És provable que les consonant sonores hagen segut fonema distints o variants fonètiques dels fonema sorts.

Vocals

	Anterior	Posterior
Tancada	i	o
Mija	(i)	(o)
Oberta	a

Les vocals miges varen poder alternar-se en vocals tancades.

Anàlisis lèxic-gramatical

L'idioma cochimí, de la mateixa manera que el guaicura i les llengües del grup mexicà, es caracterisa per la seua estructura polisilábica i l'us de la composició en la formació de paraules. Per eixemple, el terme "naganatepueg" en cochimí, que significa 'cinc', està compost per "tepueg", que significa 'un', i "nagana", que es traduïx com a 'mà'. L'idioma no té declinació per a expressar els casos gramaticals, encara que, el sistema verbal presenta similituts essencials en el d'atres llengües com el guaycura i les llengües mexicanes; un aspecte particular és la presència d'un gerundi que finalisa en "-ac"/"-ak", similar a lo observat en el mutsun (una atra llengua d'hui en dia, Baixa Califòrnia Sur). Sobre l'estructura sintàctica, el cochimí seguix una convenció similar a la del mexicà, ópata i atres llengües relacionades, en a on la preposició es coloca despuix del seu règim; de manera anàloga, en cochimí, la conjunció i l'adverbi també es posponen, una característica que es troba en el guaicura, el mutsun i vàries llengües ópatas.

Pronoms personals

	Primera	Segona	Tercera
Singular	Daha	Buhu	Yabia
Plural	Pennayú	Buhumayeg	Yabía

Conjugació verbal

En el sistema verbal cochimí, es distinguixen quatre temps: present, pretérito, futur i imperatiu. A diferència de lo que ocorre en atres sistemes llingüístics, els temps pretérito i futur no alteren la forma base del verp, sino que es distinguixen per l'adició de partícules específiques. Per a formar el pretérito, s'incorpora la partícula "tá" a la raïl verbal del present, mentres que per al futur s'utilisa la partícula "daká".

El cochimí carix d'una forma infinitiva dels verps. No obstant, l'infinitiu se suplix per mig de la tercera persona del present, a la que se li afig la partícula "juá", convertint aixina al verp en una forma nominal adequada per a reemplaçar l'infinitiu. Aixina mateix, l'idioma no posseïx un modo optatiu. No obstant, s'utilisen formes alternatives per a expressar proposicions hipotètiques. En tals casos, la primera part de la proposició s'introduïx en la paraula "uddemí", i la segona part es marca en "gají".

Cada temps verbal distinguix clarament entre les persones del singular i del plural. En molts casos, els verps presenten formes plenes de singular i plural tan diferents que els del plural poden semblar paraules completament distintes o, en alguns casos, realment ho són. És notable que, en la primera i tercera persona del plural, a sovint s'ampra una única forma per a abdós, sent la distinció entre elles discernible únicament a través del context o de l'informació proporcionada per l'interlocutor.

Huayipjúa (Alçar-se [el que estava gitat])
Pronom	Present	Pretérito	Futur	Imperatiu
Daha (Yo)	Ahuayip	Ahuayipetá	Ahuayip daká
Buhu (Tu)	Muhuayip	Muhuayipetá	Muhuayip daká	Kahuayip
Yabia (Aquell)	Huayip	Huayipetá	Huayip daká
Pennayú (Nosatres)	[Nu]huadeg	[Nu]huadegetá	[Nu]huadeg daká
Buhumayeg (Vostés)	Muhuadeg	Muhuadegetá	Muhuadeg daká	Kahuadeg
Yabía (Aquells)	Huadeg	Huadegetá	Huadeg daká

Quan el verp termina en una consonant, en el pretérito s'inserta una "i" entre la raïl del verp i la partícula "ta" per a suavisar la pronunciació; esta inserció és una característica molt freqüent en esta llengua. En certs casos, s'utilisen partícules específiques per a distinguir al subjecte que realisa l'acció del subjecte que la rep; per al primer cas (el que realisa l'acció), s'afig la partícula "la" o, en ocasions, "mo"; per al segon (el que rep l'acció), s'ampra la partícula "jua". Per eixemple, es diria "Pedro-la" per al que realisa l'acció i "Francisco jua" per al que la rep.

Nogoosojúa (Voler o Amar)
Pronom	Present	Pretérito	Futur	Imperatiu
Daha (Yo)	Noogosó	Noogosotá	Noogoso daká
Buhu (Tu)	Nomogooso	Nomogoosotá	Nomogooso daká	Nogogkooso
Yabia (Aquell)	Nogoosó	Nogoosotá	Nogooso daká
Pennayú (Nosatres)	Nogodoñó	Nogodoñotá	Nogodoño daká
Buhumayeg (Vostés)	Nomogodoñó	Nomogodoñotá	Nomogodoño daká	Nogogkodsñom
Yabía (Aquells)	Nogodoñó	Nogodoñotá	Nogodoño daká

Sobre la conjugació del verp "voler" o "amar" en este idioma, es presenta en els modos actiu i passiu, prenent en conte la lletra inicial dels pronoms. Quan l'objecte de l'amor és plural, s'utilisa la forma plural del verp. Aixina, per eixemple, "yo amo" es traduïx com "noogodoño" i "tu ames" com "nomogodoño". En el cas de les formes passives, s'ampren les següents construccions:

• Yo t'ame: Boogosó
• Tu m'ames: Damagoosó
• Aquell t'ama: Bogoosó
• M'ama: Dogoosó
• Aquells nos amen: Bogodoñó
• Aquell nos ama: Bogodoñó
• Aquell o aquells amen a uns atres: Modoñó

Estes formes reflectixen les variacions del verp "amar" en funció dels pronoms i el número de persones implicades, tant en construccions actives com a passives.

Negació

Un eixemple adicional del tipo d'anàlisis que permet l'estudi és la forma en que es registra una partícula o adverbi de negació, que sempre apareix com un sufix pospost al verp que modifica, com en els següents eixemples:

• Decuiñi (No sent)
• Aguinañi (No viu)
• Tahipeñi (No bo)

És evident que el sufix que indica negació és "-ñi". Sense lloc a dubtes, es poden realisar atres comparacions i anàlisis que proporcionaran una major comprensió sobre certs aspectes de l'estructura de l'idioma cochimí.

Eixemplar del dialecte Cadegomeño

Cochimí	¿Temmia ayimbio	Deu	temma	uyipilta	kuan!
Espanyol	¿Per qué	Deu	a l'home	creat ha	...?
Cochimí	Deu-la ! temma	uyipil	nagaallatajua	amet
Espanyol	Deu	a l'home	creat ha	perque	terra
Cochimí	i	no ghinna udaahi.	Deu-mo	uyipunjuz	kœnogooso
Espanyol	sobre	viure	Deu	cor	molt amar
Cochimí	anava	hi	kœi	huïmaha	anava.
Espanyol	molt	i	molt	venerar	molt.

En el primer eixemple, s'observa que la preposició "i," que significa "sobre," aixina com l'adverbi "anava," que es traduïx com "molt," i la conjunció "hi," que significa "i," es coloquen al final de les seues respectives frases. Açò reflectix una estructura gramatical en la que dits elements es posponen en lloc de colocar-se al principi de l'oració.

Eixemplar del dialecte Borjeño

Cochimí	¿Deu-il	tama	uchenac	iduviduvec	ucham
Espanyol	Deu	a l'home	creant	perque	creat ha
Cochimí	Tamal	amateguang	Deu	uduipuicchec	guil
Espanyol	L'home	terra sobre	Deu	amar	les seues
Cochimí	uihihumumac	ambeing	uhe	duec	uchuang
Espanyol	observant	cel	va	per això |creat ha

En el segon, es pot observar que en l'estructura del text s'utilisen dos gerundis que terminen en "-ac," com en "ucham" i "uchuang." Ademés, la paraula "amateguang" mostra que la preposició "sobre" està posposta respecte al seu règim, lo que reflectix un patró gramatical particular.

Eixemplar del dialecte Laymón

Cochimí	Diosjua	ibi	ñi;	ïamma	amayben
Espanyol	Deu	mor	no;	l'home	any
Cochimí	metaii	aguinañi.	Kotajua	gehua,	ussi
Espanyol	molts	viu no.	La pedra	(és) dura,	el fòc
Cochimí	mancu.	Ibungajua	ganehmajen	kaluhu.	Annet
Espanyol	calent.	El sol	(que) la lluna	més gran.	Ahir
Cochimí	andemajuong	galamata.
Espanyol	nit	ha plogut.

En el tercer en qüestió. L'adverbi "-ñi", que es traduïx com "no", generalment s'usa al final de les oracions. En la proposició "la pedra és dura", s'observa que el verp copulatiu, que en espanyol es traduïx com "és", s'omet.

Comparatius i Superlatius

Esta llengua no dispon d'un sistema de comparatius; no obstant, conta en un mecanisme per a expressar el superlatiu. Els superlatius es formen afegint la paraula "manibaha" a l'adjectiu en la seua forma positiva. Per eixemple, per a indicar que alguna cosa és bo, s'utilisa l'expressió "ami" o "hui ami". Per a expressar que alguna cosa és molt bo, s'utilisa "hui ami ibaha". Per a intensificar encara més el grau de la calitat, es pot antepondre la sílaba "kal" a l'adjectiu positiu, resultant en "kal ami ibaha" o "kal hui ami ibaha". Finalment, per a expressar un grau encara major d'intensitat que el superlatiu, s'ampra la construcció "kal hui ami ibahal kaln dugua guinyi".

Texts en cochimí laymón

Existixen pocs texts en llengua cochimí, la majoria dels quals varen ser redactats i recopilats pels misionero en la península de Baixa Califòrnia durant el XVIII. En conseqüència, la major part dels documents disponibles són de caràcter religiós, predominantment texts i oracions catòliques. No obstant, també es troben algunes oracions aïllades de caràcter més quotidià.

Pare Nostre

Dialecte de les missions de Sant Ignacio (Ignacieño)
Va-bappà amma-bang miamù,
Ma-mang-à-juà huit maja tegem:
Amat-ma-thadabajuà ucuem:
Kem-mu-juà amma-bang vahi-mang amat-à-nang la-uahim.
Teguap ibang gual gùieng-à-vit-à-juà anaven-à-nang packagit:
Muht-pagijuà abadakegem, machi uayecg-juà packabaya-guem:
Kazet-à-juangamue-gnit-pacum:
Guang mayi-acg packabanajam.
Amén.

Dialecte de les missions de Sant Francisco Javier i Sant Josep de Comandú (Cadegomeño)
Pennayù nakœnambà, yaà ambayujùp miya mò, buhù mombójuà tammalà gkomendà hi nogodognò demuejueg gkajim:
Pennayulà bogodognò gkajim, guihi ambayujup mabà yaà kœammetè decuinyi mo puegign:
Yaàm buhula mùjua ambayujupmò de dahijua, amet è nò guilugui, ji pagkajim.
Tamadà yaà ibò tejueg guiluguigui pamijich è mò, ibò yanno puegin:
Guihi tammà yaà gambuejula kœpujui ambinyijuà pennayula dedaudugùjua, guilugui pagkajim:
Guihi yaà tagamueglà hui ambinyyjùa hi doomà puguegjuà, hi doomò pogounyim;
Tamuegjua, guihì ufi mahel kœammet è dicuin yumó, quihi yaà hui mabinyi yaà gambuegjuà pagkaudugum.
Amén.

Dialecte de les missions de Sant Francisco de Borja, Santa Gertrudis i Santa María (Borjeño)
Cahaì apà, ambeing mià, mimbang-a-juà val vuitmahà: amèt
Mididuvaijuà cucuem: jemmujuà, amabang vihi mièng, ame tenàng luvihim.
The-vàp yicuè timiei: diguà, ì bang-anàng gna cahittevichip nuhiguà avinvehàm,
Vaig vore chip iyeguà gnacaviuvèm: cassetasuàng mamenit-gnakùm,
Guang tevisiée gna cavignahà.
Amén.

Au María

Versió 1
Santa María gouyibaham, Diosla kaembogoosso
Ibaha muzuihi. Diosla bemtguo deayi. Uahiñijua
Guidemug juae hi buhuhmu mo koemimbi mami ibaha,
Guigi Muissa Jesusjua Kaeaomi ibaha luhu. Santa
María Deu chi, Deu hmu pennayu nui ambinyinjua
Pagaudugu gaim, annahuahmu, guihi nuihia dehuae udaahi.
Amén.

Versió 2
Santa María gkouyibajam Diosla kaembogooso
Ibaha muguihi: Deu bomoguol deegyi. Huaegiñaejua
Guidemuej ueg hi buhu mo mo kaemimbi mami ibaha;
Guihi Muissa Jesusjua keami ibaha Iuju. Santa
María Deu chi Deu mo pennayu nuhui ombinyijua
Pagkaudugu gkaim anajuamo guihi nuhjuig ya dehueg udaahi.
Amén.

Credo (Dialecte Ignacieño)

Versió 1
Noogosso D’ya Ijuo thaeyijua hi yohua demuaejuae, ya
ambayujubhmo guihi amet i kmu, guihi thaeyi ya gam
buaejua uededeppil demuae juaeta. Noogosso Jesu Xptojuo,
ya Deu ya I guiguissa tejuae duñip omui, uaguapapajua
ya Deu Esperit Santola yagauahip udaahi, Santa María
Verge Kalnepen i mo temmuita udaahi, ungata. Temmuita
udaahi Poncio Pilatohmu Uagua juihi Santa Cruzmo
guil guauaba guita, guihi Santa Cruzmo ibita uppaepluhuta
(vel Ametyo) uagambita, amet ya tamma ui ambi
ussa, hi Jesu Xpto magadado juitaighio eguaeta, ibogombio uayib
i taguima. Ambayujubmo gaguit i ha (vel gahuit i ta) gui
hi ghio aya, Deu ya Ijuo, moguo, guihi ghio equaedaka.
Amelehno uaha udaahi, tamma ya uihialajua guila
uadae denuaejuae hidaka, ui udaahi tamma ghinnahmu, guihi
ya uihiatajua ghib i ahi, ya ui ambinyijua, guihi ya
ui ambijua ghibi daka. Yahmu uiba udaahi, tamma ya ui
inbinyijua ussimuaekael kaammet i decuinyimo itaehi,
guihi ammaya ui ambijua guihmu ambayujubmo uha
hidaka. Esperit Santojuo noogoso. Tamma Leyo dahajua
noogosso: ya ui ambi ya tamma leyol hijua tammaleyola
kluul de muaejuaejua noogoso. Pennayu nui ambinyijua pedaadugujua
noogosso. Nembadh uadaetakajua noogosso.
Uakae udaahi goguo uihianyidakajua noogosso.
Amén.

Versió 2
Noogosso Deu yaa Ijuo tegyijua jiyijua demuejueg, yaa Ambayu
jupme guihi amei i mo, guihi ttegyi aja gambuegjua guilla huede-
depil demueg juegta. Noogoso Jesu Christo Juo, Deu yaa Ijuo gui
huisa tejueg duuñig omuig Guagua papajua. Yaa Deu Esperit Santola
yagahuajip udaahi, Santa Maria Vírgen kalepen i mo tamma
huita udaahi unghara. Taemma huita udaahi Poncio Pilato mou
Guagua hui hi Santa Cruz mo guil la gkahuaba guita, guihi Santa
Cruz mo ibita: upep lujuta, amet i yo huagambita, amet yaa tamma
hui ambi usa hi Jesu Christo mogododojuitajuo ghio (pronunciació italiana) egheg i ta.
Ibo gkambio huayip i ta: guimma Ambayujup
mo gkahuick eta; guihi ghio aya Deu yaa Ijuo mogua; guihi
ght epueg daka. Amet i no huahua udaahi taemma yaa huig yatajua
guilla huadeg demuegjuegji daka. Hui udaahi taemma yaa ghinnamo,
yihi yaa huigyatajua ghich o hi, yaa hui ambinyijua, guihi yaa
hui ambijua ghich luju demuejueg daka: yammo huita udaahi taema
yaa huiambinyijua ussi makel kae amet i decuinyimo iteg hi yaa
hui ambijua Ambayujup mo usu hi daka. Esperit Sant juo noogoso.
Taemma leyo dahajua noogoso. Yaa hui ambi yaa taemma leyo
li hijua taemma leyo la kaeluut demuejuegjua noogoso. Pennayu
nuhuiam binyijua pedaudugujua noogoso. Nambatd huadeg dakajua
noogosso: huadeg udaahi goguo huigyanyi dakajua noogosso:
Amén.

Breu dissertació

Text en cochimí laymón

Traducció a l'espanyol

Temia ayimbio Deu lataemma uyipiltahuan? Deu lataemma uyipil nagaal lataja ametêmo guinna udaahi Deu muyipunjo kaenogooso ibahi kaehuimaha anava hi, yia Deu la gaji guijua jil deegyi hi yaa bushuit hi uddemi uyipunjo, ibi udaahi ambayu jupmo eghegji ayimbia, hi ghio Deu mo ghich ami udaahi kaeuyibaha ibal kandugua gunyi: guihi kaenyibaha anava bujuen kae ammet i decuinyiomui. Hiet aguimuguihi Deu la pot de pil nagaalsata: amet i no nuhuaja udaahi nuhuiambi uddemmi, ambayujup mo Deu la uju pujuy dehuehui, guihighio nuusa hi Deu guaguapamo at uddaahi kae uyibaja ibal kaenduguaguinyi yijual deegyi omui. Huidehuena Deu hino kaehui ami anava hi kaemenaba hui ibal kanduguagunhi muguihi, yaa ambayujupmo ayahi Deu mo guichjua, kaeuyibaja anava yijual deegyi omui; guihi ghio uyiajalcu najuaduunip omui. Guihi Deu guaguapapa kaekka anava hi kaehui ami anava hi kaemenaba hui anava guichahi gomnon kaeuijibaja yijualo depyi omni ama uddaahi, uyi punjuo Deu mo kaenogooso ibal degyi yijual deepyi omui: guihi ghio yaa uhui ambinyi juanogooson najua duuñip, yaa bujuet kaenogoosonyi anava yijual daeyi omui; yao hui ambijua guihi yaa Deu la mogoojojua guimna kaenogoodoño anava yi jual deeyi omui. Yaa ambayujupmo usa hi kaeuyidaja anava ita bujuet chinanyi luju: huidehuena Xpto guaguapapa bat kae ami ibajua: guihi Guichi Santa María guaguapapa jua: guihi àngels hi sants gambuegjua icti ami uddeahi kaeuyibaja anava nagool—la luyu chuie dehuena àngels hi taemmia ambajujup usajua guidemujuehui kae ambi anava hi kaemenbahui anava muguihi hikdo nogodoñondo ami anava nuguihi, yau bujuet ich a hi gomenda ami uddaahi kae uyi buja nagaalila anava luju. Guimybut (yaa ba adetemba duujua kacomenda kambim) àngels i hi sants hi taemma gambueg yaa ambayupano usajua kae ambi anava hi kaemenabahui anava domuejueg duuñip doomo. Deu guaguapapa gui yibijojuo hui ambi ibanyi hi menaba hui kaenyi omui. Tegyi yan Deu la huedeoepita jua guida muejugghi kae ambi anava domo hui huina do o mo Deu guiyibijo juo kae ttenyi duuñip omui: hui dehuana Deu mou guimma ped kaehui ami anava hi kae menabahui anava, kaeldugua gumyil degyi duuñip amui mupuihi.

¿Per a qué va crear Deu a l'home? Deu va crear a l'home per a que mentres vixca en este món li ame de cor, li reverencie, guarde els seus sants manaments, i fent-ho aixina, per a dur-li, quan muiga al cel, en a on veent clarament Deu, estiga alegrant-se sempre en una alegria indecible, la qual alegria mai jamai s'acabarà. Aixina és, per a este fi nos ha creat. Deu, per a que sent bons en esta vida, anem despuix a gojar-li en el cel, en a on estant nosatres i veent Deu el nostre senyor, és necessari que nos alegrem indeciblemente. La raó és, perque sent Deu com és, infinitament bo, i bell infinitament, el que està veent Deu en el cel no pot deixar d'alegrar-se moltíssim, allí no pot haver tristor cap. Demés d'açò veent allí i coneixent be Deu infinitament gran, bo i bell, és necessari amar-li sempre: en tot el cor i amant-li en tot el cor, s'alegren sempre, i alegrant-se li amen sense cessar. Allí no poden quedar les coses mals, abans be necessàriament avorrixen estes coses de cor. Les coses bones i tot lo que Deu ama, això és lo que tots allí amen. Demés d'este goig, que acabe de dir, que tenen els bienaventurados, s'alegren també molt veent la sagrada humiltat del nostre Senyor Jesucristo, veent la seua mare santíssima, Santa María Nostra Senyora, veent els àngels, als sants i a tots els que estan en el cel, veent-els tots clarament s'alegren també molt en esta vista, perque: la humanitat sagrada del nostre senyor Jesucristo, la seua mare santíssima i els àngels, i tots els bons que estan en el cel, tots i cada u d'ells estan molt bons i bells, i s'amen molt tots mútuament. Veent i coneixent ben tot açò, s'alegren en açò moltíssim i esta alegria mai s'ha d'acabar. En tot això (entendre ben lo que vos vaig a dir) encara que els àngels, els sants i tots els demés que estan en el cel, són verdaderament molt bons i molt bells, més estos, respecte de Deu, o comparats en Deu, són bons i bells, no molt. Totes les coses que Deu ha creat, encara que siguen verdaderament molt bones, pero si es comparen en Deu El nostre Senyor, totes són poca cosa. La raó és: perque solament Deu és grandíssim infinitament, bonísimo infinitament i bellíssim infinitament, etcétera.

Vore també

• Cochimí
• Idioma cochimí laymón en el Viccionari.