Hipoteca


Plantilla:Redirige La hipoteca és un dret real de garantia, que es constituïx per a assegurar el compliment d'una obligació (normalment de pagament d'un crèdit o préstam), que conferix al seu titular un dret de realisació de valor d'un ben, (generalment immoble) el qual, encara que gravat, permaneix en poder de el seu propietari, podent l'acreedor hipotecari, en cas que la deute garantisada no siga satisfeta en el determini pactat, promoure la venda forçosa del ben gravat en l'hipoteca, qualsevol que siga el seu titular en eixe moment (reipersecutoriedad) para, en el seu import, fer-se pagament del crèdit degut, fins a a on alcance l'import obtingut en la venda forçosa promoguda per a la realisació dels bens hipotecats.[9]
L'hipoteca com a contracte: característiques llegals
L'hipoteca és davant tot un dret real de realisació de valor, i com a tal dret real, es troba investit de la reipersecutoriedad, pero naix d'un contracte, de modo que en l'instant inicial, abans de la seua inscripció en el Registre de la propietat, en la qual naix i adquirix la condició de dret real eficaç front a tercers, l'hipoteca és un contracte. Les característiques en una i una atra situació es resumixen en les següents.
- Com contracte:
- És un contracte nominat o típic, ya que es troba reglamentat en la llei.
- És un contracte unilateral, degut a que solament s'obliga el deutor hipotecari a transferir a l'acreedor hipotecari el dret real d'hipoteca, en valor de garantia. L'acreedor no contrau obligació alguna.
- És un contracte accessori, perque supon l'existència d'una obligació principal el compliment de la qual assegura (préstam o crèdit).
- És un contracte oneroso, per regla general, en quan produïx equivalència en les prestacions.
- Com dret real:
- És un dret real de garantia, o siga, és un dret que s'eixercix sobre la cosa i no respecte a determinada persona, i no s'eixercix de forma indirecta posat que l'acreedor hipotecari pot iniciar directament la venda forçosa de la cosa hipotecada en cas que el deutor hipotecari no complixca l'obligació garantisada en l'hipoteca.
- És un dret immoble, és dir, s'eixercix sobre bien.
- És un dret accessori, ya que seguix la sòrt del dret principal al que garantisa, si l'obligació principal és nula, l'hipoteca constituïda no és vàlida.
- El deutor hipotecari no pert la possessió de la cosa.
- Constituïx una llimitació al dret de domini o propietat, és dir, el deutor pot servir-se de l'immoble en la restricció dels drets de l'acreedor hipotecari.
Sobre l'orige històric de l'hipoteca
El terme hipoteca és una expressió composta, que procedix del grec antic, derivada de les paraules hypo (davall) i teka (caixó, caixa); és dir, que la hypo-teka era per als grecs alguna cosa que estava amagat, allò que permaneixia amagat baix del caixó, ya que no existixen signes externs de la seua existència, al no comportar l'exigència de la possessió en favor de l'acreedor hipotecari per a ser constituïda. El ben hipotecat continua pertanyent al, i seguix sent posseït per, el deutor hipotecari.
No obstant la regulació actual i l'idea de l'hipoteca és heretada del dret romà. Concretament, en l'antiga Roma hi havia dos formes principals de garantisar un deute, en eficàcia real:
- la fiducia, consistia que el deutor traslladava cum creditore la propietat d'un ben a l'acreedor per a garantisar el deute. Esta forma de garantia real generava una gran desproteccó per al deutor.
- la penyora o pignus, en una regulació molt semblada a l'actual.
El perfeccionament posterior va donar lloc, en ocasions, quan el deutor necessitava els seus bens per a poder pagar el deute, a que la penyora fora pactada sense desplaçament de la possessió en favor de l'acreedor. S'utilisava aixina per a que els arrendadors de la terra garantisaren el pagament a l'arrendatari, ignorant el seu aperos de labranza (que anaven a necessitar en tot cas per a treballar, per lo que no podien cedir a l'acreedor).
Va ser esta figura el germen de l'hipoteca actual. No obstant, per motius de seguritat jurídica, ya que per falta de possessió permaneixia com a càrrega amagada, no va ser sino fins a l'establiment de les Contadurías d'hipoteques, despuix convertides en Registres de la propietat, que varen dur el final de l'hipoteca com a càrrega amagada, per mig de la publicitat registral, quan va escomençar a utilisar-se de forma generalisada, com a gran dinamizadora del crèdit territorial.
Classes d'hipoteca
Existixen dos classes d'hipoteques, les voluntàries i les necessàries. Són voluntàries les que es constituïxen per voluntat espontànea del deutor, o per a complir una obligació imposta per l'amo dels bens que s'hipotequen. L'hipoteca necessària existix quan es constituïx per a complir una disposició llegal.[10]
Funcionament essencial d'una hipoteca
En freqüència es confon la obligació garantisada (préstam o crèdit habitualment), en la pròpia garantia (hipoteca), i es mescla el concepte i la dinàmica del préstam garantisat, en els de l'hipoteca que assegura la seua devolució. Seria alguna cosa aixina com si mesclem el automòvil en el seu segur de reparació: abdós van units pero són coses distintes.
Per tant cal tindre present que encara que vagen paralels, el crèdit i la seua hipoteca són negocis jurídics distints. En tal sentit, assentat lo anterior, i com a institució de garantia, l'hipoteca és un dret real que es constituïx per mig de contracte públic, (en Espanya escritura pública davant notari), i que, per no comportar desplaçament posesorio del ben objecte de la mateixa, les lleis exigixen, ademés del otorgament de la citada escritura pública, en el cas dels bens immobles, que aixina mateix l'hipoteca siga inscrita en el Registre de la propietat -requisit essencial per a que l'hipoteca naixca i alcance eficàcia entre les parts i front a tercers- despuix de la perfecció dels quals, la seua funció exclusiva serà únicament la de servir de garantia a un deute de diners, o una atra obligació evaluable,[11] ya que l'hipoteca és un negoci accessori a un atre que assegura, considerat el negoci principal.
La realisació del ben hipotecat es deu portar a terme per mig de l'remat del mateix en subasta notarial o judicial, precedida de requeriment al deutor i demanda i resolució eixecutòria sumaria contra del deutor hipotecari una volta haja segut fefaentment requerit, i ademés, en el seu cas, seguint-se el mateix procés contra el hipotecante no deutor i contra el tercer posseïdor de bens hipotecats. Per la seua banda, des del prisma de la part deutora, per a l'amo del ben hipotecat, l'hipoteca és una càrrega que aminorar el valor de dit be.
Elements
Els elements del contracte d'hipoteca, són tres: personals, formals i reals.
- Personals, són dos parts les que intervenen: El constituent (deutor o tercer) de l'hipoteca, el qual deu complir en el deute, i l'acreedor hipotecari.
- Formals, el contracte d'hipoteca deu dur-se en forma escrita. En alguns països requerix que el contracte siga formalisat o escriturado per notari i inscrit en el registre de la propietat (en el cas d'immobles).
- Reals, els elements reals de l'hipoteca són: els bens hipotecables i els crèdits susceptibles de ser garantisats en hipoteca.
Principis
- Especialitat.
- Indivisibilidad.
- Publicitat.
Dret real d'hipoteca
- Dret eventual i diferit a la possessió de la cosa.
- Dret a l'alienació de la cosa.
- Dret a la preferència del pagament.

L'obligació principal garantisada
Habitualment, l'obligació garantisada consistix en el deure tornar un crèdit concedit, o un préstam entregat, més les responsabilitats accessòries derivades de la tinença, que es delimiten amprant tres paràmetros fonamentals:
- El capital (o principal), que és la suma de diners prestada per l'acreedor al deutor hipotecari. El montant del capital debitar sol ser menor que el valor de realisació del ben hipotecat, de manera que este puga respondre del capital alcançant eficàcia solutoria en la subasta pública, en cas de produir-se l'impagament de tot, o part, del crèdit o préstam debitar.
- El determini, que és el temps que prendrà la devolució del capital i les seues accessòries. La devolució del préstam es realisa per mig de pagaments periòdics (generalment mensuals), fins a tornar el capital solicitat més tots els interessos acumulats durant el temps pactat per a tornar el principal.
- El tipo d'interés, que indica un percentage anual que es deu abonar a l'acreedor hipotecari (banc, caixa d'aforros, societat financera, o particular) en concepte de guanys del capital.
El tipo d'interés pot a la seua volta ser:
- Fix: Manté el seu valor a lo llarc de tot el determini del préstam.
- Variable: El seu valor és revisat periòdicament en el fi adaptar el seu valor a l'estat actual de l'economia. Generalment s'ampra algun índex econòmic com l'euribor, el Libor o l'IRPH, al com se li afig un diferencial de manera que l'interés de l'hipoteca sempre siga superior a l'índex de referència.
Una volta coneguts els tres paràmetros anteriors, és possible realisar els càlculs per a conéixer quins seran els guanys del banc per la concessió del préstam i quin serà la quota que deu abonar-se mensualment fins a amortisar-ho (devolució dels diners al banc).
Taxació
La taxació constituïx un dels factors que més condicionen l'import final de finançació concedit per una entitat financera, ya que els bancs solen calcular el préstam sobre el menor valor entre el preu de compravenda i el valor de taxació de l'immoble, explica Elena Anzotegui, CEO de la plataforma Wypo .[12]
Vore també
- Crèdit hipotecari
- Directiva sobre crèdits hipotecaris
- Crisis hipotecària de 2007
- Estatut de la propietat urbana
- Fondo de titulisació hipotecària
- Finca registral
- Llei hipotecària (Espanya)
- Hipoteca condicional
- Hipoteca recarrega
- Hipoteca de màxim
- Hipoteca del dret a l'aprofitament urbanístic
- Hipoteca inversa
- Hipoteca de seguritat
- Nahrep
- Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca
- Preu de la vivenda
- Preu de la vivenda en Espanya
- Preu de la vivenda en Estats Units
- Subprime
- Simulador d'hipoteca
Referències
- ↑
- ↑ Simulador de hipoteca con cuadro de amortización, capital e interés.
- ↑ 3,0 3,1 El derecho a una vivienda adecuada, pág. 3 y 4, CESCR-ONU
- ↑ 4,0 4,1 Siete elementos de una ivienda adecuada, ONU - Asequibilidad
- ↑ «About Euribor» (en en). European Money Markets Institute. Consultat el 24 de octubre de 2026.
- ↑ «Latest fixing - Euribor» (en inglés). EMMI. Consultat el 20 de octubre de 2016.
- ↑ euribordiario.es
- ↑ Euribor diario
- ↑ «What are Mortgages? Understanding Mortgages» (en en) (2023). Archivat des de l'original, el 2023-12-28. Consultat el 2024-01-06.
- ↑ Sánchez Medal, R. (1995). De los contratos civiles. 14a. ed., p. 492. México: Porrúa.
- ↑ https://www.altezzacentral.com/post/como_funciona_una_hipoteca
- ↑ S.L, Wypotech. «Cómo influye la tasación en tu hipoteca - Wypo» (en es). wypo.es. Consultat el 2026-06-16.