Anar al contingut

Hipoteca condicional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Globalisar La hipoteca condicional, acolliment en Resolucions de data 2 i 3 de setembre de 2005, per la Direcció general dels Registres i del Notariado (DGRN) del Ministeri de Justícia espanyol, és una hipoteca de les cridades de seguritat, o de màxim, atípica (a lo manco en els ordenaments jurídics de raïl romànica), ademés de ser indeterminada, preventiva, divisible i modalizada en el temps, en funció del compliment de fets externs d'impossible registración.

L'hipoteca condicional pretén superar ab initio la indeterminación en constituir-se esta hipoteca, ya que la mateixa es constituïx progressivament per trams, segons es va complint una condició suspensiva especialment pactada, per mig de rogación condicional al Registre de la propietat, rogación atípica també, que la seua indeterminación inicial es justifica i sustenta en quant es presenta per a la DGRN, no com indeterminación en sentit propi, sino com a determinació subjecta a condició suspensiva.

Hipoteca condicional i principi d'especialitat

[editar | editar còdic]

Les citades resolucions de 2 i 3 de setembre de 2005, de la DGRN espanyola, sembla que regloten el principi d'especialitat hipotecari que exigix, com a mínim, que el Registre de la propietat delimite i descriga el ben especialment hipotecat i la suma de la que respon dit ben (el principi d'especialitat ho podem vore en claritat, per eixemple, en el art. 2.809 del Codice Civile italià, epigrafiado Specialitâ i indivisibilitâ dell’ipoteca, diu «L’ipoteca deve essere incritta la seua beni specialmente inficati i per una somma determinata in danaro».). El art. 1.857 del Còdic Civil espanyol exigix, com a requisit essencial, que l'hipoteca es constituïxca per a assegurar una obligació principal, una sola, i el art. 13.1 de la Llei Hipotecària espanyola (LH) exigix que «els drets reals limitatius, els de garantia i, en general, qualsevol càrrega o llimitació del domini o dels drets reals, per a que sortixquen efectes contra tercer deuran constar en l'inscripció de la finca o dret sobre el que recaiguen» i, en el cas de l'hipoteca, si anaren vàries les finques hipotecades (art. 119 LH) «es determinarà la cantitat o part del gravamen de que cada una dega respondre».

Delimitació del principi d'especialitat

[editar | editar còdic]

Pel principi d'especialitat, per a la seua pròpia eficàcia jurídica autònoma, aquell dret de garantia que el Registre de la propietat publica deu donar notícia prou a tercers adquirentes, tant en relació en el ben hipotecat com de l'import del que respon, per a permetre evaluar i concretar l'alcanç real de lo inscrit, sense que siga necessari acodir a atres mijos informadors externs al propi registre. Això significa que el contingut dels drets i les càrregues que accedixen al registre tenen que mostrar-se perfecta i completament definits, delimitats i separats, objectiva i subjetivamente, al fi de la qual les disposicions llegals exigixen als documents que contenen els actes inscribibles, una descripció suficient de les característiques dels subjectes, de l'objecte i del montant de la responsabilitat dels actes i contractes l'inscripció dels quals se solicita. I ademés del requisit del art. 1.857 del Còdic Civil espanyol, clarificador de l'obligació única en l'hipoteca, per a major facilitat i transparència en la delimitació de l'objecte, en respal a este principi, el sistema registral espanyol funciona, i es canalisa, sobre la base de l'unitat registral que supon la finca; per això, a cada finca, se li obri en el registre un full especial denominat foli real, assignant-li un número immutable (llevat en el cas justificat de trasllat de llibre o de trasllat de registre) denominat número de finca registral, tot això per a millor servir al principi d'especialitat. Aixina, els Registres de la Propietat espanyols, que inscriuen drets (són registres de drets), en canvi, es duen per finques (finques registrals). Puix be, la falta de publicació registral invariable del montant màxim de l'hipoteca condicional de seguritat, deixant que la delimitació d'eixa suma depenga de successos futurs no registrables, puix no poden constar perque no han succeït o no se sap si succeiran, no complix en les exigències pròpies del principi d'especialitat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • García Medina, J.: Noves i especials formes de garantia en el comerç. Estudi sistemàtic i crític. Editorial La Llei, Madrit, 2.009 - ISBN 978-84-8126-209-4.
  • Iglésies Canle, S., i González Alonso Alegre, R.: Tractament en l'impost sobre actes jurídics documentats de l'hipoteca subjecta a condició suspensiva. Diari La Llei, núm. 6.557. Secc. Doctrina, 26 de setembre de 2006, págs. 1-3.