Hipoteca omnibus
La hipoteca omnibus, és una varietat de l'hipoteca de màxim, o hipoteca de seguritat, que no es troba somesa al dogma de la accesoriedad de l'hipoteca, de modo que pot subsistir en independència de l'existència o inexistència de l'obligació principal garantisada, que ademés, referent a les obligacions que garantisa, pot ser vària i heterogénea, en este cas. Es tracta d'una modalitat de les que es coneixen com a hipoteques de propietari, per ser capaços de subsistir vigents per sí mateixes, sense que existixca el negoci, o negocis, principals a l'assegurament dels quals varen nàixer. En ànim pijoratiu, li la denomina també en noms com hipoteca paraigües o hipoteca sumidero, i en un cert major rigor, li la denomina, hipoteca flotant, hipoteca d'empresa o hipoteca empresarial, puix el seu us es reserva per la llei únicament per a acreedors hipotecaris que tinguen estatut d'entitat bancària. Els particulars i empreses no bancàries tenen vedada esta forma especial de garantia, és dir, no poden ser acreedors garantisats en hipoteca onmibus.
Regulació en Espanya
L'artícul 11 de la Llei 41/2007, de 7 de decembre,[1] ha insertat el nou art. 153. bis en la Llei Hipotecària d'1.946, que introduïx en el Dret espanyol el reconeiximent llegal a esta figura especial d'hipoteca, i la seua regulació específica.
Requisits bàsics de l'escritura constitutiva
És possible que la hipoteca omnibus garantise una o vàries obligacions, inclús encara que no hi haja nexe causal entre elles. Solament es necessita la conexió personal acreedor-deutor. És possible garantisar obligacions totalment futures. L'identificació de les obligacions garantisades es considera que és suficient senyalant el seu nom en el cas d'operacions típiques (ya siga tipicidad llegal o social). En un atre supòsit deuen especificar-se les operacions que poden quedar cobertes en la garantia.. Deuen rebujar-se, per tant, expressions com ….”i qualssevol atres obligacions que pogueren existir entre …”. Ya que existix, en caràcter general, la possibilitat d'hipoteca per deute alié, també podran incloure's obligacions que siguen contretes per un tercer. Encara que no es diga expressament, la remissió que es fa als artículs 129 i 153 de la Llei Hipotecària i a la Llei d'Enjuïciament Civil de 2.000, presupon que les distintes obligacions necessiten d'un conte especial de liquidació com a soport contable, per a l'identificació del qual bastarà la referència a tal conte especial. Deu incloure's en esment previsions per a l'eixecució judicial, en els térmens que se senyalen en l'apartat següent. Deu establir-se un llímit de responsabilitat hipotecària i un determini de duració de l'hipoteca, que és independent de la duració de les obligacions garantisades.
Bibliografia
- García Medina, J.: Noves i especials formes de garantia en el comerç. Estudi sistemàtic i crític. Editorial La Llei. Madrit, 2009. ISBN 978-84-8126-209-4.
- Sáenz De Jubera Higuero, B.: Hipoteca de màxim i hipoteca flotant: la seua regulació en la Llei 41/2007, de reforma del mercat hipotecari. Revista Crítica de Dret Immobiliari núm. 707/2008, págs. 1245 a 1274.
Vore també
- Hipoteca immobiliària
- Hipoteca recarrega
- Hipoteca de màxim
- Hipoteca del dret a l'aprofitament urbanístic
- Hipoteca condicional
- Hipoteca inversa
- Registre de la propietat
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipoteca omnibus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.