Fusilers Letons

Els Fusilers Letons (letó: Latviešo strēlnieki; rus: Латышские стрелки) varen ser originalment una formació militar de l'Eixèrcit Imperial Rus formada al començament de 1915 en les Governacions de Curlandia i de Livonia en l'objectiu de defendre les Governacions del Bàltic front als alemans durant la Primera Guerra Mundial.[1][2] Inicialment, els batallons varen estar formats per voluntaris,[3] i des de 1916 per conscripción entre la població letona.[4] Esta força d'èlit imperial es convertiria despuix, en el curs de la Revolució Russa, en una unitat de choc baix control dels bolcheviques.[5]
Antecedents
Cap a finals del XIX, Riga, la capital de Letònia, es va convertir en una de les ciutats més industrialisades de l'Imperi rus. Al voltant d'huitcents mil obrers industrials, la mitat d'ells de les províncies bàltiques, treballaven allí.[6] El Partit Obrer Socialdemócrata de Letònia (LSDRP) estava ben organisat i els seus elements dirigents varen ser simpatizando crecientemente en els bolchevics durant la Revolució de 1905.[7]
Despuix de la derrota de la revolució, varen ser organisades expedicions de castic per part de l'Estat, grups de resistència armada –habitualment vinculats al LSDRP– varen desencadenar la guerra de guerrilles contra el règim zarista.[7] Molts d'eixos combatents fogueados varen ser reclutats posteriorment en els Fusilers Letons. Al començ de la guerra mundial, en 1914, Indriķis Lediņš, el cap de policia letó de Vladivostok, va ser cridat des del Lluntà Orient rus i encarregat de la creació de les unitats de cavalleria letona.
Formació
En abril de 1915, quan l'Eixèrcit alemà estava alvançant per territori letó, alguns destacats letons, liderats per Jānis Goldmanis, varen usar la seua posició en la Duma per a solicitar al sar que establira batallons íntegrament letons.[8] En eixos moments, el sar ya havia ordenat evacuar a ochentaicinco mil obrers industrials de Riga a Petrogrado i més de vint mil letons havien acabament morts, ferits o capturats en la lluita contra els alemans.

Mentres Alemània estiguera alvançant en Letònia, varen argumentar, eixe tipo d'unitats serien particularment efectives. Els letons coneixien el territori i tenien una moral alta perque, a pesar de la política de rusificació, els sentiments nacionalistes letons eren més antialemanes que antirrusos.[8] En Jelgava, dos batallons de la Guàrdia Nacional Letona havien detingut ya a la vanguarda de l'alvanç alemà.[9]
Despuix dels creixents alvanços alemans, la Stavka russa va aprovar la mida i el 19 de juliol de 1915 el sar Nicolás II va aprovar la formació dels Fusilers Letons.[9] El mateix dia, els diputats letons Jānis Goldmanis i Jānis Zālītis varen publicar una crida patriòtica titulada Pulcējaties zem latvju karogiem (Agrupeu-vos baix les banderes letones) en Riga. Els primers voluntaris varen escomençar a inscriure's el 12 d'agost en la capital letona. Es va planificar formar dos batallons pero els voluntaris eren tants que es varen formar finalment tres.
L'eixida dels primers voluntaris letons de Riga a un camp d'entrenament es va transformar en una àmplia manifestació nacional, degut a que eren les primeres unitats militars letones en comandants letons que s'havien format mai. Els primers batallons estaven formats principalment per voluntaris, especialment refugiats de Curlandia i obrers de les fàbriques evacuades des de Riga a l'interior de Rússia. Més tart, un número de letons procedent d'atres unitats russes es varen unir o varen ser transferits als Fusilers Letons.
Durant la guerra, uns xixanta a setanta mil letons varen combatre en els Fusilers Letons, als que se sumen atres unitats més chicotetes desperdigolades en l'Eixèrcit Imperial Rus, uns cent cinquanta a cent xixanta mil, lo que fa cuantitativamente menor l'aporte d'esta divisió.[9]
Vore també
Referències
- ↑ Mawdsley, Ewan (2020-06-18). Blancs contra rojos: La Guerra Civil russa (en es), Desperta Ferro Edicions. ISBN 978-84-121687-5-4. Consultat el 2023-03-31.
- ↑ Canals, Carlos; Rei, Miguel d'el (2017-06-01). Tormenta roja: La Revolució Russa 1917-1922 (en es), EDAF. ISBN 978-84-414-3767-8. Consultat el 2023-03-31.
- ↑ Pipes, Richard (2016-11-17). La revolució russa (en es), Penguin Random House Grup Editorial Espanya. ISBN 978-84-9992-698-8. Consultat el 2023-03-31.
- ↑ Leonard, 2007: 5-6
- ↑ Leonard, 1999: 10
- ↑ Leonard, 2007: 2
- ↑ 7,0 7,1 Leonard, 2007: 3
- ↑ 8,0 8,1 Leonard, 2007: 4
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Leonard, 2007: 5
Bibliografia
- Ezergailis, Andrew (1983). The Latvian Impact on the Bolshevik Revolution: The First Phase: September 1917 to April 1918. Boulder: East European Monographs. En anglés. ISBN 0-88033-035-X.
- Figes, Orlando (2010) [1996]. La Revolució russa (1891-1924). La tragèdia d'un poble. Barcelona; Buenos Aires: Edhasa. Traducció anglés-espanyol de César Vidal. ISBN 978-84-350-2691-8.
- Goemans, Hein; Kristian Skrede Gleditsch & Giacomo Chiozza (2007). A data set of leaders, 1875-2004. Archigos.
- Kiersons, S. (2013). Boys of the Dvina - Latvia's Army 1918-1940. Lulu Publishing. ISBN 9781300015918.
- Leonard, Raymond W. (1999). Secret Soldiers of the Revolution: Soviet Military Intelligence, 1918-1933. Westport: Greenwood Publishing Group. En anglés. ISBN 9780313309908.
- Leonard, Raymond W. (2007). From War through Revolution: The Story of the Latvian Rifles. Nebraska: 32nd Annual European Studies Conference.
- Swain, Geoffrey (1999). "The Disillusioning of the Revolution's Praetorian Guard: The Latvian Riflemen, Summer–Autumn 1918". Europe-Àsia Studies, 51, 4, pp. 667-686.
- Apinis, Ret; V. Strauss; K. Stucka & P. Vīksne (1934).Latvju revolucionàreu strēlneeks. Toms I i II. Maskava: Prometejs. En letó.