Embrague


El embrague[1] (denominat també clutch o les seues variants cloche, croche) és un sistema que permet tant transmetre com interrompre la transmissió d'una energia mecànica a la seua acció final de manera voluntària. En un automòvil, per eixemple, permet al conductor controlar la transmissió del parell motor des del motor cap a les rodes.[2] En l'aplicació més simple, els embragues conecten i desconecten dos eixos giratoris (eixos de transmissió).[3] En estos dispositius, un eix generalment es conecta a un motor o una atra unitat de potència (el membre impulsor), mentres que l'atre eix (el membre impulsat) proporciona potència d'eixida per al treball. Per lo general, els moviments involucrats són giratoris, pero també existixen embragues llineals.
En un vehícul de motor, el embrague actua com un enllaç mecànic entre el motor i la transmissió i desconecta breument o separa el motor del sistema de transmissió. Açò desconecta les rodes de transmissió cada volta que es pressiona el pedal del embrague, lo que permet al conductor canviar de marcha suaument.
En un trepe controlat per parell, per eixemple, un eix és accionado per un motor i l'atre acciona un portabrocas.[4] El embrague conecta els dos eixos per a que puguen bloquejar-se i girar a la mateixa velocitat (activat), bloquejats pero girant a diferents velocitats (esmonyida) o desbloquejats i girant a diferents velocitats (desactivat).
Funcionament
Està constituït per un conjunt de peces situades entre el motor i els dispositius de transmissió i assegura un número de funcions:
- En posició acoplat (o «embragado») transmet el parell motor suministrat pel motor. En un automòvil, quan el embrague gira, el motor està vinculat a la transmissió.
- En posició desacoplado (o «desembragado») s'interromp la transmissió. En un automòvil, les rodes giren lliures o estan detingudes i el motor pot continuar girant sense transmetre este parell de gir a les rodes.
- En les posicions intermiges restablix progressivament la transmissió de parell, per mig de rozamiento o fricció.
Si considerem l'equació que definix la potència (<math> P </math>) d'un motor:
| Símbol | Nom | Unitat | Fòrmula |
|---|---|---|---|
| <math>P</math> | Potència | ||
| <math>M</math> | Parell motor | ||
| <math>F</math> | Força mija de la biela sobre la muñequilla | ||
| <math>r</math> | Ràdio de la muñequilla del cigonyal | ||
| <math>n</math> | el
motor |
rpm | |
| <math> omega </math> | Velocitat angular | <math> omega=2pi n/60 </math> |
Segons la qual, en la transmissió de força per mig de gir (la definició mateixa de moment de força o parell) tota disminució de la velocitat de gir (RPM) implica un aument de parell en la mateixa proporció. Esta és la raó de ser de les desmultiplicaciones de la caixa de canvi i del grup, reduir la velocitat de gir per a guanyar parell.

Per tant una disminució a la mitat del règim del primari sobre el del motor, implica un aument al doble del parell transmés al primari, conservant-se el producte, o siga la potència, sense tindre en conte les pèrdues per calor degudes al rozamiento.
Açò s'entén fàcilment si s'imagina intentant pujar una costera molt pronunciada, fins al punt de fer «patinar» el embrague durant un periodo prolongat: d'esta manera s'obté el parell que el motor no pot donar, per mig de reducció del seu règim en entrar la força al canvi.
Aixina mateix, permet moderar els chocs mecànics evitant, per eixemple, que el motor es detinga o que els components dels sistemes es trenquen per la brusquetat que es produïx entre l'inèrcia d'un component que es troba en repòs i la potència instantànea transmesa per l'atre. I funciona per un accionament d'una palanca.
Classificació
Existixen diferents tipos de embrague:
- Segons el número de discs
- Hidràulic. No té discs. S'utilisa en vehículs industrials.
- Monodisco sec.
- Bidisco sec en mando únic;
- Bidisco en mando separat (doble);
- Multidisco humit o sec.
- Centrífugo.No té discs. S'utilisa per eixemple en motocicletes i ciclomotors de canvi automàtic per variador.
- Segons el tipo de mando
- Mane mecànic;
- Mando hidràulic;
- Mando neumàtic;
- Mando elèctric assistit electrònicament.
Embrague sec

Un embrague sec utilisa fricció seca per a transferir potència des de l'eix d'entrada a l'eix d'eixida, per eixemple, un "disc de fricció" que pressiona el volant del motor d'un automòvil. La majoria dels embragues són embragues secs, especialment en vehículs en transmissió manual. A voltes es requerix l'esmonyida d'un embrague de fricció (a on el embrague està parcialment acoplat pero els eixos giren a diferents velocitats), com quan un vehícul de motor accelera des de parat; no obstant, l'esmonyida deu minimisar-se per a evitar majors índexs de desgast.
En un embrague de "tipo tirada", en pressionar el pedal es tira del coixinet de lliberació per a desacoplar el embrague. En un embrague de "tipo espente", en chafar el pedal s'espenta el coixinet de lliberació per a desacoplar el embrague.
Un "embrague multidisco" consta de vàries plaques de fricció dispostes concéntricamente. En alguns casos, s'utilisa en lloc d'un embrague de major diàmetro. Els coches de carreres usen embragues multidisco per a controlar la taxa de transferència de potència a les rodes a mida que el vehícul accelera des de parat.
Alguns discs de embrague inclouen resorts dissenyats per a canviar la freqüència natural del disc de embrague, a fi de reduir el NVH dins del vehícul. Ademés, alguns embragues per a automòvils en transmissió manual usen una vàlvula de retardo del embrague per a evitar acoplament abruptes del embrague.
Embrague humit
En un "embrague humit", el material de fricció s'assenta en un bany d'oli (o té un fluix d'oli) que gela i lubrica el embrague. Açò pot proporcionar un enganche més suau i una vida útil més llarga del embrague; no obstant, els embragues humits poden tindre una eficiència més baixa degut a que es transferix una miqueta d'energia a l'oli. Ya que les superfícies d'un embrague humit poden ser esvaroses (com en un embrague de motocicleta banyat en oli de motor), apilar varis discs de embrague pot compensar el menor coeficient de fricció i aixina eliminar l'esmonyida baixa potència quan està completament acoplat.
Els embragues humits solen utilisar un material de paper compost.
Embrague centrífugo
- Artícul principal → Embrague centrífugo.
Un embrague centrífugo s'acopla automàticament a mida que aumenta la velocitat de l'eix d'entrada i es desacopla a mida que disminuïx la velocitat de l'eix d'entrada. Les aplicacions inclouen menudes motocicletes, escúters, motosierras i alguns automòvils més antics.
Embrague de con
Un embrague de con és similar al embrague de placa de fricció seca, excepto que el material de fricció s'aplica a l'exterior d'un objecte de forma cònica. Una aplicació comuna per als embragues cònics és l'anelle sincronisador en una transmissió manual.
Embrague d'espente
- Artícul principal → Embrague d'espente.
Un embrague d'espente és un disseny antideslizante de embrague que s'utilisa en transmissió no síncrona.
Embrague d'una sola revolució

El embrague d'una sola revolució es va desenrollar en el XIX per a accionar maquinària com cisalles o màquines de prensa a on una sola tirada de la palanca d'operació o (més tart) pressionar un botó encendria el mecanisme, acoplant el embrague entre la font d'energia i el cigonyal de la màquina durant exactament una revolució abans de desacoplar el embrague. Quan es desacopla el embrague, el membre accionado està estacionari. Els primers dissenys eren típicament embragues d'espente en una leva en el membre impulsat que s'usava per a desenganchar les garres en el punt apropiat.[5][6]
En el XX es varen desenrollar embragues de revolució única molt simplificats, que requerien forces operatives molt més menudes i, en algunes variacions, permetien una fracció fixa de revolució per operació.[7] Els embragues de fricció d'acció ràpida varen reemplaçar als embragues de garres o d'espente en algunes aplicacions, eliminant el problema de la càrrega d'impacte en les garres cada volta que es engrana el embrague.[8][9]
Ademés del seu us en equips de fabricació pesats, els embragues d'una sola revolució es varen aplicar a numeroses màquines menudes. En les màquines tabuladoras, per eixemple, en pressionar la tecla Operar s'activaria un embrague d'una sola revolució per a processar el número ingressat més recentment.[10] En les màquines de composició tipogràfica, en pressionar qualsevol tecla se seleccionava un caràcter en particular i també s'activava un embrague de rotació única per a fer funcionar mecanisme per a escriure eixe caràcter.[11] De manera similar, en teleprinters, el rebut de cada caràcter activava un embrague d'una sola revolució per a operar un cicle del mecanisme d'impressió.[12]
Elements constitutius i de funcionament

- Cigonyal (o un atre eix conductor);
- Volant;
- Disc de fricció;
- Plat de pressió;
- Moll o resort de diafragma;
- Eix primari o conduït;
- coixinet d'espente;
- coberta o tapa;
- Anells de respal;
- Tornells de fixació;
- Anells.
El mecanisme del embrague està format pels components següents:
- El volant motor 2, entornellat al cigonyal 1.
- El disc de fricció 3 que gira solidari en l'eix d'entrada al canvi o «primari» 6 gràcies a un estriado.
- El plat de pressió 4, que pressiona al disc assegurant el seu adherencia al volant motor 2 quan el mecanisme està en posició de repòs (embragado).
- Els molls del mecanisme (en este cas de diafragma), 5 recolzen en el coixinet o «collarín» 7.
Quan el mando hidràulic (o per cable) del conductor és activat pel conductor, la palanca desplaça al coixinet, el qual espenta al diafragma, que articula sobre els respals 9 que a la seua volta estan fixos a la coberta o tapa 8, deixant llavors de fer força en lo que el disc de fricció ya no recolza sobre el volant. El primari 6 queda lliure, no rep parell del motor, es pot canviar de marcha en suavitat. De la mateixa manera, salgando des de parat, acoplant el disc de fricció en el pedal tant més progressivament quant més increment de parell es necessita en el primari. Per eixemple en una costera molt pronunciada, es fa lo que es diu "fer patinar el embrague".
Embrague multidisco


Els embragues multidisco funcionen segons el mateix principi, solament que s'utilisa un "paquet" de discs, uns en dentado extern engrana en el cigonyal per mig de el "tambor"; els atres, intercalados en els anteriors, en dentado intern engranan en el canvi per mig de el "buje". Este paquet de discs en repòs està pressionat per una série de molls helicoidals, en lo que el tambor i el buje giren solidaris. El seu us està llimitat a les motocicletes, ya que el parell que transmeten cap al canvi és molt més elevat que el que produïx el cigonyal per la desmultiplicación primària, inexistent en l'automòvil.[13] Per tant l'acoplament ha de ser molt més progressiu, millorant-se el procés en estar sumergit en bany d'oli, que absorbix el calfament originat pel rozamiento, que es repartix ademés entre varis discs. Solament les màquines de competició posseïxen embrague en sec, de tacte molt més brusc (vore figura).
Referències
- ↑
- ↑ Sclater, Neil (2011). Mechanisms and mechanical devices sourcebook, 5th edició, New York: McGraw-Hill, p. 212. ISBN 9780071704427. Consultat el 2020-12-27.
- ↑ «embrague». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española.
- ↑ «How Clutches Work» (en en). howstuffworks.com (2007-10-16). Consultat el 2020-12-24.
- ↑ Frank Wheeler, Clutch and stop mechanism for presses, Plantilla:Patente USPTO, granted Dec. 14, 1891.
- ↑ Samuel Trethewey, Clutch, Plantilla:Patente USPTO, granted Apr. 18, 1893.
- ↑ Fret. R. Allen, Clutch, Plantilla:Patente USPTO, granted Apr. 30, 1912.
- ↑ John J. Zeitz, Friction-clutch, Plantilla:Patente USPTO, granted Dec. 8, 1908.
- ↑ William Lautenschlager, Friction Clutch, Plantilla:Patente USPTO, granted Dec. 19, 1922.
- ↑ Fret. M. Carroll, Key adding device for tabulating machines, Plantilla:Patente USPTO, granted Mar. 8, 1932.
- ↑ Clifton Chisholm, Typesetting machine, Plantilla:Patente USPTO, granted Dec. 6, 1932.
- ↑ Arthur H, Adams, Selecting and typing means for printing telegraphs, Plantilla:Patente USPTO, issued Jun. 13, 1928.
- ↑ «Embrague | Máquinas». Scribd. Consultat el 2025-10-07.
- <small>Part d'este artícul conté material adaptat de Embrayage de la Wikipedia en francés.</small>
- RO-DONES Elementos del embrague