Dropa
Els Dropa, també coneguts com Dropas, Drok-pa o Dzopa (chinenc: 杜立巴), serien, segons certs escritors polèmics, una suposta raça d'extraterrestres humanoides de baixa estatura que haurien aterrisat prop del Tibet fa aproximadament 12.000 anys. Tots les supostes troballes relacionades en ells solament es coneixen per relats de dits autors o per fotos borrosas que no es corresponen exactament en lo descrit, ya que els suposts restants òsseus i objectes trobats i almagasenats en institucions oficials en China (algunes inexistents) no es troben a on els autors diuen que estaven.
Els fets varen aparéixer en el llibre Sungods in Exile (deus del Sol en l'exili), escrit en 1978 per David Agamon, en el que indicava que es basava en les notes del Dr. Karyl Robin-Evans, que dia era professor en l'Universitat d'Oxford. Posteriorment, en 1995, l'autor britànic David Gamon va admetre en la revista Fortean Claves[1] que ell havia escrit el llibre com un frau baix el pseudónimo Agamon inspirat per la popularitat de Erich von Däniken i els seus llibres sobre antics astronautes. El material de partida per a l'història es va prendre d'un artícul de la revista russa Digest de 1960 i d'una novela de ciència ficció francesa de 1973 titulada Els disques de Biem-Kara (Els discs de Biem-Kara), de Daniel Piret .
Presunt descobriment
Supostament en 1938, Chi Pu Tei (chinenc: 齊福泰), un professor d'arqueologia en l'Universitat de Pequín, i els seus estudiants estaven en una expedició per a explorar una série de coves en les inaccessibles montanyes de Bayan Kara Ula, prop del Tibet, grutas que supostament podrien haver-se tallat artificialment en un sistema de túnels i rebosts subterràneus.
Segons esta suposta història, es diu que els exploradors haurien trobat moltes tombes en esquelets de Plantilla:Altura de llarc enterrats dins d'elles. Els esquelets haurien tingut caps anormalment grans i cossos menuts, prims i fràgils. Supostament un membre de l'equip va sugerir que estos pogueren ser els restants d'una espècie desconeguda de gorila de montanya. També es diu que el catedràtic Chi Pu Tei, va respondre: "¿Quí alguna volta es va enterar de mones enterrant-se l'u a l'atre?". No hi havia cap epitafi en les tombes pero, en canvi, haurien trobat uns centenars de discs de pedra de 30 cm de diàmetro ("Pedres de Dropa") en forats de 8 cm de diàmetro en els seus centres. Sobre les parets s'haurien descobert, tallats, els quadros del Sol naixent, la Lluna, estreles, la Terra, montanyes i llínees de punts que unixen la terra en el cel. Els discs i les pintures rupestres es diu que datarien d'aproximadament 12.000 anys.
Pedres de Dropa

Cada disc de pedra, segons s'informa, s'hauria inscrit en dos regates fines que es mouen en espiral des de la vora al forat central (potser a diferència del Disc de Festos). Es diu que varen etiquetar els discs en atres troballes de l'expedició i els varen mantindre en l'Universitat de Pequín durant 20 anys. Tots els intents de dessifrar-los varen ser inútils.
Quan el doctor Tsum Um Nui va examinar els discs, en Pequín, al voltant de 1958, a diferència dels demés investigadors, hauria conseguit concloure que cada regata en realitat contenia en una série de diminuts jeroglífics d'orige i disseny desconeguts. Les files dels mateixos eren tan chicotetes que va ser necessària una lupa per a vore'ls clarament. Molts dels jeroglífics estaven desgastats per l'erosió. Quan el doctor Tsum hauria dessifrat supostament els símbols, varen revelar el història d'un aterrisage forçós de la nau espacial Dropa i la matança de la major part dels sobreviviente per habitants del lloc.
Segons Tsum Um Nui, en una de les llínees de jeroglífics es llegiria: "Els Dropa varen vindre dels núvols en la seua nau. Els nostres hòmens, dònes i chiquets es varen amagar en les coves dèu voltes abans de l'amanecer fins que al fi varen entendre les senyes dels Dropa i es varen donar conte de que venien en intencions de pau...". Una atra secció expressa "pesar" dels habitants de la montanya (tribu dels Ham) perque els alienígenas havien estrelat la seua nau i no podien construir una atra per a retornar al seu planeta.
El doctor Tsum supostament va informar del seu descobriment en 1962. No obstant, hauria segut pres en burla fins a tal punt que ell mateixa s'hauria exiliat a Japó, a on despuix moriria. Es diu que l'Acadèmia de Prehistòria de Pequín mai li hauria permés publicar o parlar de la seua troballa una atra volta.
Degut a que "Tsum Um Nui" no és un nom chinenc real, alguns crítics sugerixen que ni tan sols haja existit. Uns atres asseguren que Tsum Um Nui és un nom japonés adaptat al idioma chinenc.cita requerida Ademés de les seues teories sobre els Dropa, no hi ha més evidència de que haja existit.cita requerida
Presunts descobriments recents
En octubre de 2007, una de les descendents del doctor Tsum Um Nui va revelar a la prensa que este havia deixat en la seua casa, aparentment en l'intenció d'estudiar-los, algunes mostres d'un dels esquelets trobats. Les mostres es varen enviar per a un anàlisis de ADN. Estos estudis varen dur a la llum més informació de la que s'esperava, ya que es va descobrir que hi havia descendents híbrits en un remot poble en China, per lo que encara se seguix investigant.
Presuntes investigacions
En 1965, finalment, haurien donat permís al Professor Chi Pu Tei i a quatre dels seus colegues per a revelar la seua teoria. Ells el haurien revelat baix el nom de "The Grooved Script concerning Space-ships which, as recorded on the Discs, landed on Earth 12,000 years ago".
Els registres —uns 716 discs acanalados més vesprada descoberts en les mateixes coves— es diu que contarien una sorprenent història d'una sonda espacial enviada pels habitants d'un atre planeta. Despuix de l'aterrisage en les montanyes Bayan Kara Ula, segons diuen les escritures, les pacífiques intencions dels extraterrestres varen confondre als membres de la tribu dels Ham, els habitants de les coves veïnes, que els varen perseguir i els varen matar.
Les fotos mostren que els discs Dropa eren, de fet, discs Bi, dels quals s'han trobat mills en tots els llocs en China, sobretot en les províncies del surest del país. Els discs Bi poden medir des d'unes polzades a varis peus i comunament es fan de jade o de nefrita, en un chicotet forat redó o quadrat en el centre. La major part dels discs Bi daten del periodo Neolític (sigle XXX a. C.), pero s'han trobat fins a del periodo de la dinastia Shang. Els discs Bi que daten d'abans del periodo Shang són, per lo general, més adornats, tallats en dragons, serps i a voltes peixos, i s'usen en cerimònies rituals. La major part dels discs Bi del Neolític es varen trobar en tombes, enterrats baix el cap o els peus del difunt. Cap disc Bi conté escritures o regates en espiral com s'han descrit en el història Dropa per autors com Hartwig Hausdorf.
Els discs Dropa, com es diu, són de 30 cm de diàmetro. No obstant, una fotografia en blanc i negre, que segons Hausdorf i uns atres pertany a un disc Dropa, mostra clarament un disc que descansa sobre un assent en varis peus de diàmetro, desprovisto de tota marca.
Les fotos de Wegerer
En 1974, Ernst Wegerer, un ingenier austríac, va fotografiar dos discs que coincidien en les descripcions de les Pedres de Dropa. Estava en un viage guiat en el Museu de Bampo en Xian quan va vore els discs de pedra exposts.cita requerida Va dir que va vore un forat en el centre de cada disc i jeroglífics en regates, en part trossejats, semblats a una espiral.cita requerida
Wegerer va preguntar als encarregats del museu si li podien donar més informació sobre les peces en exhibició. L'encarregada no sabia res sobre les pedres; solament va poder contar-li el història completa d'atres artefactes d'argila. Lo únic que sabia era que les pedres varen ser "objectes de cult" sense importància.
A Wegerer li haurien permés tindre un dels discs en la mà. L'ingenier va estimar que el disc pesava 1 kg i media 30 cm de diàmetro. Els jeroglífics no s'apreciaven en les seues fotografies perque el flash de la cambra no deixava vore els detalls fins, com les regates en espiral.
Uns pocs dies despuix de la visita de Wegerer, es diu que l'encarregada va ser despedida del seu treball sense que se li explicaren les raons. Aixina, ella i els dos discs haurien desaparegut, segons el professor Wang Zhijun, director del Museu de Bampo, en març de 1994.
Vore també
Referències
Notes
- ↑ Revista Fortean Claves número 75 (1995), pàgina 57
Referències
- David Agamon. Deus del Sol en l'Exili. Sudbury: Spearman, 1978.
- Erich von Däniken. Deus d'Un atre Espai. New York: Putnam, 1968.
- Erich von Däniken. Or dels Deus. Londres: Souvenir Press, 1973.
- Fitzpatrick-Matthews, Keith "The Dropa Stones (or Dzopa Stones)"
- Hausdorf, Hartwig. The Chinese Roswell: UFO encounters in the Far East from ancient claves to the present Boca Rata: New Paradigm, 1998. ISBN 1-892138-00-X, 9781892138002
- Lawhon, Loy. "The Caves of Bayan Kara Ula."
- Archivat el 13 de novembre de 2005 archivat en Wayback Machine. (webpage no longer exists as of October 8, 2006)
- David Ritchie; UFO: The Definitive Guide to Unidentified Flying Objects and Related Phenomena; Facts of File, 1994; ISBN 0-8160-2894-X
- Archius Extraterrestres: El Roswell de China. especial televisiu de The History Channel, 30 de juny de 2005.
En Chinenc:
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dropa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.