Contraparada
El Azud Major o Contraparada, és una presa construïda entre els sigles IX i X. Distribuïx l'aigua del riu Segura per la denominada Horta de Múrcia, en dos séquies majors: l'Aljufía, que distribuïx l'aigua per la zona nort de l'Horta, i l'Alquibla, que ho fa per la zona sur.
Està situada entre les pedanies de Javalí Nou i Javalí Vell, en el municipi de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya) i ha segut declarada be d'interés cultural per la Regió de Múrcia en 2002.[1]
Característiques
La Contraparada aprofita un estretament en el caixer del riu Segura, en transcórrer junt a una de les últimes elevació que trobarà abans d'introduir-se en la depressió prellitoral murciana, per a dispondre d'un dic que permet acumular el cabal del mateix, conseguint pujar el nivell de l'aigua i permetent derivar la mateixa cap a les dos séquies principals de l'Horta de Múrcia: la Séquia Major Aljufía, zona nort de l'Horta, i la Séquia Major Alquibla, per la zona sur.
Història
Despuix de la construcció de la ciutadella militar àrap de Múrcia en el 825 per orde d'Abderramán II sobre assentaments romans-visigots anteriors, es va reconstruir i va ampliar l'infraestructura romana de canals de rec de la vega del Segura que va possibilitar l'extensió de l'horta. L'element principal de tot este sistema és la Contraparada, que aprofita un estretament que sofrix el riu Segura entre conglomerats de roca per a facilitar el control de les seues aigües. Els restants d'obra romana baix d'intervencions posteriors indiquen el seu possible orige llatí.[2]
La construcció es va realisar usant sellars de pedra calcàrea units per coes de milano en vora de plom. En les posteriors reparacions que se li han anat realisant es va cobrir en una capa de formigó per a evitar que l'aigua arrastrara les pedres i es produïra un trencament en l'assut.
Reparacions
Per les contínues riuades del riu, des de l'Edat Mija existixen referències escrites de despeses de reparacions de l'assut.
En 1748 es va realisar una important restauració de la Contraparada, proyectat per Toribio Martínez de la Vega i que es va finançar principalment en imposts de la seda.[3]
Des de les pluges torrencials de decembre de 2016, l'assut sofria importants desperfectes i desplaçaments de sellars,[4] pero la gota freda que va assolar gran part del surest de la península ibèrica en setembre de 2019, va provocar l'esmonyida de 150 sellars de l'assut, posant en perill la seua integritat, per lo que es va procedir, despuix d'un estudi arqueològic, a una nova reparació de l'assut.[5]
Centre de Visitants de la Contraparada
El Centre de Visitants de la Contraparada[6] es troba junt a l'assut, en el marge dret del riu, en la pedania de Javalí Nou. És un espai museográfico en el que es presenten els valors històrics, culturals i naturals de la Contraparada, el riu Segura i de l'Horta de Múrcia, donant a conéixer les tècniques agràries tradicionals, com han evolucionat els cultius, cuals són els seus productes principals, les varietats locals i la seua influència en la gastronomia local.
Vore també
Referències
- ↑ Decret de llei a on es declara BIC
- ↑ «Inicie de l'estudi arqueològic de la contraparada». Archivat des de l'original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 19 de juliol de 2009.
- ↑ Pla Geomètric del Azud Major de la ciutat d Murzia
- ↑ Cultura dona llum verda a la restauració de l'azud de la Contraparada
- ↑ Finalisen els treballs de restauració de l'azud de la Contraparada
- ↑ Centre de Visitants de la Contraparada
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Contraparada.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contraparada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.