Anar al contingut

Vall del Guadalentín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mapa de relleu en a on s'aprecia la disposició de la vall del Guadalentín (o depressió prellitoral murciana), des de Port Lumbreras a Oriola en els accessos dels rius Guadalentín en Lorca i Segura poc abans d'Aigüera. S'aprecia aixina mateix els vorells montanyosos que dispon la vall al nort i al sur.

La vall del Guadalentín és el vall de la Regió de Múrcia (Espanya) pel que discorre el riu Guadalentín i els seus afluents. En la seua extensió també s'ha amprat per a donar nom a diferents comarques en la Regió de Múrcia conegudes com Alt Guadalentín i Baix Guadalentín,[1] aixina com a la comarca agrària de la Regió de Múrcia formada per abdós comarques.[2]

La depressió prellitoral murciana

A esta vall, en una concepció més extensa i seguint criteris geogràfics també se li denomina com a depressió prellitoral murciana. La depressió prellitoral està formada per la fossa tectònica del Guadalentín (i del Segura en el seu tram mig-baix), constituint una àmplia depressió per la que discorren abdós rius. Dita depressió, reblix de potents sediment neógenos i cuaternarios, recorre tot el territori murcià des de Port Lumbreras, en el llímit en la província d'Almeria, fins a la província d'Alacant, a on es troba la desembocadura del Segura en el Mediterràneu. El descens altitudinal que es registra entre Port Lumbreras i Oriola és de 442 m i l'extensió superficial és d'1.100 km².[3]

Mentres que el Guadalentín fa la seua entrada en la depressió en la mateixa ciutat de Lorca (tram alt de la vall), el Segura ho fa entre les pedanies de Javalí Nou i Javalí Vell, just abans d'Aigüera (tram mig-baix de la vall).

Erro al crear miniatura:
Vista de Serra Espuña (al nort) des de la vall del Guadalentín (al sur) a l'altura del municipi de Totana.

La confluència natural del riu Guadalentín en el Segura -en la ya denominada vega del Segura o Horta de Múrcia-, abans de la construcció del canal del Reguerón (que desvia la confluència a aigües avall de la ciutat de Múrcia), es realisava en el centre de la depressió prellitoral en el seu tram mig-baix, havent format el Guadalentín un enorme con de derrubios (delta interior) d'uns 30 km². L'espente dels aportes del Guadalentín, junt a atres causes estructurals, és lo que se supon ha motivat el canvi brusc de direcció del riu Segura cap al noreste en entrar en la depressió, direcció que pràcticament continua fins a la seua desembocadura.[3]

Erro al crear miniatura:
Regadius en El Esparragal.

La vall del Guadalentín (o depressió prellitoral murciana) està flanquejat tant al nort com al sur per diferents serres. En el seu tram alt, les serres llitorals de l'Almenara i Carrasquilla separen la vall pel sur de les costes mediterrànees d'Àguiles, Ramonete i Mazarrón. Mentres, el llímit meridional en el seu tram mig-baix ho constituïx la Cordillera Prellitoral formada per les serres de Carrascoy, Cresta del Gall, Miravete, Columbares, Altaona i Escalona, que ho separen de la planura llitoral del Camp de Cartagena.

El llímit nort en tota la vall ho constituïx el vorell interior de la depressió prellitoral, una série de serres i elevació de tectònica molt complexa, que van des del Cabezo de la Jara, en el llímit de la província d'Almeria (1.241 m), passant per la Penya Rossa (926 m), la Serra de la Terça (894 m), Serra Espuña (1.584 m), Serra de la Molga (631 m) i la Serra del Cura (443 m). El sector que ya està dins de la depressió del Segura està format per altures més modestes i aïllades, sense aplegar a superar els 200 m en cap cas en els cabezos d'Espinardo, El Puntal, Cabezo de Torres, Monteagudo, prolongant-se en la província d'Alacant per les serres d'Oriola i Callosa de Segura.[3]

Via de comunicació

Per les condicions geogràfiques de la vall del Guadalentín, este ha constituït des de temps inmemorial la comunicació natural entre l'Alce espanyol i Andalusia. En temps de l'Antiga Roma per ell discorria part de la Via Augusta, i en l'actualitat discorren numeroses carreteres nacionals i autovies d'importància que comuniquen abdós zones, tals com la N-340, l'A-7 o l'A-91, que constituïx l'inici de l'A-92N.

També el ferrocarril recorre la vall del Guadalentín en la seua totalitat, concretament gran part de la llínea Múrcia-Àguiles, secció que seguix en us de l'antic ferrocarril del Almanzora que comunicava el Llevant en l'interior d'Andalusia fins al tancament del tram Almendricos-Guadix en la década dels 80. Aixina mateix el proyecte de la LAV Múrcia-Almeria transcorrerà íntegrament per esta vall.

Vore també

Referències

Enllaços externs