Anar al contingut

Casa de la Ciutat (Valéncia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Frontera de la Casa de la Ciutat (Valéncia)

La Casa de la Ciutat de Valéncia va ser un antic edifici que va servir de sèu per al Consell Municipal de Valéncia. Situada en el lloc ara ocupat pels jardins del Palau de la Generalitat Valenciana, va ser construïda entre 1302 i 1342, i ampliada successivament fins al sigle XVI. Despuix de ser demolida, entre 1850 i 1856, els servicis municipals varen ser traslladats al nou edifici del Ajuntament de Valéncia.

Casa de la Ciutat

Descripció de l'edifici

Detall del sostre de l'antiga Sala Dorada procedent de la Casa de la Ciutat de Valéncia

Va deure ser la Casa de la Ciutat de Valéncia «un dels més antics i imponents ajuntaments migevals d'Espanya i en el seu temps podia rivalisar en lux en la pròpia residència dels monarques en el Palau del Real.» Per la descripció d'alguns autors, «l'edifici primitiu havia pertanygut als fills de Jaime I d'Aragó i Teresa Gil de Vidaurre, infants d'Aragó». Despuix de l'extinció de la llínea successòria masculina, va passar a propietat municipal. Des de finals del XIV i durant el XV es va embellir, al mateix temps que varen ser dotant a l'edifici de les estàncies necessàries per a atendre una administració creixent, que, com afirma Iborra Bernad, «incloïa tres tribunals de Justícia independents, presons i òrguens de control dels imposts, a banda de les sals de reunió protocolàries. En conjunt provablement no era bell, pero sí monumental i de proporcions jagantesques. La seua estància principal tenia 9 x 22 metros en planta i 9 d'altura, el mateix tamany que el Saló del Tro dels Reis Catòlics en el Palau de la Aljafería de Saragossa. I s'elevava sobre una planta baixa d'atres 9 metros, per lo que en la Valéncia migeval el seu perfil, arrematat per dos torres, devia descollar per damunt del caseriu convencional de dos o tres pisos. Molt provablement va ser el model pres a mitan del XVI per a l'actual Ajuntament d'Osca.»[1]

Sobre la base dels dibuixos i gravats conservats s'observen diferents detalls de l'edifici. De planta rectangular en un pati central, dividit en dos en el XVI,[2] s'alcen tres altures ademés de les mencionades torres quadrangulars en els seus extrems, aterrazades i adornades en boles. José María Zacarés descrivia aixina:

Per la reconstrucció realisada despuix de l'incendi de 1586 adquirix el seu aspecte renaixentiste. Sobre la porta d'entrada estava l'inscripció: «SPQV» (Senatus Populusque Valentinus) i la data «1635».

Senatus Populusque Valentinus (SPQV)

Història

Interior de la Sala del Consell o Cambra dels Àngels de la Casa de la Ciutat de Valéncia

En el XIII, despuix de la conquista de la ciutat, el rei Jaime el Conquistador va realisar concessions per a establir una sèu inicial per a la Casa de la Ciutat, en un lloc pròxim a l'actualment coneguda plaça de la Almoina, prop del Palau Arzobispal.[3]

La primera casa consistorial es va construir en la seua ubicació definitiva cap a l'any 1302, encara que no serà fins a 1311 quan Jaime II autorise l'ampliació d'uns locals que ràpidament s'havien quedat angosts per a les necessitats de l'activitat municipal.[4]

Seria en 1342 quan es termina el primer edifici que es va mantindre estable en una distribució d'estàncies per als Jurats (la Sala del Consell o Consell), els escribanos, els justícia, una presó, els notaris, el Maestre racional, els archius i els recaptadors d'imposts aixina com una capella.

En 1376-1377 es va ampliar de nou l'edifici per a construir la Sala del Consell Secret (Consell secret), i un atre local per als recaptadors d'imposts. En eixes obres va intervindre el mestre d'obres Bernat Boix de Valéncia.[5]

Cap a 1392 el pintor Andrés Marzal de Saix va decorar en pintures murals la Sala del Consell Secret, representant en els seus murs el Juí final, el Paraís, l'Infern i l'àngel custodie:

Àngel Custodi, del Déu infinit, guardeu la ciutat de dia i de nit per tal que no entre el mal enemic. Àngel Custodie, del Deu infinit, guardeu la ciutat de dia i de nit per a que no entre el mal enemic.

Entre els anys 1418 i 1426, en el mestre Joan del Poyo dirigint les obres, es va concloure la cridada cambra nova o «cambra Dorada», aguaitant «a l'antic carrer dels Ferro, englobada actualment com a part de la Plaça de la Verge.» L'esplèndida techumbre d'artesonado es conserva actualment «en el saló del Consulat de la Mar de la Llonja de Valéncia.»[6] Per al professor Serra, «componen acàs la millor mostra de l'escultura monumental del gòtic internacional en terres valencianes.»[7] Entre les funcions eixercitades en esta estància estaven les recepcions protocolàries pero també les reunions dels jurats.[8][9]

Incendi de 1423

En 1421-1423 es construïxen noves estàncies que obliguen a ampliar les altures i el perímetro de l'edifici. En 1423 un incendi que causa danys considerables en la coberta de fusta, en la coberta exterior i en part dels murs de la Sala del Consell.[10]

Entre 1424 i 1428 es varen realisar les reparacions en moltes dificultats per l'indecisió en la selecció dels materials optant per una nova coberta més senzilla d'escassa altura. Del resultat de les reparacions, i per la nova decoració de la coberta en numerosos d'àngels portant escuts de la ciutat decorant el sostre, es va escomençar a denominar-la com a Sala dels Àngels.[11]

L'any 1454 es reforma la capella, una de les estàncies més importants de l'edifici municipal, i en 1517 es terminarà per alçar una nova capella en cobertes en voltes de creueria en el mestre d'obres Jaume Vicent. En 1458 encara s'estava treballant en detalls de poca importància dins dels locals.

Incendi de 1586

Àmpliament documentat l'incendi del 15 de febrer «l'alcanç del qual desfiguró només en part el conjunt configurat en els sigles anteriors. El Lliure d'Antiquitats de la catedral relata cóm el fòc va capcionar en la escribanía de la Sala i en l'archiu del Racional, a on varen ardir molts lliures de taula, pero varen poder salvar-se els que estaven en el retret o apartament del Racional, ya que l'incendi va consumir sobretot les parts altes de l'edifici sense que fora possible atallar-ho des de les cases veïnes, més baixes. Tement que el fòc alcançara les sals dorades, es varen buidar els archius a través de les finestres i es varen traslladar despuix llibres i documents a la catedral». Segons pareix els presos residents en les celes de la planta baixa varen provocar el fòc.»[12] Este episodi provoca «la renovació d'una part important de l'edifici, encara que no va afectar als espais principals.»[13]

Quan en març de 1586 es comencen les remodelacions en la partix nort «es varen traslladar les antigues presons a les Torres de Serrans, Quart i a la Confraria de Sant Narciso»,[14] (a l'inici del carrer Salvador) des de llavors coneguda esta últim com la Presó (o Presó) de Sant Narciso.[15][16]

Derrocament

Entre els anys 1854 i 1860 la casa consistorial, en estat ruïna, va ser demolit i les seues funcions es traslladen a l'actual edifici municipal, llavors Casa d'Ensenyança de Chiquetes que s'havia manat construir pel arquebisbe Andrés Mayoral durant el sigle XVIII.

Conservació

En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven quatre dels retrats dels reis d'Aragó elaborats entre 1427 i 1428 pels pintors Gonçal Peris Sarrià i Jaume Mateu per a la Sala del Consell.

En el Museu Històric Municipal de Valéncia es custodia la taula principal del tríptic del Juí Final (c. 1420 - c. 1495). En la taula central es representa una escena de Crist en Majestad rodejat per Sant Joan Batista i la Verge Maria (la Déesis), mentrestant en la part inferior es mostra al arcàngel sant Miguel en la balança pesant les ànimes dels enjuïciats en un diable tractant tramposamente d'inclinar la balança al seu favor. Pel que fa a les taules laterals, conservades en el Museu de Belles arts de Valéncia, es representen el Paraís en els bienaventurados caminant (dreta [esquerra de l'espectador]) i l'Infern en els sofriments dels condenats (a l'esquerra [dreta de l'espectador]) en la cara interna, mentres que en l'externa es representa a Adán i Eva sent expulsats del Paraís. Este tríptic, adquirit en 1494 pel Consell de la Ciutat, es troba en la ciutat de Valéncia, encara que dividides les seues parts entre dos museus diferents sense que, fins al moment, s'haja aplegat a un acort satisfactori per a totes les parts que permitar reconstruir l'obra completament.[17]

El Tríptic antigament atribuït a Vrancke van der Stockt recompost (recreació)

En la Llonja es localisa la reixa de ferro utilisada en una de les estàncies de la desapareguda Casa de la Ciutat. Ara es pot vore en la planta baixa de la Torre (antiga capella).

També la Roca "Valéncia" construïda en 1855 per a commemorar l'IV centenari de la canonisació de Sant Vicente Ferrer,[18] i que procesiona en el Corpus Christi, està construïda en parts procedents del cridat Saló dels Àngels, en concret, quatre eixemplars representant a àngels custodios.[19]

Referències

  1. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, p. 7
  2. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, p. 109
  3. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, pp. 170-174
  4. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, pp. 174-180
  5. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, pp. 206-208
  6. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, pp. 327-328
  7. ↑ Serra Desfilis et al., 2004, p. 88
  8. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, p. 332
  9. ↑ Serra Desfilis et al., 2004, pp. 89-90
  10. ↑ Serra Desfilis et al., 2004, p. 90
  11. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, p. 37
  12. ↑ Serra Desfilis et al., 2004, p. 98
  13. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, p. 60
  14. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, p. 273
  15. ↑ «Apuntalament i solsida de la presó de Sant Narciso».
  16. ↑ «Carcel de sant Narciso» (en espanyol). www. jdiezarnal. com. Consultat el 2023-09-29.
  17. ↑ «A regressos en la taula de 'El juí final'» (en és). Les Províncies. Consultat el 2023-09-29.
  18. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, p. 83
  19. ↑ Iborra Bernad et al., 2013-01-07, p. 230

Bibliografia

81–98.ISSN 1130-7099.Consultat el 2023-09-29.
73–99.Consultat el 2023-09-29.

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Casa_de_la_Ciutat_(Valéncia)&oldid=1529776»