Apache

Una tribu apache.

Apache (autodenominats N’dee, N’nee o Ndé segons el grup) és el nom en el que es coneix a un grup de nacions indígenes culturalment propenques de l'est d'Arizona, nort dels Estats de Sonora, Chihuahua, Coahuila, Nou León, Tamaulipas, Nou Mèxic i regions de Texas i de les Grans Planures. El terme apache provablement procedixca del zuñi apachu, que significa 'enemic'; d'ahí el nom que els varen posar els espanyols. Es denominaven a sí mateixos Diné, que vol dir 'la gent'. Parlen un conjunt de llengües atabascanas meridionals, que s'han classificat en apache de les planures, apache oriental i apache occidental.

Eren peixcadors, caçadors i agricultors. Vivien en menuts grups basats en la família. Els grups es formaven en vàries famílies de caràcter matriarcal. Compartien el mateix rito dels sioux i els cheyennes.

Quan varen aplegar els espanyols, els apaches havien alcançat el suroest de lo que hui és Estats Units i nort de Mèxic (en aquell llavors territoris de Nova Espanya) en una migració d'uns 500 anys des de Canadà. Va ser una tribu poderosa i guerrera, en contínua lluita tant en els colonizadores de procedència europea com en atres tribus índies. La rendició de la tribu va tindre lloc en 1886, quan els chiricahuas varen ser deportats a Florida i Alabama, a on varen estar baix confinament militar. Sempre varen mostrar una gran fiereza com a guerrers i molta habilitat com a estrategues.

En l'any 1900 vivien uns 17 000 apaches en llibertat. El seu cap més conegut, Gerónimo (Gokhlayeh), va nàixer en 1829 i va morir per causes naturals en Fort Sill, Oklahoma, en l'any 1909. Va succeir com a cap dels apaches a Cochise, qui va viure 62 anys. Va ser el fill de Cochise, Tassa, qui va designar a Gerónimo com a successor del seu pare. Ara es troben en reserves en Arizona, Nou Mèxic i Oklahoma en un número d'entre 5500 i 6000. En Mèxic es troben dispersos en àrees de Chihuahua, Coahuila, Sonora, Tamaulipas i el nort de Durango. Una menuda minoria de 20 apaches mescaleros encara subsistixen en la frontera nort dels estats mexicans de Chihuahua, Sonora i Coahuila.

Història

Característiques generals

Pintura d'un guerrer apache de 1800, obra de Claudio Linati.

Llingüísticament pertanyen a la família atapascana, de la mateixa manera que els seus germans navajos. Els apaches vivien seminómadas i inestables en un lloc determinat entre els rius Colorat i Braços en Texas. Es caracterisaven per una forta resistència cultural com a grup. Eren grans exploradors i coneixien perfectament el seu vast territori, el qual sempre varen defendre tenaçment. Eren caçadors i recolectors de productes selvats, es varen convertir en invasores de terres pastoriles i agrícoles d'atres grups indígenes, feyen trueque i practicaven el pillage per a subsistir. En la regió, era habitual que els grups nómades saquejaren als sedentarios per a assegurar-se els suministraments i aliments i els apaches varen aplicar este sistema també als colon europeus que es varen establir en ella.

Lluites en els espanyols i els comanches

Els primers contactes corroborats en europeus, espanyols, varen tindre lloc a finals del XVI. En 1598, Juan de Oñate, en prendre possessió de les terres de Nou Mèxic, va manar dividir les seues poblacions per a reduir als apaches; va enviar a fra Francisco de Zamora com a encarregat de evangelizar a estos, que vivien en l'extrem nort de la Nova Espanya i al ponent de Serra Nevada, en Califòrnia; més tart va manar dur del centre de les províncies novohispanas a indígenes asteques i otomíes cristianisats per a conseguir un millor enteniment en els pobles apaches. L'esforç va ser en va: els apaches i atres tribus indígenes no es varen deixar sometre i varen decidir cremar i destruir moltes poblacions espanyoles dels territoris nortenys de la Nova Espanya. Els apaches varen recolzar als indis poble en els combats en els espanyols en 1599.

La relació des del començ i en el sigle XVII es varen produir una série de combats i incursions mampreses pels dos grups. Els apaches buscaven ganado i cavalls —animals als que havien deprés a montar— i els espanyols mamprenien represàlies i capturaven esclaus, pese a que la Corona ho havia prohibit. Les últimes décades d'este sigle varen correspondre a l'esplendor del grup, que al començament del sigle següent va començar a ser desplaçat pels comanches, provinents del nort i espentats en la migració a la seua volta pels siux. L'alvanç cap al sur dels apaches al començament del XVIII va fer que aumentaren els chocs en els espanyols del Virregnat de Nova Espanya.

Expedicions espanyoles.

Mai units políticament, els apaches es dividien en distints grups, que varen ser canviant en el temps. Alguns d'ells, com els cridats lipanes i jicarillas, varen aplegar a assentar-se i a criar ganado, pero la majoria eren caçadors i recolectors. Es coneixia com Apachería el territori per a on vagava n, uns siscents xixanta mil quilòmetros quadrats que comprenien l'est de l'estat d'Arizona, gran part del de Nou Mèxic, el surest del de Colorat, l'oest del d'Oklahoma, una part notable de Texas i la zona septentrional dels estats de Sonora, Chihuahua i Coahuila. A mitan del XIX, es calcula que eren uns huit mil, encara que alguns autors calculen una sifra major, trenta mil.

El primer document que menciona l'existència dels apaches es va escriure en Taos en 1702 i en 1720 aplega allí una embaixada apache solicitant permís per a assentar-se en el territori; el governador espanyol ho va otorgar, donant començ a un llarc i difícil procés d'assentament, ya que atres pobles ya instalats allí no sentien massa simpatia cap a ells.

Periodo mexicà i expansió nortamericana

Apache mescalero

En 1825, el govern mexicà inicia un segon periodo per a pacificar als apaches i unificar-los en poblacions unides, el qual va anar un gran fracàs per als intermediaris mexicans. En el Tractat de Guadalupe-Hidalgo de 1848, firmat per Mèxic i Estats Units, el territori apache va quedar dividit entre els dos Estats, lo que va originar la separació del grup i gran descontent en abdós Governs. Els apaches es varen dispersar per les terres d'Arizona, Nou Mèxic, Texas, Oklahoma, Chihuahua, Sonora, Coahuila, Durango i Zacatecas.

Durant la colonisació angloamericana dels nous territoris de l'oest americà, es varen constituir en un gran obstàcul per a poder aplegar a colonisar fins a les costes del Pacífic. Els apaches varen usar les armes de fòc i els cavalls per a matar ad aquell que s'introduïra en els seus territoris. Molts espanyols, mexicans i angloamericanos varen morir a mans dels apaches. En 1821 s'inicia una etapa coneguda com les guerres índies, que terminen en la rendició de Gerónimo, l'últim líder de la resistència, qui provenia de la tribu chiricahua.

El Govern de Mèxic va tractar d'aniquilar a Gerónimo, pacta en ell i despuix ho traïciona matant a la seua família. Gerónimo ataca i crema els forts fronteriços mexicans. El govern dels Estats Units també li perseguix i tracta de sometre-ho, matant a la seua segona esposa. Finalment va ser confinat a les reserves índies de Florida i mor en Oklahoma en 1909.

En 1928 el govern de Mèxic declara oficialment extinta l'ètnia apache en territori mexicà i les 3000 persones que varen sobreviure en terra nortamericana varen ser somesos finalment en reserves dels estats d'Arizona, Nou Mèxic i Oklahoma.

Controvèrsia sobre les guerres Apaches

Gerónimo, durant la guerra en Mèxic.

Apache jicarilla. Fotografia d'Edward S. Curtis.

Artícul principal → Guerres Apaches.

No hi ha registres escrits de les raons de la migració des de Canadà. Existixen testimonis indígenes a on consta que es dedicaven al pillage i la depredacó, especialment els lipanes que havien absorbit a varis grups coahuiltecos, sense saber-se açò en verdadera exactitut. En el moment de l'arribada dels primers europeus, els espanyols, les ètnia del lloc es mostraven agressives contra els apaches i contaven dels seus múltiples atacs, provablement buscant assentar-se en terres més fèrtils.

Al principi del domini espanyol de les demés tribus, es va tractar de evangelizarlos sense èxit, en vista de la qual cosa es va procedir a establir la cadena de presidis que intentava protegir la zona. Com l'èxit va ser mínim, es va establir el sistema de soborn, pel qual el govern virreinal aprovisionaba a les distintes tribus per a detindre els atacs.

No obstant, en el moment de l'independència de Mèxic, abdós sistemes, el de presidis i el de soborns, varen colapsar, recomençant-se els atacs. Estos varen alcançar proporciones èpiques en Chihuahua i Sonora, contribuint a la guerra d'Intervenció Nortamericana, i gràcies a això els atacs es varen estendre.

Despuix de la guerra (1848), els atacs es varen estendre més al sur, aplegant a Sinaloa i Durango, a l'hora que s'iniciaven en els nous territoris de Nou Mèxic, Arizona, i Texas. La depredacó va aplegar al punt de poblacions completes exterminades en diferents llocs d'Arizona, Sonora i Chihuahua. D'especial ferocitat varen ser els atacs en Cuencamé i zones aledaño, a on tots els habitants varen ser exterminats. Açò va provocar la resposta d'abdós costats de la frontera, a on es va enviar a l'eixèrcit per a controlar els atacs, de nou en poc èxit.

Els governs locals varen prendre control de la situació. En Chihuahua, el governador Ángel Trías va oferir 200 pesos pel cabellam de cada indígena, açò va disminuir els atacs en Chihuahua, aplegant-se a pactar el fi de la cacera. El mateix mod elo se seguia en Estats Units. No obstant, sent estos pactes locals o regionals, provocaven que els atacs es detingueren en un lloc i continuaren en un atre. L'eixemple més clar és el de 1851, quan Chihuahua sostenia un pacte de pau en les tribus del noroest, aplegant vàries d'elles a assentar-se en Janos. No obstant, els propis anals dels apaches, aixina com l'autobiografia de Gerónimo, reconeixen que s'usava el campament com a base per a atacar els establiments de Sonora. Davant açò, el governador Elías González va perseguir als indígenes fins a Janos, exterminant-los o capturant a alguns de tornada a Sonora. Este acontenyiment en particular recomençaria la guerra pel nort de Mèxic i suroest d'Estats Units, que continuaria fins a 1886.

Enllaços externs

• «apache». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).