Antella
Antella | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | Ribera Alta | |||
• Partit judicial: | Alzira | |||
Ubicació: | 39°5′33″N 0°36′14″O | |||
• Altitut: | 44 msnm | |||
Superfície: | 17,6 km² | |||
Població: | 1.130 hab. (2022) | |||
• Densitat: | 64,20 hab./km² | |||
Gentilici: | Antellà/ana | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46266 | |||
Festes majors: | En agost i en decembre | |||
Alcalde: | Eugenia García Giménez (PSPV-PSOE) | |||
Pàgina web: | Web Oficial d'Antella | |||
Antella és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat entre el riu Xúquer i les estribacions de la serra de Tous. La superfície del terme és molt accidentada, a excepció d'una estreta franja riberenya del Xúquer. Les principals altures son: la Lloma Llarga (312 m.), Moreres (221 m.) Cantalars i Rodeno. El riu Xúquer que creua el terme de noroest a surest servix de llímit en Sumacàrcer. En les parts montanyoses del terme n'hi han pinars molt disseminats i pastures.
El poble està situat en la banda esquerra del Xúquer.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal d'Antella llimita en les següents localitats:
Alberich, Alzira, Càrcer, Cotes, Gavarda i Sumacàrcer, totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
La població és d'orige musulmà; antigament en el terme hagué un poblat dit Xarquia, que fon abandonat a causa de les repetides inundacions del Xúquer. Els seus habitants construïren l'actual poble, en un lloc més elevat sobre el llit normal del riu; encara que, Antella ha sofrit diverses inundacions, algunes de les quals foren molt importants durant el sigle XIX.
Encara que, el nom de la població és d'orige llatí indirectament i de les llengües romances del llevant espanyol, directament, procedix d'antella (anticula), és dir, comportes.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Arturo Peris Sales | Independent, CID |
1983 - 1987 | José Pardo Calvo | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | José Pardo Calvo | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Vicente Frigols Lila | Independent, ADA |
1995 - 1999 | Jesús Leonardo Gimenez | PSPV-PSOE |
1999 - 2003 | Jesús Leonardo Gimenez | PSPV-PSOE |
2003 - 2007 | María Isabel Giménez Candel | PPCV |
2007 - 2011 | María Isabel Giménez Candel | PPCV |
2011 - 2015 | Gustavo Montagudo
Amparo Estarlich |
GdA |
2015 - 2019 | Amparo Estarlich Martorell
Emilia Ortiz Castillo |
PSPV-PSOE |
2019 - 2023 | Amparo Estarlich Martorell | PSPV-PSOE |
2023 | Eugenia García Giménez | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 1.130 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2017 | 2022 | ||||||||
1.672 | 1.621 | 1.610 | 1.558 | 1.533 | 1.488 | 1.508 | 1.498 | 1.500 | 1.526 | 1.233 | 1.130 |
Economia[editar | editar còdic]
El regadiu està destinat casi exclusivament a la producció de taronges. El reduït secà se dedica a garroferes i oliveres.
Per a regar s'utilisen aigües de la Real Sequia del Xúquer que té presa dins d'este terme; també n'hi han motors per a l'extracció d'aigües subterrànees, La ganaderia és domèstica.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial. Dedicada a l'Immaculada Concepció data de principis del sigle XVIII, fon alçada sobre el solar d'una antiga mesquita i és d'estil churrigueresc.
- Torre d'Antella. Front a l'iglésia n'hi ha una torre de planta quadrada, restos de l'antic palau senyorial de la baronia.
- Casa del Rei. Se troba en les afores del poble la casa de les comportes de l'assut de la Sequia del Xúquer. Fon construïda en l'any 1732.
Festes[editar | editar còdic]
Se celebren festes a l'Immaculada Concepció durant el més de decembre i al Crist de l'Agonia en agost.
- Festa de la Maerà.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Antella
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Antella
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antella.
Municipis de La Ribera Alta | |
---|---|
Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló |