Antella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Antella
Localització d'Antella respecte del País Valencià.png Escut d'Antella.svg
Localització d'Antella respecte de la Ribera Alta.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Ribera Alta
Partit judicial: Alzira
Ubicació: 39°5′33″N 0°36′14″O
Altitut: 44 msnm
Superfície: 17,6 km²
Població: 1.130 hab. (2022)
Densitat: 64,20 hab./km²
Gentilici: Antellà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46266
Festes majors: En agost i en decembre
Alcalde: Eugenia García Giménez (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Antella


Antella és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat entre el riu Xúquer i les estribacions de la serra de Tous. La superfície del terme és molt accidentada, a excepció d'una estreta franja riberenya del Xúquer. Les principals altures son: la Lloma Llarga (312 m.), Moreres (221 m.) Cantalars i Rodeno. El riu Xúquer que creua el terme de noroest a surest servix de llímit en Sumacàrcer. En les parts montanyoses del terme n'hi han pinars molt disseminats i pastures.

El poble està situat en la banda esquerra del Xúquer.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal d'Antella llimita en les següents localitats:

Alberich, Alzira, Càrcer, Cotes, Gavarda i Sumacàrcer, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

La població és d'orige musulmà; antigament en el terme hagué un poblat dit Xarquia, que fon abandonat a causa de les repetides inundacions del Xúquer. Els seus habitants construïren l'actual poble, en un lloc més elevat sobre el llit normal del riu; encara que, Antella ha sofrit diverses inundacions, algunes de les quals foren molt importants durant el sigle XIX.

Encara que, el nom de la població és d'orige llatí indirectament i de les llengües romances del llevant espanyol, directament, procedix d'antella (anticula), és dir, comportes.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Arturo Peris Sales Independent, CID
1983 - 1987 José Pardo Calvo PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Pardo Calvo PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicente Frigols Lila Independent, ADA
1995 - 1999 Jesús Leonardo Gimenez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Jesús Leonardo Gimenez PSPV-PSOE
2003 - 2007 María Isabel Giménez Candel PPCV
2007 - 2011 María Isabel Giménez Candel PPCV
2011 - 2015 Gustavo Montagudo

Amparo Estarlich

GdA

PSPV-PSOE

2015 - 2019 Amparo Estarlich Martorell

Emilia Ortiz Castillo

PSPV-PSOE

Gent d'Antella Unida

2019 - 2023 Amparo Estarlich Martorell PSPV-PSOE
2023 Eugenia García Giménez PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 1.130 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017 2022
1.672 1.621 1.610 1.558 1.533 1.488 1.508 1.498 1.500 1.526 1.233 1.130

Economia[editar | editar còdic]

El regadiu està destinat casi exclusivament a la producció de taronges. El reduït secà se dedica a garroferes i oliveres.

Per a regar s'utilisen aigües de la Real Sequia del Xúquer que té presa dins d'este terme; també n'hi han motors per a l'extracció d'aigües subterrànees, La ganaderia és domèstica.

Monuments[editar | editar còdic]

Iglésia de l'Immaculada Concepció
  • Iglésia Parroquial. Dedicada a l'Immaculada Concepció data de principis del sigle XVIII, fon alçada sobre el solar d'una antiga mesquita i és d'estil churrigueresc.
  • Torre d'Antella. Front a l'iglésia n'hi ha una torre de planta quadrada, restos de l'antic palau senyorial de la baronia.
  • Casa del Rei. Se troba en les afores del poble la casa de les comportes de l'assut de la Sequia del Xúquer. Fon construïda en l'any 1732.

Festes[editar | editar còdic]

Se celebren festes a l'Immaculada Concepció durant el més de decembre i al Crist de l'Agonia en agost.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló