Federico Martínez Roda
| Federico Martínez Roda | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, juriste i escritor. | ||
| Naiximent: | 1950 | ||
| Lloc de naiximent: | Requena, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Federico Martínez Roda (Requena, 1 de novembre de 1950) és un historiador i juriste valencià, va ser decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de l'Història des de l'any 1997. Catedràtic d'Història Contemporànea, en les Universitats Universitat Cardenal Herrera de Valéncia i CEU San Pablo de Madrit. En l'actualitat impartix classes en l'Universitat Catòlica de Valéncia.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut en la població de Requena de la comarca de La Plana d'Utiel, l'1 de novembre de 1950, cursà els seus estudis de filosofia i lletres i dret en l'Universitat de Valéncia a on es va doctorar en Història en l'any 1979 en una investigació sobre el Port de Valéncia. Amplià els seus estudis en Brusseles i Ginebra.
Inicià les seues investigacions en l'any 1973 en la seua tesis de llicenciatura sobre l'Ilustració valenciana dirigida per Joan Reglà. Des de llavors, i ininterrompudament, ha treballat en quatre llínees d'investigació: temàtica valenciana, metodologia històrica, globalisació i relacions internacionals i últimament temes d'història militar. En l'any 2014, rebé el XVII Premi Ángel Herrera a l'Investigació en Humanitats.
Començà la seua carrera docent com a catedràtic d'instituts d'ensenyança mija. Fon director dels instituts de bachillerat d'Utiel i Mislata (1975-1983). Posteriorment fon coordinador del C.A.P. de Geografia i Història de l'Universitat de Valéncia, secretari general de l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia de 2001 a 2008 i Vicerrector de l'Universitat CEU San Pablo de Madrit de 2011 a 2013. En setembre de 2014 s'incorporà a l'Universitat Catòlica de Valéncia. Com a professor universitari ha segut invitat en universitats tan variades com les de Cracovia, Wroclaw, Lima, King's Point, Nova York, Managua, Saint Pölten, Wisconsin i Nova de Lisboa.
Ha colaborat en els periòdics Las Provincias, Información i El Mundo. És membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de l'any 2006. És conseller de les revistes Història, Antropologia i Fonts Orals i Aportes (Revista d'Història Contemporànea) i director de la revista Anals de la RACV des de 2008.
Ha segut decà (2016-2019) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Controvèrsia en el seu decanat[editar | editar còdic]
Durant el decanat de Federico Martínez Roda, en abril de l'any 2018, tres acadèmics de la junta de govern, José Francisco Ballester-Olmos, José Vicente Gómez Bayarri i Voro López, varen presentar la seua dimissió per a treballar en sumar als acadèmics contraris al decà. En el fondo de la brecha oberta en la RACV apareix l'acostament de Martínez Roda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i al seu president, Ramón Ferrer (exacadèmic de la RACV), en l'any 2016, en qui va realisar una declaració conjunta que va aprovar l'assamblea de la AVL i la junta general de la RACV, encara que esta última fon anulada pels tribunals.
L'intenció dels dirigents encapçalats per Federico Martínez Roda era que la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes es llimitara als estudis i abandonara la normativisació del valencià, qüestió que quedaria en exclusiva per a la AVL. L'orgue oficial sosté l'unitat de les llengües valenciana i catalana, mentres que la RACV sempre ha defés l'independència del valencià respecte al català. Eixe pacte suponia, en la pràctica, una cessió a les tesis de la AVL.
En giner de l'any 2019 es celebraren noves eleccions per a elegir una nova junta directiva, el mandat del decà havia complit els tres anys reglamentaris, sent elegit nou decà, José Luis Manglano.
Obres[editar | editar còdic]
Entre les obres que ha escrit, podem destacar les següents:
- Utiel: la tierra y los hombres (1978)
- Nuestra tierra, nuestra gente (1982)
- Comunidad valenciana (1984)
- Historia contemporánea de la Comunidad Valenciana (1990)
- Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (1998)
- Historia de lo Rat Penat (2000)
- Historia contemporánea (2003)
- El cambio en la beneficencia valenciana. 150 años de Gran Asociación (2003)
- De feria muestrario a feria Valencia, agente y testigo del progreso económico valenciano (1917-2004) (2005) junt a Daniel Sala Giner.
- Acción sanitaria y cambio social, cinco estudios sobre la sanidad valenciana (2005) Obra colectiva.
- La Real Academia de Cultura Valenciana en su nonagésimo aniversario (2006)
- Diacronía multisecular y vestigio territorial del fuero alfonsino (2009) junt a Antonio Gil Olcina.
- Historia del mundo contemporáneo. De la revolución a la globalización (2010) Obra colectiva.
- El Puerto de Valencia. Estudio Geográfico (1950-1978) (2010)
- El think tank del valencianisme, l'intelectualitat valencianista en tres segles (2010), edició en valencià.
- La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833) (2011)
- Varela (2012)
- El "Think tank" del valencianismo: la intelectualidad valencianista en tres siglos (2017), edició en castellà.
- Ni gatopardos ni suicidas (2018)
- Cánovas del Castillo (2023) Obra colectiva.
Divisió provincial del Regne de Valéncia[editar | editar còdic]
Cites[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Federico Martínez Roda en Wikipedia
- La RACV aprueba la declaración conjunta con la AVL gracias al voto de calidad del decano - Valencia Plaza
- Federico Martínez Roda (RACV): "No hay 'Batalla de Valencia', sólo algunos nostálgicos" - El Mundo
- Pintadas en la sede de la RACV contra el decano - Levante
- José Luis Manglano, nuevo decano de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana - Las Provincias