Tavernes de Valldigna
Tavernes de Valldigna (en castellà Tabernes de Valldigna), és un municipi de l'històrica comarca de la Valldigna, en la comarca de la Safor, Comunitat Valenciana.
Geografia
Situat en la comarca de la Safor, se troba a 54 km del Cap i Casal. La ciutat de Tavernes constituïx el major núcleu urbà de la Valldigna, vall en forma de ferradura tancada per sistemes montanyosos, últimes estrivacions dels sistemes Ibèric i Bètic, i obert a l'est cap a la plana del llitoral del Mediterràneu.
La benignitat del seu clima es deu a la combinació de les brises de la mar i les 2.800 hores anuals de sol, lo qual no impedix que les precipitacions siguen superiors a les de les comarques veïnes.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Eduardo Boronad Sala | PCE |
| 1983 - 1987 | Eduardo Boronad Sala | PCE |
| 1987 - 1991 | José Escrihuela Vidal | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Joaquín Altur Grau | EUPV |
| 1995 - 1999 | Eugeni Pérez Mifsud | PPCV |
| 1999 - 2003 | Eugeni Pérez Mifsud | PPCV |
| 2003 - 2007 | Eugeni Pérez Mifsud | PPCV |
| 2007 - 2011 | Manuel Vidal Almiñana | PPCV |
| 2011 - 2015 | Jordi Juan Huguet | Compromís |
| 2015 - 2019 | Jordi Juan Huguet | Compromís |
| 2019 - 2023 | Jordi Juan Huguet (2019) Incompatibilitat
Sergi González Frasquet (2019-2023) |
Compromís |
| 2023 | Lara Romero Giner | PSPV-PSOE |
Demografia
Conta en 17.443 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | |||||||||
| Població | 5.771 | 7.990 | 9.061 | 9.563 | 10.249 | 11.411 | 12.168 | 12.890 | 13.962 | 15.597 | 16.062 | ||||||||
| 2002 | 2006 | 2010 | 2012 | 2014 | 2016 | 2018 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | |||||||||
| Població | 16.803 | 17.988 | 18.130 | 18.138 | 17.822 | 17.485 | 17.158 | 17.254 | 17.162 | 17.222 | 17.443 | ||||||||
Economia
En un passat eminentment agrícola, passa per ser també un important centre industrial i comercial, que combina en el sector turístic.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Tavernes de Valldigna
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Tavernes de Valldigna
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tavernes de Valldigna.
- Portal turístic de la Safor
- Hallan pinturas de figuras humanas de hace 8.000 años en Tavernes de Valldigna
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |