Llosa de Ranes

Llosa de Ranes des del castell de Xàtiva.

Llosa de Ranes és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el suroest de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.

Geografia

Integrat en la comarca de La Costera, se situa a 60 quilómetros de Valéncia, la capital provincial. El terme municipal està travessat per la carretera autonòmica CV-58 (antiga N-340 entre els pK 848-849 i 852-853) i per l'Autovia del Mediterràneu (A-7). L'antiga carretera nacional creua el port de Càrcer (175 metros) en el pK 852 abans de passar a la vall del Xúquer.

El relleu del municipi presenta dos parts ben diferenciades. La mitat septentrional està ocupada per una série de cerros (Serreta del Randero) la màxima elevació del qual la constituïx el Creu de la Saliva (341 metros), sobre el que s'alcen les ruïnes de l'ermita de Santa Ana. La mitat meridional la forma un pla sedimentari en altures inferiors als cent metros i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sur corren els barrancs d'aigües temporals de Foya i del Bot, tributaris del riu Cànyoles. La població està edificada en la falda d'un cerro, lo que dona orige a la pendent que presenten alguns carrers, a una altura de 109 metros sobre el nivell de la mar. L'altitut oscila entre els 341 metros al nort i els 80 metros al sur.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Salvador Delgado de Molina Casanova	AIV
1983 - 1987	Salvador Delgado de Molina Casanova	AP
1987 - 1991	Salvador Delgado de Molina Casanova	UV
1991 - 1995	Antonio Sanfélix Juan	PP
1995 - 1999	Antonio Sanfélix Juan	PP
1999 - 2003	Ramón Climent López	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Evarist Aznar Teruel	PP
2007 - 2011	Evarist Aznar Teruel	PP
2011 - 2015	Evarist Aznar Teruel	PP
2015 - 2019	Evarist Aznar Teruel	PP
2019 - 2023	Evarist Aznar Teruel	PP
2023	Salvi Pardo Escuriet	PP

Demografia

Conta en una població de 3.652 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2012	2022
3.607	3.589	3.644	3.640	3.686	3.622	3.694	3.725	3.712	3.742	4.066	3.652

Economia

L'economia del municipi es basa en l'agricultura, indústria i els servicis.

Els principals cultius són els cítrics i frutals (prunes i caquis). Els terrenys no cultivats tenen mont baix i bones pinades en les umbries que miren a la vall del riu Xúquer. Hi ha ganado vacú, porcí, caprino i avícola, pero en chicotetes proporcions.

És molt popular el formage fresc de torcaboca. La seua producció en massa i les seues distincions internacionals, han supost una gran font d'ingressos per a la població, com també ho són l'indústria de carrosseries d'automòvil, matalafs i moble de bany, que creen decenes de llocs de treball en la comarca.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Llosa de Ranes
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Llosa de Ranes
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llosa de Ranes.