Trénor
Trénor és una família nobiliària valenciana, d'orige irlandés, que es va establir en Valéncia a principis del sigle XIX. De marcada tradició militar, van destacar com a importants comerciants i industrials.
Orígens del llinage Trénor
Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en Trenmor o Treanmhar, el nét dels quals era el poeta Oisín, guerrer de la Fianna en el Cicle de Fenian o Ossiánic de la mitologia irlandesa. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en Irish Names and Surnames (Llinages i Noms Irlandesos), (Dublin, 1923), que deriva del llinage gaèlic Mac Treinfhir (fill de Trienfear), que significa lliteralment home fort i és un dels més antics d'Irlanda. El llinage Trénor era molt conegut en el sigle XVIII, especialment en el Ulster, pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia Trenor és la que va utilisar el primer Trénor de Valencia, si be van coexistir en Irlanda atres variants.
La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa (Gentry) des del sigle XVIII, el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en 1726. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en Valéncia, pero també en Astúries, Barcelona, Canàries i Madrit.
Historia
Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en Valencia esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en 1798, en Irlanda, va abandonar la seua carrera militar després de la Guerra de l'Independència Espanyola per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en Valéncia i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En 1823 va mamprendre l'exportació de panses. En 1825 va fundar la societat Henrique O'Shea, Trenor i Companyia i en 1827 la Banca Trenor. Un atra de les seues societats fon Satchell i Trenor. En 1842 va adquirir la Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa Anthony Gibbs & Sons de Londres en la que, en 1847, va escomençar a importar abonament orgànic d'au del Perú, cridat guano. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena guano a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia La Unión y el Fènix Español, i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'Estats Units en Valéncia i el viceconsulat de Dinamarca. En 1854 va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat Trenor i Companyia.
Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en 1829 en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. 1830), Enrique (n. 1833), Tomás (n. 1835) i Ricardo (n. 1840), i una filla, Elena (n. 1838). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons van contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Després de la mort de Thomas Trenor, en 1858, els seus fills Federico i Enrique van prendre el relleu en els negocis familiars.
La seua residència en Valéncia es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en 1845. En l'actualitat és la seu de la societat cultural Lo Rat Penat.
En el transcurs dels anys, els Trénor van acumular importants propietats. En 1838 Thomas Trenor Keating va adquirir el Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba després de la seua desamortisació, la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. . En l'últim terç del sigle XIX van adquirir el bosc de la Vallesa, en Paterna, que va rebre la visita de Alfons XIII en 1923. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de Valéncia. També era de la seua propietat l'Hort de Trénor en Torrent, el Palau dels Pardo de Donlebún en Castropol, Astúries i el Palau dels Comtes de Cervelló, en Anna, entre atres.
La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el sigle XIX i primer terç del sigle XX. Als negocis habituals es van sumar atres, com la Refineria Colonial de Badalona, dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en Espanya en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys van entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar Tomás Trénor i Palavicino, I Marqués del Túria, títul que li fon concedit per Alfons XIII per la promoció de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.
Segons afirma la Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana, esta ingent activitat empresarial dels Trénor "va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del Regne de Valencià".
Títuls nobiliaris
A més del Marquesat del Túria, concedit a Tomás Trénor i Palavicino en 1909, els Trénor van ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en 1911, o el comtat de la Vallesa de Mandor, en Grandea d'Espanya, concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en 1921. Al llarc dels anys, van emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.
Alguns membres d'esta família van ser cavallers de l'Orde de Malta i Grans d'Espanya. I molts d'ells van ser distinguits en les màximes condecoracions civils i militars.
El lema de la família és Facta, non verba (Fets, no paraules).
Trénor ilustres
- Thomas Trenor Keating (Dublín, Irlanda, 1798 - Valéncia, 1858). Industrial. Fundador de la dinastia Trénor en Valencia.
- Federico Trénor i Bucelli (Valéncia, 1830 - 1897). Industrial, vicecònsul de Dinamarca, diputat provincial i conseller del Banc d'Espanya.
- Enrique Trénor i Bucelli (Valéncia, 1833-1916). Banquer.
- Enrique Trénor i Montesinos (Valéncia, 1861-1928), I comte la Vallesa de Mandor i Comte de Montornés. Diputat en Talls, president d'honor de la Comissió Internacional d'Agricultura de Paris i representant espanyol en l'Institut Internacional d'Agricultura de Roma. Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de França i vicepresident de l'Associació d'Agricultors de Espanya.
- Tomás Trénor i Palavicino (Valéncia, 1864 - Madrit, 1913), I Marqués del Túria. Militar, empresari i polític (diputat en Talls).
- Vicente Trénor i Palavicino (Valéncia, 1865 - Palma de Mallorca, 1938), marqués de Sardañola i de Sot. Militar, president de la Diputació de Valéncia.
- Leopolt Trénor i Palavicino (Madrit, 1870- Valéncia, 1937). Escritor, doctor en Dret i ingenier electriciste.
- Francisco Trénor i Palavicino (Valéncia, 1873-1935), I Comte de Trénor. Diputat en Corts i senador.
- Juan Antonio Gómez Trénor, Comte de Trénor. Diputat en Corts i alcalde de Valéncia (1943-1947).
- Tomás Trénor Azcárraga (Valéncia, 1894-1981), II Marqués del Túria. Diputat en Corts i alcalde de Valéncia (1955-1958).
- Eulogio Gómez-Trénor Fos, (Valéncia, 1922-2003). Diputat en Corts.
- Gonzalo Moure Trénor, (Valéncia, 1951), escritor.