Normes de Castelló
Normes Ortogràfiques de Castelló (Normes de Castelló, Normes del 32 o Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana) són unes bases elementals per a unes normes ortogràfiques unificadores del català i el valencià, al contrari que les Normes d'El Puig. Estes normes foren creades en l'any 1932 pel català Pompeu Fabra i l'adaptació d'estes per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Història
Sanchis Guarner i l'intenció de les bases
Citarem unes paraules textuals del professor En Manuel Sanchis Guarner. Este passage guarnerià està pres del seu llibre intitulat La Llengua dels Valencians pàgina num. 60 tant en l'edició de l'any 1967 com en la de 1972. En la primera edició d'este llibre supraindicat, res diu de Les Normes de Castelló de 1932, i fon ya publicat en l'any 1933.
Sanchis Guarner: "En un aplec tengut a Castelló de la Plana el 21 de decembre de 1932, animades per un plausible esperit de concòrdia, totes les entitats i publicacions valencianes acceptaren unes Normes Ortogràfiques unificades, el primer signant de les quals accedí a ser el Pare Fullana, i que són una adaptació de les de l'Institut d'Estudis Catalans". (1911-1913)
Pare Fullana
Si que es cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les "Normes del 32" com diuen...
El Pare Fullana, pressionat, firmà quan estava en Madrit, l'únic representant de la llengua valenciana, des de l'any 1928, en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.
Pero mirem detingudament lo que vol dir el verp accedir, que ve del llatí i significa ad cedere, o siga, acostar-se, segons molts escritors. També vol dir consentir en lo que un atre solicita o desija, o vol.
Acceptar les Normes de Castelló de 1932 no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que Sanchis Guarner li demanava per a poder contar en el consens de tots els allí presents (¿?). N´hi havien dos més que tampoc volien firmar , pero per atres raons, i també firmaren.... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència el Pare Lluis Fullana..."
Mes això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i anima lo que firmava.
El Pare Fullana havia publicat recentment, en este mateix any de 1932, una "Ortografia Valenciana", en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s´havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou.
Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: "L´onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa "Ortografia Valenciana", que eixiria a llum publica, en Valéncia, igualment, en 1933, com aixina va ser.
La firma
Resulta indignant que alguns catalanistes hagen intentat fer creure que el pare Fullana considerava al Valencià i Català una mateixa llengua, negant que el valencià siga la llengua pròpia i autòctona valenciana, diferent i diferencià del català.
El pare Fullana es va desvincular totalment de les catalanisants normes del 32 que havia firmat de mala gana "atés lo caràcter provisional"[1] de les normes (bases), tal i com va anotar damunt de la seua firma. La mes evident prova de la seua desvinculació d'estes normes de Pompeu Fabra per a catalanisar la llengua valenciana està en el fet de que el pare Fullana reeditara la seua "Ortografia Valenciana" en l'any 1933 reafirmant-se en el seu criteri que "no es atre que la raó, deduïda de la ciència filològica d'esta llengua" tal i com escriu el propi pare Fullana en l'Advertiment de dita publicació. I per si no queda prou clareta la desvinculació total de les normes fabrianes en este fet, l'encarregat de prologar esta segon edició de la seua "Ortografia Valenciana" va ser un dels seus millors discípuls, bon valencianiste i incansable estudis de la llengua valenciana, el pare franciscà Andreu Ivars.
¿Per qué no s´aprofità Ortografia Valenciana del P. Fullana per a la Reunió de Castelló de 1932? Perque no els interessava als sequaços i seguidors del fabrisme català.
Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no canvià de paréixer despuix de la tramposa farsa de l'Aplec de Castelló de La Plana de 1932. Lo que nos vol dir que el Pare Fullana no estava ni estigué mai conforme en les falses "Normes d'Ortografia Valenciana de 1932", rebatejades despuix en el nom de "Normes de Castelló de La Plana de 1932". I ara dites "Bases d'Unificació"
Una estratègia catalanista
Hui, els catalanistes valencians ya no li diuen a la llengua valenciana autòctona, tot lo més, i per un erro, vernàcula. En l'any 1932, encara li aplicaven este adjectiu...
"Ara com sabeu tots, li diuen la llengua vernacla, la nostra llengua, la llengua dels valencians o senzillament la llengua o el valencià, la llengua del País Valencià, etc. Mai diran la llengua valenciana o L´idioma valencià com li diu l’Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana ficant-lo a la mateixa altura o ranc que a l'Idioma Castellà. Si que li diran la llengua del País Valencià, ya supraindicat, pero unificant-la rabiosament en el barceloní de Barcelona, o siga, en eixa variant de la Koine catalana. Alguna volta li diran dialecte català o variant. Perque dir-li autòctona a la llengua valenciana es tirar-se terra als ulls i separar-la de la catalana. Seria donar-li vida pròpia -que ya la te centenàriament- cosa que ells no volen per cap de les maneres. I per defendre eixa posició catalanista, molts han cobrat bones pinyores, ne coneixem personalment, pero per amistat, callem; tenim també els noms. Ells defenen i ensenyen que la llengua valenciana ve i vingué del Contat de Barcelona..."
Firmants
Dels 52 firmants de les Normes de Castelló de 1932 cap d'ells era filòlec, excepte el Pare Fullana que les va firmar en una anotació al costat, ficant que les firmava perque eren de caràcter provisional i mostrant el seu desacort en eixes normes. Es dir l'únic filòlec que les va firmar ho va fer mostrant el seu desacort en estes normes i perque eren provisionals i els demés firmants ni tan se vol eren filòlecs. [2] Sanchis Guarner, que més tart sería també filòlec, en aquell temps tenia 21 anys.
Declaració BIC
A finals de l'any 2010, l'Ajuntament de Castelló, en majoria del PPCV, a proposta del partit polític pancatalaniste Bloc, decidí demanar a la Conselleria de Cultura la declaració com a Be d'Interés Cultural (BIC) per a les ‘Bases per a la unificació de l'Ortografia valenciana’, conegudes com a ‘Normes del 32 o de Castelló’.
Per a la referida declaració és demanà paréixer a tres institucions valencianes, d'acort en la Llei 4/1998, de Patrimoni Cultural Valencià: a l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL), a l'Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i al Consell Valencià de Cultura (CVC). Els informes d'estes entitats foren favorables.
En decembre de l'any 2016 el Consell de la Generalitat Valenciana aprovà un decret en el qual es declaraven Be d'Interés Cultural Immaterial les ‘Normes del 32 o de Castelló’.
Cites
En Josep Maria Guinot, filòlec castellonenc, digué:
En el periòdic, ya desaparegut, Valéncia Hui (8.1.2008) en un artícul titulat Un apologista del catalán: Germán Colón el Dr. José Vicente Gómez Bayarri, comenta lo següent:
Vore també
Bibliografia
- GUINOT I GALAN, Josep Maria. Les Normes de Castello de 1932 (1992). (S. Filologica nº 13)
- GUINOT I GALAN, Josep Maria. Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la RACV) comparades (1997). Editada per Lo Rat Penat.
Enllaços externs
- Bases de las bases ortogràfiques del 32 (Reproducció completa original)
- Referencia 1
- Referencia 2
- Cardona Vives
- Catedra Fullana
- La Farsa de les Normes de Castelló
- Las bases acientíficas de la unidad de las Lenguas Valenciana y la Catalana - Lo Regne de Valéncia
- Falsetat documental - Domingo Gimeno - Cardona Vives
- El Consell declara BIC les Normes de Castelló - Mediterráneo
