Enric Arenós Cortés "Quique"
| Enric Arenós Cortés "Quique" | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Dibuixant | ||
| Naiximent: | 28 de febrer de 1941 | ||
| Lloc de naiximent: | Vilarreal, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Enric Arenós Cortés (Vilarreal, 28 de febrer de 1941), més conegut artísticament com a "Quique" és un dibuixant de còmic humorístic valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Enric Arenós estudià Magisteri i durant 41 anys eixercix de mestre en Castelló i Vilarreal. Des de ben menut s'inicia en la lectura dels tebeos del moment i copiant d'ací i d'allà elabora els seus propis quaderns d'humor conseguint, inclús, publicar alguns chistes en les pàgines del llector de la revista infantil Jaimito.
A partir de l'any 1957 colabora com a ilustrador en vàries publicacions, pero és des de 1960 quan, paralelament a la professió d'ensenyant, treballa com a dibuixant d'humor, publicant chistes en valencià en la revista Valéncia Cultural, mentres realisa un curs d'humor gràfic dirigit per Escobar, autor, entre atres, dels personages Carpanta i Zipi i Zape.
En l'any 1963 adopta el pseudònim de "Quique" i s'obri camí a Madrit publicant habitualment en el semanari Signo. A partir de 1967 passa a ser colaborador semanal durant 42 anys de la revista Vida Nueva, iniciant una llarga trayectòria de més de cinquanta anys en eixe "estrafalario oficio", segons definició d'Antonio Mingote.
Colaboracions en prensa i revistes
Ha colaborat en diferents revistes, la majoria editades en Madrit, com Familia Cristiana, Hogar 2000, Mundo Cristiano, Escuela Española, Noticias Obreras, La Actualidad Española, La Estafeta Literaria, Vía Libre, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, La Jaula, Crítica, Cáritas, Ama, Pronto, Muface, Tiempo, Paradores, Antena Semanal, Misioneros o Tráfico.
Ha publicat en els diaris El Correo de Andalucía de Sevilla, des de 1969 fins a 1973; Ya de Madrit, des de 1970 fins a 1984; Pueblo de Madrit, des de 1971 fins a 1972; Aragón/Exprés de Saragossa, des de 1973 fins a 1979; Las Provincias de Valéncia, des de 1974 fins a [[1979] i Mediterráneo de Castelló, a partir de l'any 1979.
També ha colaborat en revistes d'humor, aixina com en revistes estrangeres com Il Messaggero di Sant Antonio (Itàlia) i Our Sunday Visitor (Estats Units). Actualment colabora de manera habitual en una quinzena de publicacions.
Obra
Quique és autor de huit llibres de dibuixos d'humor:
- La vida vista con humor (Madrit, 2011)
- La escuela vista con humor (Madrit, 2009)
- De Norte a Sur (y Dios en medio) (Madrit, 2007)
- Tico el agnóstico (Madrit, 2004)
- Pobres ricos (Madrit, 2001)
- Castelló-n (Castelló de la Plana, 1995)
- Sálvese quien pueda (Madrit, 1993)
- Sin censura eclesiàstica (Madrit, 1974)
Té obra en els museus de l'humor de Fene (La Corunya), Castillo de Larrés (Osca) i Dulcinea del Toboso (Toledo) i ha segut seleccionat en diversos concursos internacionals de l'humor en Canadà, Grècia, Itàlia, Bèlgica, Portugal o Bulgària.
Està també inclós en les antologies Muestra Internacional de Humor Gràfico (Alcalá de Henares, 1999 a 2010), Mingote, 90 años (Valéncia, 2009), Días de libros (Madrit, 2004), Europa se burla del racismo (Madrit, 1999), Los humoristas (Madrit, 1975), Quién es quién en la Iglesia de España (Madrit, 1972) i Dios es alegre (Madrit, 1971), aixina com en els catàlecs España-Israel (Madrit, 2011), Mostra Humor Gràfic (Valéncia, 2006 a 2010), Humoristas por la Libertad de Prensa (Madrit, 2006 a 2009), Humor a toda vela (Madrit, 2007), Humor Gráfico Valenciano (Sant Vicent del Raspeig, 2002), Humoràlia (Lleida, 2001) i Dibujos de Humor (Alacant, 1981).
Quique és autor de més de 26.000 chistes publicats i és coautor del llibre per a escolars El nostre poble: Vila-real, editat per l'Ajuntament de Vilarreal en 1986, i ha fet diverses ilustracions per a la campanya “El nom és Vila-real”, la més antiga publicada en 1979. També ha dibuixat auques de redolins dedicades a la Fundació de Vilarreal i al 75 aniversari de les Normes de Castelló i ha ilustrat campanyes municipals en favor de la transparència presupostària, de la neteja pública i de la llectura.
Comentaris
En els chistes de Quique que s'han anat publicant en el periòdic Mediterráneo de Castelló quan ha tocat el tema cultural valencià sempre ha aprofitat l'ocasió per a menysprear a la cultura valenciana. Citem algun eixemple:
- Mediterráneo (21 d'octubre de 2015), publica un chiste en motiu de la derogació de la Llei de Senyes del nou govern (PSPV-Compromís) i que aprovà el PPCV: Un personage diu:¡Alto! ¡Señas de identidad valencianas! i els atres que estan escoltant-lo li responen: Menjar, beure, fotre i no creure.