Tractat d'Utrecht
El Tractat de Utrecht , també conegut com Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt , és una serie de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la Guerra de Successió Espanyola entre els anys 1712 i 1714 en eixes ciutats dels Països Baixos i Alemanya, respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma varen continuar les hostilitats (per eixemple, en Espanya). En este tractat, Europa va canviar el seu mapa polític.
Després d'unes conversacions preparatòries en Londres entre França i Gran Bretanya, el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de Utrecht en giner de 1712. Els resultats varen ser els següents:
- Armistici de França i Espanya en Gran Bretanya (agost de 1712), seguit dels tractats de pau entre Gran Bretanya i França (abril de 1713) i entre Gran Bretanya i Espanya (juliol de 1713).
- Firma de tractats entre França i les províncies Unides, Brandenburc, Portugal i el ducat de Saboya (juliol de 1713).
- Firma de tractats entre Espanya i el ducat de Saboya (juliol de 1713), les províncies Unides (juliol de 1714) i Portugal (febrer de 1715).
- Firma de convenis comercials entre Gran Bretanya i Espanya (març i decembre de 1714, decembre de 1715 i maig de 1716).
Com a balanç global, la sèrie de tractats va supondre els acorts següents:
- Gran Bretanya conserva Menorca i Gibraltar, ocupades durant la guerra (cedides per Espanya), Nova Escòcia (Akkàdia), la badia de Hudson i Terranova (cedides per França), la illa de Sant Cristòfol en el Caribe, el assentisc de negres[1] (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el navili de permís, aixina com el dret d'assentament (concedits per Espanya).
- La Casa de Saboya veu tornades Saboya i Niça (ocupades per França durant la guerra) i rep Sicília (cedida per Espanya).[2] En la possessió de Sicília rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de Sicília, despuix reis de Sardenya i finalment reis d'Itàlia).
- Les províncies Unides reben la "barrera" flamenca (una serie de fortalees en el nort dels Països Baixos espanyols que l'Imperi va ajudar a finançar), cedida per Felipe V d'Espanya.
- Brandenburc rep Güeldres del Nort (cedit pel rei d'Espanya) i la "barrera" de Neuchâtel (cedida per França), ademés de la seua transformació en regne en el nom de Prúsia. Federic Guillem I fon el seu primer rei.
- Portugal obté la devolució de la Colònia del Sacrament, ocupada per Espanya durant la guerra.
- Carles VI d'Àustria obté els Països Baixos espanyols, el Milanesat, Nàpols, Flandes i Sardenya (cedits pel rei d'Espanya). El Archiduc Carles d'Àustria, ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tro espanyol.
- França reconeix la successió protestant a Anglaterra i es compromet a no recolzar els pretenents Estuart. També es compromet a demolir les fortificacions de Dunquerque i a cegar el seu port i obté definitivament el principat d'Orange (en Provença).
- Felip V (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de Espanya i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'Espanya i el de França siguen una mateixa persona.[3]
Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de Catalunya, lo que realisen a partir del 30 de juny de 1713. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en Barcelona, Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de Barcelona el 11 de setembre del 1714 . Mallorca, Eivissa i Formentera varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715).
No obstant, la lluita encara seguia entre França i l'Imperi. El tractat de pau entre abdós es firma en Rastatt en març de 1714. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de Landau in Der Pfalz (en el Palatinat Renà), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.
El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon Gran Bretanya que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'Espanya en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de Lluís XIV, i França va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en Europa va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, Gran Bretanya escomença a amenaçar el control espanyol en el Mediterràneu en Menorca i Gibraltar.