Anar al contingut

Setophaga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 06:30 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Setophaga és un gènero d'aus paseriformes pertanyent a la família Parulidae que agrupa a numeroses espècies natives del Neártico i del Neotrópico; moltes de les quals són migratòries, anidan en la major part d'Amèrica del Nort, des d'Alaska i Canadà al sur, i migran cap a América Central, Antilles i Amèrica del Sur, mentres unes atres són residents les àrees dels quals de distribució es troben entre el sur d'Estats Units i Mexico, en América Central, Antilles i Amèrica del Sur (inclusivament Galápagos), fins a Uruguay i el nort d'Argentina.[1] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de reinitas, parulas, candelitas,[2] i també bijiritas, chipes o arañeros, entre uns atres.[3]

Característiques

Els parúlidos d'este gènero són mijans, medixen entre 12 i 14 cm de llongitut. Són actius i alegres i els machos solen caracterisar-se per tindre plomall reproductiu de vistosos colorits, més complex que uns atres de la família, molts exhibixen un centelleig blanc en la coa.[4] Els membres de Setophaga són un eixemple de radiació adaptativa en agrupar espècies que utilisen diferents tècniques alimentícies que els permeten alimentar-se en distintes parts del mateix arbre.

Sistemàtica

El gènero Setophaga va ser propost pel ornitólogo britànic William Swainson en 1827; la espècie tipo subsecuentemente designada pel mateix Swainson és Motacilla ruticilla, actual Setophaga ruticilla.

Etimologia

El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’.[5]

Taxonomia

Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, S. ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, P. americana i P. pitiayumi estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies) era parafilético en relació a Setophaga, com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi es va concloure que una espècie abans inclosa en el gènero Wilsonia, W. citrina, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[6] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[7]

Les espècies S. auduboni i S. goldmani, tractades com a espècies separades de S. coronata pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[8] (S. auduboni també per Aus del Món (HBW) i BirdLife International (BLI)[9]), varen tornar a ser tractades com subespecies per la recent llista unificada Avilist.[1] No obstant, estudis moleculars recents identifiquen tres grups genètics distints.[10]

La subespecie S. pitiayumi graysoni, endèmica de la Illa Socórrec, llitoral pacífic de Mèxic, és considerada com a espècie plena solament per HBW i BLI.[9]


Referències

  1. 1,0 1,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 455–456.
  3. . Avibase. Consultat el 17 de decembre de 2025.
  4. (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Dendroica, Wilsonia, Setophaga, p. 565-568, làmines 86(12-14, 16-17)»
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355»
  6. (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
  7. (febrer de 2012).South American Classification Committee.
  8. IOC World Bird List: New World warblers, mitrospingid tanagers
  9. 9,0 9,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
  10. Toews, D.P.L., Brelsford, A., Grossen, C., Milá, B. & Irwin, D.I.(2026).The Auk.133(4): 698–717ISSN 0004-8038.doi:10.1642/AUK-16-61.1.