Setophaga
Setophaga és un gènero d'aus paseriformes pertanyent a la família Parulidae que agrupa a numeroses espècies natives del Neártico i del Neotrópico; moltes de les quals són migratòries, anidan en la major part d'Amèrica del Nort, des d'Alaska i Canadà al sur, i migran cap a América Central, Antilles i Amèrica del Sur, mentres unes atres són residents les àrees dels quals de distribució es troben entre el sur d'Estats Units i Mexico, en América Central, Antilles i Amèrica del Sur (inclusivament Galápagos), fins a Uruguay i el nort d'Argentina.[1] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de reinitas, parulas, candelitas,[2] i també bijiritas, chipes o arañeros, entre uns atres.[3]
Característiques
Els parúlidos d'este gènero són mijans, medixen entre 12 i 14 cm de llongitut. Són actius i alegres i els machos solen caracterisar-se per tindre plomall reproductiu de vistosos colorits, més complex que uns atres de la família, molts exhibixen un centelleig blanc en la coa.[4] Els membres de Setophaga són un eixemple de radiació adaptativa en agrupar espècies que utilisen diferents tècniques alimentícies que els permeten alimentar-se en distintes parts del mateix arbre.
Sistemàtica
El gènero Setophaga va ser propost pel ornitólogo britànic William Swainson en 1827; la espècie tipo subsecuentemente designada pel mateix Swainson és Motacilla ruticilla, actual Setophaga ruticilla.
Etimologia
El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’.[5]
Taxonomia
Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, S. ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, P. americana i P. pitiayumi estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies) era parafilético en relació a Setophaga, com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi es va concloure que una espècie abans inclosa en el gènero Wilsonia, W. citrina, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[6] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[7]
Les espècies S. auduboni i S. goldmani, tractades com a espècies separades de S. coronata pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[8] (S. auduboni també per Aus del Món (HBW) i BirdLife International (BLI)[9]), varen tornar a ser tractades com subespecies per la recent llista unificada Avilist.[1] No obstant, estudis moleculars recents identifiquen tres grups genètics distints.[10]
La subespecie S. pitiayumi graysoni, endèmica de la Illa Socórrec, llitoral pacífic de Mèxic, és considerada com a espècie plena solament per HBW i BLI.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 455–456.
- ↑ . Avibase. Consultat el 17 de decembre de 2025.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Dendroica, Wilsonia, Setophaga, p. 565-568, làmines 86(12-14, 16-17)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355»
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.
- ↑ IOC World Bird List: New World warblers, mitrospingid tanagers
- ↑ 9,0 9,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
- ↑ Toews, D.P.L., Brelsford, A., Grossen, C., Milá, B. & Irwin, D.I.(2026).The Auk.133(4): 698–717ISSN 0004-8038.doi:10.1642/AUK-16-61.1.