Mèxic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Estados Unidos Mexicanos

Estats Units Mexicans

Bandera de Mèxic Escut de Mèxic
Bandera Escut
himne nacional: Himno Nacional Mexicano
 
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Ciutat de Mèxic
8.720.916
19°26′ N 99°08′ O
ciutat més poblada Ciutat de Mèxic
Idioma oficial Espanyol i 62 llengües indígenes que tenen la mateixa validea en tot el territori mexicà.
Forma de govern República Federal
Felipe Calderón Hinojosa
Independència
 •  • Data
D'Espanya
16 de setembre de 1810 de 1991
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 14ºº
1.972.550 km2 km2
2,5%
3.152 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 11ºº
107.550.697 (2009)
54,0 hab/km² hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2008)
 • PIB per càpita
Lloc 13ºº
US$ 1,088.128 millones
US$ 10,235.000
PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per càpita
Lloc 11ºº
US$ 1,548.3007 millones
US$ 14,119.813
IDH (2006) 0,842 (51ºº) – Alt
Moneda Peso Mexicano
‎Gentilici Mexicà/-na
Fus horari
 • en estiu
UTC-6 a UTC-8
UTC-5 a UTC-7
Domini Internet .mx
Prefix telefònic ++52
Prefix radiofònic 4AA-4CZ, 6DA-6JZ, XAA-XIZ
Còdic ISO 484 / MX / MEX
Membre de: TLCAN, ONU, OEA, OCDE, APEC, G.3, Grupo de Río, FMI, AEC, OIEA, OLADE, INTERPOL, OMS, UNESCO, OEI, ABINIA, OMPI, OMT, OACI, OMI, UIT, UPU, OMM, BID, CFI, UNCTAD, ONUDI, OMC, ALADI, UL, G-20, G-5, G-8+5.

Mèxic (náhuatl: Mēxihco, espanyol: México), oficialment Estats Units Mexicans, és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'Amèrica el Nort. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la Ciutat de Mèxic, del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.

Llimita al nort en els Estats Units d'Amèrica, al est, en el golf de Mèxic i el mar Caribe; al sur-est, en Belice i Guatemala, i al oest en el ocean Pacífic. La superfície mexicana ocupa una extensió propera als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del mon ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el castellà conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.

El poblament d'este territor se remonta posiblement a 12 - 14 mil anys pac al passat -encara que n'hi ha una discusió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribàren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en exie mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com a els nòmades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. Tras la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en 1810. Posteriorment, durant prop d'un sigle el país se vegué envoltat en una série de guerres internes i invasions extrangeres que tingueren repercusions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del sigle XX (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.

Pel volumen net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en 2001 havia segut la novena-. En tot i això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índices de desenroll humà similars als de les nacions com Alemanya o Síria. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises extrangeres del país fon la venta de petròleu, encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetir al pais diversificar la seua economia. Les remeses dels treballaors mexicans en el exterior han vengut creixquent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises extrangeres per al país, precisament al costat dels ingresos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índices de incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.