Nadalenca
La nadalenca o nadalenques, són unes cançons típiques de Nadal que tracten sobre el naiximent de Jesús, l’adoració del reis i pastors… i que solen cantar-se davant del belem.
Les primeres nadalenques que se coneixen foren compostes pels evangelisadors en el sigle V, en la finalitat de portar la Bona Nova als aldeans que no sabien llegir.
Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal.
Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del sigle XV i sigle XVI i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula “Villancico” és un diminutiu de la paraula vilana).
Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a mitat del sigle XVIII les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.
Al vore's el clero impotent, optà per la permissió d'estos càntics teòricament pagans pero que per les dates de Nadal feren alusions a la religió i prohibint a les dones els seus càntic i l'us d'instruments tradicionals, com eren la simbomba i la pandereta. Poquet a poquet estes restriccions foren desapareguen fins nostres dies que per sort ya han passat a l'història.
Se diu que el compositor de les primeres nadalenques tal i com ya les coneixem, fon el Marqués de Santillana, que compongué una série de cançons per a celebrar, en les seues tres filles, el misteri del Nadal.
Nit de pau és la nadalenca més cantada del món i ha segut traduïda a més de cent idiomes. Esta nadalenca, naixqué un 24 de decembre de l'any 1818 en Oberndorf, un poble situat prop de Salzburc i de la frontera d'Àustria en Baviera, de la mà del capellà Joseph Mohr, que oficiava misses en l'Iglésia de Sant Nicolau, i de l'organiste de la localitat, Franz Xaver Gruber.
El capellà, al vore la tristea reflexada en els rostres de les persones del seu poble en ple Nadal -Europa estava recuperant-se de les guerres colonisadores de Napoleó (1816-1818)- va propondre a l'organiste fer junts una cançó per a la Nit de Nadal i escrigué la lletra. L'organiste li posà la música. Secundats pel cor de l'Iglésia, capellà i organiste estrenaren la nadalenca. El primer com a tenor i el segon com a baix.
Atres tradicions nadalenques són:
Vore també
Enllaços externs
«Nadalenca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Nadalenques (espanyol)
- Tradiciones de Navidad (espanyol)