Isabel Allende
| Isabel Angélica Allende Llona | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Chilena | ||
| Ocupació: | Escritora. | ||
| Naiximent: | 2 d'agost de 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Lima, Perú | ||
Isabel Angélica Allende Llona, més coneguda per Isabel Allende (Lima, Perú, 2 d'agost de 1942), és una escritora chilena. Des de 2004 és membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Lletres. Obtingué el Premi Nacional de Lliteratura de Chile en 2010.
Isabel Allende és una autora supervendes, la venda total dels seus llibres alcança 73 millons d'eixemplars i les seues obres han segut traduïdes a 42 idiomes. Està considerada com l'escritora viva més llegida del món en castellà.
Biografia
Família
És filla dels diplomàtics Tomás Allende Pesce i Francisca Llona Barros. Son pare fon cosí germà de Salvador Allende, president de Chile entre 1970-1973 (en algunes publicacions se'ls cita erròneament com a germans). Naixqué en la ciutat peruana de Lima mentres son pare eixercia com a secretari de l'embaixada de Chile en Perú i és la filla major del matrimoni (els seus germans menors són Juan i Francisco). Isabel Allende té ascendència espanyola per part paterna, i portuguesa i espanyola per part materna.
Els seus pares es varen separar en l'any 1945, sa mare va retornar en Isabel i els seus dos germans a Chile, a on va viure des de 1946 fins a 1953. Eixe any sa mare va contraure matrimoni en el diplomàtic Ramón Huidobro Domínguez –el «Tio Ramón»–, qui entre 1953 i 1958 fon destinat a Bolívia, a on Isabel va assistir a una escola nortamericana en La Paz, i en el Líban, a on va estudiar en un colege privat anglés.
Matrimonis i fills
En tornar a Chile en 1959 es va retrobar en Miguel Frías, en qui va contraure matrimoni quatre anys despuix. La parella tingué una filla: Paula (1963-1992) i un fill: Nicolás (1967), abdós naixcuts en Santiago de Chile.
Pel colp d'Estat de l'11 de setembre de 1973 contra Salvador Allende i de l'advenimiente del Govern Militar, es varen anar de Chile en 1975. Isabel i la seua família s'autoexiliaren en Veneçola, a on varen viure fins a 1988.
Els viages constants que va mamprendre promocionant els seus llibres varen fer que el seu matrimoni en Frías aplegara a terme. Divorciada del seu espós, es va casar en l'advocat Willie Gordon el 7 de juliol de 1988 en San Francisco. En 2015, despuix de 27 anys, es varen separar. Gordon va fallir el 17 de març de 2019, als 82 anys. Des de l'any 1988 viu en els Estats Units i és ciutadana d'eixe país des de 2003.
Vida pública
Desde l'any 1959 fins a 1965 treballà en l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) en Santiago de Chile. Durant els anys següents, passà llargues temporades en Europa, residint especialment en Brusseles i Suïssa.
A partir de l'any 1967 va prendre part en la redacció de la revista Paula, a l'hora que va publicar una gran cantitat d'artículs sobre diversos temes. Posteriorment, va realisar colaboracions per a la revista infantil Mampato, de la que fon directora suplent entre 1973 i 1974, i publicà dos contes per a chiquets (La yaya Panchita i Lauchas i lauchones, rates i rates) i una colecció d'artículs titulada Civilise al seu troglodita. Ademés, va treballar en dos canals de televisió chilens.
A principis dels anys 1970 entrà en la dramatúrgia. La seua obra de teatre L'embaixador es va estrenar en 1971 i en 1973, La balada del mig pèl i Yo soc la Trànsit Soto. Finalment, poc abans d'abandonar el país, es va estrenar Els sèt espills.
Allende va permanéixer en Veneçola durant tretze anys, i allí va treballar en el diari El Nacional de Caracas i en una escola secundària fins a 1982, quan va publicar La casa dels esperits. Esta primera novela seua, i la més coneguda, va nàixer d'una carta que havia començat a escriure-li al seu yayo en 1981, quan este tenia 99 anys i estava a punt de morir-se. Esta obra fon adaptada al cine i en octubre de 1993 es va estrenar en Munich produïda per Bernd Eichinger i dirigida per Billie August. Ademés varen ser venuts més de 51 millons d'eixemplars i l'obra fon traduïda en més de 27 idiomes. La segona novela, D'amor i d'ombra (1984) es va convertir també en un atre gran èxit i fon duta aixina mateix a la pantalla gran en 1994 per la cineasta veneçolana Betty Kaplan. En abdós noveles aborda el tema de la dictadura, ajudada per les pròpies experiències de l'autora.
En l'any 1988 viajà a Chile per a votar en el plebiscit d'octubre, que va perdre Pinochet i que va conduir, a l'any següent, a eleccions que va guanyar l'oposició, agrupada en la Concertació. En 1990, en la tornada de la democràcia en Chile, fon distinguida en l'Orde al Mèrit Docent i Cultural Gabriela Mistral pel president Patricio Aylwin.
Als 28 anys d'edat, la seua filla Paula va morir en 1992, per una porfíria que la va deixar en coma en una clínica de Madrit. La dolorosa experiència la va impulsar a escriure Paula, llibre autobiogràfic epistolar publicat en 1994 a on relata cóm varen ser la seua chiquea i joventut fins a aplegar a l'época de l'exili. Dos anys despuix, va fundar The Isabel Allende Foundation, en homenage a la seua filla, qui havia treballat de voluntària en comunitats marginals (en Veneçola i Espanya) com a educadora i sicòloga.
Des de l'any 1988 ha residit en San Rafael (Califòrnia), pero, normalment, treballa en una casa de Sausalito, uns quilómetros més al sur, a on ha escrit moltes de les seues noveles. Ha segut distinguida en l'Acadèmia d'Arts i Lletres dels Estats Units i el seu lema és «Deixen volar la seua imaginació i escriguen lo necessari». En maig de 2007, se li feu entrega del doctor honoris causa per l'Universitat de Trento (Itàlia) en «lingue e letterature moderne euroamericane».
En setembre de 2010, fon distinguida en el Premi Nacional de Lliteratura de Chile per «l'excelència i aport de la seua obra a la lliteratura, la que ha concitat atenció en Chile i en l'estranger, i també ha segut reconeguda per múltiples distincions i ha revalorisat el paper del llector». La votació, com era d'esperar per la polèmica que li havia precedit, no fon unànim (tres vots contra dos). Isabel Allende es va convertir en la quarta dòna en rebre este guardó, antecedida per Gabriela Mistral (1951), Marta Brunet (1961) i Marcela Paz (1982).
A l'any següent, va rebre el Premi Hans Christian Andersen de Lliteratura per les seues qualitats com a narradora màgica i el seu talent per a «fetillar» al públic, succeint a una atra dòna, la britànica J.K. Rowling, que guanyà la primera edició d'este guardó que des de 2010 s'entrega en Odense, ciutat natal del famós escritor danés.
Estil
En el pla lliterari, ella confessa que quan comença a escriure genera un lloc, una época i els personages i l'història es van donant per sí sols, és dir, no té un pla inicial en totes les accions. Varis dels seus llibres han naixcut de cartes o reflexions personals. Eixemples d'açò són La casa dels esperits i Paula, que va escriure com un homenage a la seua filla. Encara que molts estudiosos cataloguen l'obra en el gènero autobiogràfic, ella mateixa indica que és més com una «memòria», perque no és una biografia pròpiament dita sino una colecció de recorts més propenca a la ficció que a la realitat, encara que esta última la va inspirar.
L'humor forma part integral dels seus escrits, ya siguen periodístics o obres lliteràries. Confessa que es va acostumar a escriure d'esta manera quan era periodista i ara, gràcies ad això, pot vore l'història «darrere» de cada assunt, una visió alternativa.
Obra
A partir de la seua primera novela, totes les seues obres han segut publicades en castellà per les editorials Plaza & Janés i Sudamericana, pertanyents al grup Penguin Random House.
- La abuela Panchita (1974), infantil; ilustracions de Marta Carrasco, editorial Lord Cochrane, Santiago
- Lauchas y lauchones, ratas y ratones (1974), infantil, Lord Cochrane, Santiago
- Civilice a su troglodita. Los impertinentes de Isabel Allende (1974), recopilació de columnes que publicaba l'autora baix eixe mateix títul en la revista Paula, Lord Cochrane, Santiago
- La casa de los espíritus (1982), novela, reeditada en 2011 en Trilogía involuntaria
- La gorda de porcelana (1984), conte jovenil
- De amor y de sombra (1984), novela
- Eva Luna (1987), novela
- Cuentos de Eva Luna (1989), 23 relats
- El plan infinito (1991), novela
- Paula (1994), obra autobiogràfica
- Afrodita (1997), obra autobiogràfica
- Hija de la fortuna (1998), novela, reeditada en 2011 en Trilogía involuntaria
- Retrato en sepia (2000), novela, reeditada en 2011 en Trilogía involuntaria
- La ciudad de las bestias (2002), novela jovenil, reeditada en 2004 en la Trilogia Las memorias del águila y del jaguar
- Mi país inventado (2003), obra autobiogràfica
- El reino del dragón de oro (2003), novela jovenil, reeditada en 2004 en la Trilogía Las memorias del águila y del jaguar
- El bosque de los pigmeos (2004), novela jovenil, reeditada en 2004 en la Trilogía Las memorias del águila y del jaguar
- El Zorro: comienza la leyenda (2005), novela
- Inés del alma mía (2006), novela històrica
- La suma de los días (2007), obra autobiogràfica
- Los amantes del Guggenheim. El oficio de contar (2007), relat
- La isla bajo el mar (2009), novela
- El cuaderno de Maya (2011), novela
- Amor (2012), recopilació d'escenes d'amor seleccionades d'entre els seus llibres.
- El juego de Ripper (2014), novela policiaca
- El amante japonés (2015), novela
- Más allá del invierno (junio de 2017), novela
- Largo pétalo de mar (2019), novela
- Mujeres del alma mía (2020), obra autobiográfica
- Violeta (2022), novela.
- El viento conoce mi nombre (2023), novela
Teatre
- El embajador (estrenada en Santiago en 1971)
- La balada del medio pelo (estrenada en Santiago baix la direcció de Víctor Bogado, teatre El Túnel, 1973)
- Yo soy la Tránsito Soto (estrenada en Santiago en 1973)
- Los siete espejos (estrenada en Santiago en 1975)