Teodor Llorente
| Teodor Llorente Olivares | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat i escritor. | ||
| Naiximent: | 7 de giner de 1833 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 2 de juliol de 1912 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Teodor Llorente Olivares (Valéncia, 7 de giner de 1833 - † Valéncia, 2 de juliol de 1912). Fon un advocat, escritor, poeta, traductor i polític valencià. El quart fill de Teodor Llorente fon el periodiste i escritor, Teodor Llorente i Falcó.
Biografia
Teodor Llorente naixqué en el carrer de Serrans de la ciutat de Valéncia, en el típic Barri del Carme, el 7 de giner de l'any 1833.
Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en l'Universitat de Valéncia en 1858.
Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en castellà, Delirios de amor (1853). En 1857, publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic El Conciliador. En els primers Jocs Florals celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia La Nova era (1859).
En l'any 1861, es feu càrrec de la direcció del periòdic La Opinión que en 1866 passà a ser "Las Provincias", nom que manté en l'actualitat. En 1904 deixà la direcció de Las Provincias al seu fill, Teodor Llorente i Falcó. Fon el segon president de l'entitat cultural valenciana i centenària Lo Rat Penat i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals en els anys 1879, 1887 i 1907.
Fon Diputat en les Corts i Senador entre 1891 i 1899 pel partit Conservador en Valéncia.
Obra
Entre les seues obres també destaquen:
- Llibrets de versos (1885)
- Valéncia (Guia en 2 volums, 1888)
- Cartes de soldat (1886)
- Pro Patria (1897)
- Nou llibret de versos (1903)
- Poetes valencians contemporanis (1905)
Reconeiximents
Actualment i des del 20 de juliol de 1924 té un monument situat en la Gran Via del Marqués del Túria en la ciutat de Valéncia.
Vore també
Cites
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Teodor Llorente.- Teodoro Llorente o la dignidad lírica del valenciano - El Mundo