Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan és la forma en la que se celebra en Alacant (Comunitat Valenciana) la Nit de Sant Joan. La festa se celebra la nit que va del 23 al 24 de juny.
Són les festes oficials de la ciutat d'Alacant i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens són remots pero és en 1928 quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.
Ademés de en la ciutat de Alacant, se celebra la festa de fogueres en atres localitats valencianes com Elda, Benidorm o Sant Joan d'Alacant.
Celebració
En el pregó, que té lloc el dia 19 de juny, es donen per inicien els festejos. El 20 de juny es planten les "fogueres" o "monuments" artístics de cartó i fusta (fogueres), que contenen una profunda càrrega satírica; i quatre dies més tart es cremen, després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des del cerro de la montanya Benacantil, on es troba el Castell de Santa Bàrbara, i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
Durant els dies de festa hi ha una extensa programació d'actes, en desfilades, passacarrers, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc. La festa es viu en el carrer, on la gent pot menjar i ballar en les "Barraques" i "Racós", i degustar la tradicional en 'coca de tonyina' (coca en tonyina) i les bacores. La festa conta en la seua reina, la Bellea del Foc, triada entre les que l'any anterior van ser "Bellees" de cada un dels 88 districtes foguerils.
Les Fogueres es cremen a Alacant la nit del 24 de juny, l'endemà a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en la resta d'Espanya. A causa de la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen l'evolució del foc mullen en l'aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.
Història
Esta festa es remonta als temps en qué els llauradors alacantins celebraven el dia més llarc de l'any per a les recolecció de les collites i la nit més curta per a la destrucció dels mals. Esta tradició pronte es va estendre a la ciutat d'Alacant, llavors, l'alcalde va manar comunicar un bando en qué posava:
- "...que no s'encenguen fogueres en els carrers, ni menys es disparen tirs ni coets en la nit de Sant Joan i successives, baix multa de 20 a 100 reals."
Pero en 1881, un desorientació de l'ajuntament, va fer que no es publicara el bando. Aprofitant açò, els veïns d'Alacant es van agrupar per carrers instituint "festes de carrer", en els que hi havia jocs, música i van començar a crear-se els primers ninots que figuraven a alguna persona a qui li la criticava. I en 1928, es produïx la primera festa oficial de la ciutat d'Alacant, en la que destacava la figura de José María Py, principal difusor de les Fogueres i que Deya:
- "Les Fogueres d'Alacant són ben conegudes per la seua tradició des de temps remots, deuríem els alacantins donar-los eixe mateix caràcter que s'ha donat a les Falles valencianes."
Esta idea encaminada a atraure el turisme, igual que en Valéncia, va fer que s'organisara, eixe mateix any, les primeres Fogueres de Sant Joan, permeses per l'Ajuntament, a image i semblança de les Falles de Valéncia. A partir de 1932, les comissions van crear la màxima representació en esta festa; La Bellea del Foc, càrrec màxim en cada comissió i que es tria anualment.
Les últimes fogueres en el periodo de la Guerra Civil Espanyola es van celebrar en 1936 recuperant-se en 1939 en la plantà d'una sola foguera. A partir de 1940 la festa tornaria a desapegar.