Estivella

Vista d'Estivella

Estivella és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'El Camp de Morvedre.

Geografia

Estivella està situada en la comarca de El Camp de Morvedre, a 35 quilómetros de Valéncia, i conta en una població d'uns 1559 habitants (INE 2022) i una superfície de 21 quilómetros quadrats. El terme municipal està travessat per l'Autovia Mudéjar (A-23) i per l'antiga carretera nacional N-234, entre els pK 9 i 12.

El relleu del municipi està definit per la vall del riu Palancia per l'est i per una zona més abrupta i montanyosa per l'oest, formada per l'alvertent septentrional de la Serra Calderona. La zona montanyosa conta en cerros separats per barrancs l'altitut dels quals no sol passar de 500 metros. La seua altura més important és el Garbí (603 metros). Creua el terme de nort a sur el llit sec del riu Palancia, que té un caixer ample i poderós. Els barrancs més importants són els de el Pla, de Linares, de la Carrasca i de la Beselga, que baixen cap al Palancia des del sector oest del terme i es junten per a desembocar en un sol caixer junt a la població. L'altitut oscila entre els 660 metros, en el llímit en Segart, i els 94 metros a la vora del riu Palancia. El poble s'alça a 114 metros sobre el nivell de la mar.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Rafael Blasco Renau	Independent
1983 - 1987	Rafael Blasco Renau	AP
1987 - 1991	Robert Renau Ramon	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Robert Renau Ramon	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Robert Renau Ramon	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Robert Renau Ramon	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Robert Renau Ramon	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Robert Renau Ramon	PSPV-PSOE
2011 - 2015	María Jesús Ramón Beltrán	PP
2015 - 2019	Rafael Mateu Mateu	PSPV-PSOE
2019 - 2023	Rafael Mateu Mateu	PSPV-PSOE
2023	Josep Francesc Mateu Bolós	Junts per Estivella - Compromís

Demografia

Estivella conta en una població de 1.559 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2009	2022
1104	1092	1122	1097	1076	114	1125	1164	1199	1252	1352	1559

Economia

Tradicionalment basada en l'agricultura. Els regadius es troben junt al riu Palancia; els cultius més importants són els cítrics. Els terrenys de secà estan dedicats fonamentalment a frutals i fruts secs, també a vinyes.

Actualment té en proyecte varis Plans d'Actuació Integral pendents d'aprovació per part de la Generalitat Valenciana.

També posseïx un polígon industrial, que actualment alberga vàries empreses, i l'únic accés de les quals és la travessia que creua la població.

L'indústria de servicis juga una important basa, de fet el poble conta en dos residències de vells, varis restaurants i complexos d'hostage rurals.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament d'Estivella
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població d'Estivella
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estivella.