Algímia d'Alfara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 10:46 16 ago 2023 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Algímia d'Alfara
Localització d'Algimia de la Baronia respecte del País Valencià.png Escut d'Algímia d'Alfara.svg
Alfara de Algimia-Mapa del Campo de Murviedro.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: El Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 39°45′11″N 0°21′42″O
Altitut: 183 msnm
Superfície: 14,4 km²
Població: 1.106 hab. (2022)
Densitat: 72,73 hab./km²
Gentilici: Algimià/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46148
Festes majors: Segon dumenge de decembre
Alcalde: Ernest Buralla Montal (ANEM - Algímia de Nou en Moviment)
Pàgina web: Web oficial d'Algímia d'Alfara


Iglésia de Sant Vicent Ferrer d'Algímia d'Alfara
Campanar de l'Iglésia de Sant Vicent Ferrer d'Algímia d'Alfara

Algímia d'Alfara (en castellà Algimia de Alfara), és un municipi de la comarca de El Camp de Morvedre pertanyent a la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana.

Geografia

Municipi situat entre el riu Palància i les alvertents septentrionals de la Serra Calderona. La seua superfície és accidentada; únicament en la zona riberenya del Palància existixen chicotets plans. Les principals altures son: Picayo (347 m), Rodeno (399 m) i Clapissa (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu Palància, que servix de llímit en el terme de Sagunt. El clima és mediterràneu. El poble està situat en la banda dreta del riu Palància, al peu del cerro del Picayo.

Més d'una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix (coscolla, tomello i romer). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de Castelló i Terol.

S'accedix a este poble, des de Valéncia, a través de l'A-23 prenent despuix la CV-327.

Localitats llimítrofs

Algímia d'Alfara llimita en les següents localitats: Alfara de la Baronia i Torres Torres, en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història

Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any 1602 sobrepassà els 600 habitants. En l'any 1609 tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat despuix de l'expulsió d'estos i se repoblà a principis de 1611. En l'any 1646 tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de l'any 1930 se produïx una forta emigració, principalment cap a Sagunt, per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en 1930 a 876 en 1994.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Enrique Navarro Company PSPV-PSOE
1983 - 1987 Manuel Gómez Amer PSPV-PSOE
1987 - 1991 Enrique Navarro Company AP
1991 - 1995 Manuel Gómez Amer PSPV-PSOE
1995 - 1999 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
1999 - 2003 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2003 - 2007 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2007 - 2011 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2011 - 2015 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2015 - 2019 Ernest Buralla Montal PSPV-PSOE
2019 - 2023 Ernest Buralla Montal ANEM - Algímia de Nou en Moviment
2023 Ernest Buralla Montal ANEM - Algímia de Nou en Moviment

Demografia

Alfara de la Baronia conta en 1.106 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE. En 2006 sobrepassà els 1.000 habitants per primera volta des de la seua constitució.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2017 2022
861 870 876 829 819 856 939 969 980 1.053 1.039 1.051 1.106

Economia

La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment garroferes, oliveres i ceps. La superfície de regadiu està plantada de tarongers i productes de l'horta per al consum domèstic.

Hi ha vàries industries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres.

Monuments

Ermita de Nostra Senyora dels Desamparats

Llocs d'interés

Festes locals

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres