Freetown
Freetown (lliteralment Ciutat Lliure en valencià) és la capital i ciutat més gran de Serra Lleona, ademés de ser el seu principal centre econòmic, financer, cultural, educatiu i polític. És una important ciutat portuària en l'oceà Atlàntic, localisada en la zona occidental del país. Tenia una població de 772 873 habitants en el cens de 2004,[1][2] i a partir de 2015 la seua població s'estima en 1,055,964 segons el cens nacional.[3]
Es troba ubicada en la península de Freetown. Ocupa una part de la desembocadura del riu Serra Lleona, un dels majors ports naturals d'aigües profundes en el món. L'economia de la ciutat gira entorn al port, que és per a on es mouen la majoria de les mercaderies d'exportació del país. És la sèu del Fourah Bay College, fundada en 1827, l'universitat més antiga en l'oest d'Àfrica. L'universitat va jugar un paper clau en l'història colonial de Serra Lleona i en les nacions de parla anglesa de l'oest d'Àfrica.
Com a capital de Serra Lleona, és la sèu del parlament, la Cort suprema i la casa de govern, residència oficial del president de Serra Lleona. Totes les embaixades estrangeres tenen la seua sèu diplomàtica en la ciutat. Freetown és una dels sis municipis del país que és governat localment per un ajuntament, encapçalat per un alcalde. L'alcalde i els membres del consell són elegits cada quatre anys per sufragi directe.
El municipi està políticament dividit en tres regions: East End Freetown, Central Freetown i West End Freetown, que a la seua volta es subdividixen en barris. La població és ètnica, cultural i religiosament diversa entre musulmans i cristians. La ciutat alberga un gran percentage de la població total del país. De la mateixa manera que en casi tota Serra Lleona, el llenguage Krio és l'idioma principal i de llunt el més parlat en la ciutat.
La ciutat fon fundada en l'any 1792 com Nova Scotian per l'abolicioniste britànic John Clarkson, com un assentament d'esclaus lliberats, que havien lluitat en el costat britànic durant la guerra revolucionària nortamericana.[4][5] Els colonisadors varen nomenar a la seua nova llar Freetown.[6]
Al voltant de 500 esclaus lliberats en Jamaica varen fer el viage a Freetown en 1800 per la "Serra Leone Company". Durant les pròximes décades mils d'afroamericans, antillans i africans lliberats varen aplegar a la ciutat com a colons, a través de la companyia de Serra Lleona.[7] Els seus descendents són coneguts hui en dia com criollos.
Història
La ciutat va ser fundada en 1787 per 400 ex esclaus negres britànics enviats des de Londres, Anglaterra, baixe els auspicis del Committee for the Relief of the Black Poor, una organisació creada per l'abolicioniste britànic Granville Sharp, nomenaren a la seua nova llar "Província de la Llibertat" o Granville Town en la terra comprada a la tribu local dels Koya Temne.[8]
L'assentament va ser cremat per les tribus en 1790. Alexander Falconbridge va ser enviat a Serra Lleona en 1791 per a arreplegar el restant dels colons supervivents i restablit Granville Town (més tart renomenat Cline Town), prop de Fourah Bay.
En 1792, una nova expedició d'esclaus aplega a Freetown, esta volta venien des de Nova Escòcia. El poder anglés va sobreviure a un assalt francés en 1794.[9]
Els habitants es varen rebelar en 1800 pero els britànics varen reprendre el control de la ciutat, començant ademés en l'expansionisme propi de l'época, que va conduir a la creació de l'actual Serra Lleona. En 1808, la comunitat va ser declarada colónia britànica.
Entre 1808 i 1874, la ciutat va servir com a base d'operacions i com a capital de la colónia britànica de l'occident d'Àfrica. La ciutat va créixer fortament gràcies a l'arribada de mils d'esclaus lliberats que aplegaven de totes les colónies britàniques. La lliberació en massa es va deure a la colaboració dels esclaus en les Guerres Napoleòniques baix órdens britàniques.
Durant la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit va mantindre una base naval en Freetown. Els descendents dels esclaus lliberats són denominats creoles (criollos) i eixerciten un paper important en la capital encara que són una minoria nacional.
Es va convertir el 27 d'abril de 1961 en la capital de Serra Lleona, despuix d'obtindre la seua independència.
Guerra civil de Serra Lleona
Durant els anys 1990 la ciutat es va vore envolta en cruents enfrontaments. En 1998, les tropes de ECOWAS varen prendre la ciutat per a restaurar al president Ahmad Teixixquen Kabbah. Després la ciutat va ser atacada pel Front Revolucionari Unit encara que sense èxit.
Geografia
Freetown es troba localisada en l'extrem noroest de la península de Freetown, una península que s'estén en l'Oceà Atlàntic. El paisage es caracterisa pels tossals coberts en boscs tropicals i les seues numeroses plages. Gran part del bosc primari ha segut destruït per la tala i els incendis forestals. En 2010, l'àrea total de la península va ser declarada reserva forestal, per a garantisar la protecció dels boscs restants. A pesar del seu estatus de protecció, la reserva ha sofrit contínua deforestació, principalment per l'expansió urbana i les activitats conexes, una tendència que solament exasperó per la guerra civil.
La ciutat s'estén a lo llarc de la costa, a l'extrem est es troben els barris d'obrers: Wellington, Kissy, Cline Town, Fourah Bay, Kossa Town i Foulah Town. Del costat oest es troben els barris burguesos: Congo Town, Murray Town, Wilberforce i Aberdeen.
Clima
De la mateixa manera que el restant de Serra Lleona, Freetown té un clima tropical en un periodo de pluges de maig a octubre i una estació seca el restant de l'any. El principi i el final de l'estació plujosa es caracterisa per fortes tormentes. En la classificació del clima de Köppen, Freetown té un clima tropical monsònic, degut principalment a la forta cantitat de precipitació que rep durant la temporada de pluges. Entre novembre i febrer, l'alta humitat de la ciutat cau a causa dels vents Harmattan, un vent suau que fluïx cap al sur des del desert del Sahara, i oferix a la ciutat el periodo més fret de l'any. Les temperatures extremes en Freetown són de 21 graus Celsius a 31 graus Celsius durant tot l'any. Les temperatures al voltant de 28 graus centígrats són normals, en molt poca variació des del dia a la nit.
Paràmetros climàtics promig de Freetown, Sierra Leona | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mes | Gin. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Anual |
Temp. máx. abs. (°C) | 36.0 | 38.0 | 38.0 | 38.5 | 35.0 | 35.0 | 33.0 | 32.0 | 31.0 | 35.0 | 36.5 | 33.5 | 38.5 |
Temp. máx. mija (°C) | {{{ene}}} | 30.3 | 30.9 | 31.2 | {{{may}}} | 30.1 | 28.7 | 28.4 | {{{sep}}} | 29.9 | 30.1 | {{{dic}}} | 29.9 |
Temp. mija (°C) | {{{ene}}} | 27.6 | 28.1 | 28.5 | {{{may}}} | 27.4 | 26.3 | 25.9 | {{{sep}}} | 27.1 | 27.7 | {{{dic}}} | 27.3 |
Temp. mín. mija (°C) | 23.8 | 24.0 | 24.4 | 24.8 | 24.4 | 23.6 | 23.1 | 23.0 | 23.1 | 23.4 | 24.0 | 24.1 | 23.8 |
Temp. mín. abs. (°C) | 15.0 | 17.8 | 19.4 | 20.0 | 20.6 | 20.0 | 19.4 | 19.4 | 20.0 | 19.4 | 20.0 | 15.6 | 15.0 |
Plujes (mm) | 3.4 | 3.6 | 12.5 | 46.9 | 177.2 | 323.0 | 734.3 | 791.1 | 484.1 | 265.8 | 87.5 | 15.9 | 2945.3 |
Díes de plujes (≥ 1.0 mm) | 0 | 0 | 1 | 4 | 15 | 22 | 27 | 27 | 24 | 21 | 9 | 2 | 152 |
Hores de sol | 226.3 | 217.5 | 232.5 | 207.0 | 189.1 | 153.0 | 102.3 | 86.8 | 126.0 | 186.0 | 204.6 | 161.2 | 2092.3 |
Font n.º 1: HKO[10] | |||||||||||||
Font n.º 2: BBC Weather (récords)[11] |
Referències
- ↑ (PDF). statistics.sl. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2012. Consultat el 20 de decembre de 2012.
- ↑ . citypopulation.de. Consultat el 20 de decembre de 2012.
- ↑ «2015 Population and Housing Census Key Figures Fact Sheet». Statistics Serra Leone.
- ↑ . everyculture.com. Consultat el 20 de decembre de 2012.
- ↑ . avfal.org. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2013. Consultat el 20 de decembre de 2012.
- ↑ . freetown.usembassy.gov. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2013. Consultat el 21 de decembre de 2012.
- ↑ . history.com. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2012. Consultat el 21 de decembre de 2012.
- ↑ Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 109
- ↑ Britannica,Freetown, britannica.com, USA, accedit el 24 de juny de 2019
- ↑ «Climatological Information for Freetown, Sierra Leone». Hong Kong Observatory. Archivat des d'el original, el 24 de noviembre de 2002. Consultat el 18 de diciembre de 2012.
- ↑ «Average Conditions Freetown, Sierra Leone» (en inglés). BBC Weather. Archivat des d'el original, el 11 de febrero de 2007. Consultat el 18 de diciembre de 2012.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Freetown.
Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek |