Vicent Giner Boira

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vicent Giner Boira
Vicentginer.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Juriste i escritor
Naiximent: 1910
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1997
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Vicent Giner Boira (Valéncia, 1910-1997). Juriste i escritor valencià.

Biografia

Va estudiar en els Jesuïtes. Va cursar la carrera de Dret en l'Universitat de Valéncia, llicenciant-se en 1932. Advocat en 55 anys d'eixercici professional. Especialiste en Dret d'Aigües.

Tribunal de les Aigües

Fon durant 30 anys assessor lletrat del Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia i advocat del mateix. Fon també assessor lletrat del Sindicat de Regulació del Riu Turia. Assessor, promotor i fundador de l'Associació Internacional del Dret d'Aigües (Internacional Association for Water Law). Oficial Lletrat de la Comunitat de Regants.

Va ser el representant d'Espanya en el Consell que el president Johnson va promoure en Washington (1967) per a especialistes en aigües i advocats. A ell varen acodir representacions de 97 països, i a tots ells, Vicent Giner, els va propondre la seua idea de crear una Associació de Drets de l'Aigua, en la condició de que l'acte fundacional se celebrara en la Ciutat de Valéncia i en el seu volgut Tribunal de les Aigües. La seua proposta va ser acceptada i complida. Esta acció va caramullar de prestigi al nostre milenari Tribunal de les Aigües.

Va ser convidat a l'assamblea que les Nacions Unides, va celebrar en Mar de Plata (Argentina), a on la seua participació va ser una gran ajuda per a la redacció de la Carta Magna de l'Aigua en el Món (1977).

Creador de la Federació de Comunitats de Regants, la qual va ser reconeguda pel Ministeri d'Obres Públiques, com a Consultor del mateix, gràcies a lo que varen ser acceptades unes esmenes que varen presentar al Proyecte Llei d'Aigües.

Escrigué el llibre El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia. El Tribunal de les Aigües va considerar que era la persona idónea per a escriure este llibre que ha segut promogut en l'intenció de divulgar entre els llectors lo que significa el Tribunal de les Aigües.

Fill Predilecte de Valéncia

Les seues investigacions entorn a la reglamentació i la política de l'aigua li varen fer un expert coneixedor de l'història, la cultura i les tradicions valencianes. En l'any 1993 es varen enviar cartes a l'Ajuntament solicitant que Vicent Giner, fòra declarat, Fill Predilecte de Valéncia, per fi en 1996, va ser declarat, Fill Predilecte de Valéncia.

Cultura valenciana

Fon Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Va expressar el seu respal a les Normes del Puig que es varen fer públiques en l'any 1981 com a model ortogràfic de la llengua valenciana.

Historiador de temes migevals, especialment els referits al Regne de Valéncia de la cultura del qual, història i llengua va ser constant divulgador des de la seua joventut en conferències, prensa, ràdio i televisió per a centrar l'atenció dels valencians sobre les gestes del seu poble i dels seus hòmens ilustres.

Fon vicepresident de Conferència Club i membre de Promoció de Cultura Valenciana, aixina com del Círcul Bibliòfil Rei Don Jaime el Conquistador. Amant de l'Art en totes les seues facetes.

Vicent Giner, va fonamentar els orígens musulmans de l'institució en la concessió per Jaume I d'Aragó als pobladors del regne de l'aprofitament franc de les séquies i aigües: segons que antigament és i va ser establit i acostumat en temps de sarraïns (Fur XXXV).

Cites

La verdad absoluta es que podemos afirmar rotundamente que ni un solo soldado de las tropas del Rey, ni clérigo o fraile, hombre o mujer, obispo o guerrero que le acompañaban, hablaban catalán. Nadie hablaba la lengua catalana, ni podrían hablarla ni traerla a Valencia, por la sencilla razón de que la lengua catalana en 1238 no existía aún.
El idioma del Rey Don Jaime (Las Provincias, 1979)
Per atra part, sempre he pensat que fins a que els valencians no forem conscients del gran potencial que esta, la nostra terra, guarda en les seues entranyes i començarem a creure un poc mes en mosatros mateixa i identificar-nos en la nostra cultura, no seriem capaços de defendre-la. Vicent Giner Boira.
Así lo defendió el abogado valenciano Vicente Giner Boira hace varias décadas en el Congreso de los Diputados gracias al estudio «La lengua valenciana». En él, bajo el criterio de años de estudio de la lengua valenciana Giner Boira se fundamentaba en argumentos muy sólidos para afirmar que el valenciano desciende del «romanç» o romance y que, en ningún caso, puede descender del catalán.
La historia contradice que el valenciano pueda descender del catalán (La Razón, 3.7.2013)
Para Giner Boira, queda totalmente probado que era imposible que el valenciano derivara del catalán ya que «nadie de quienes vinieron con Don Jaime hablaba ni podía hablar en catalán» y que las primeras referencias escritas que se tienen de esta lengua datan de 1362. «Jamás pudo derivar de este porque este no existía aún cuando Valencia fue conquistada». Seguidamente, su argumentación cobra mayor fuerza tras demostrar en el documento que el valenciano se formó directamente del «romanç», «tan directamente como se formó el gallego, el castellano, el francés, el italiano y también el catalán».
La historia contradice que el valenciano pueda descender del catalán (La Razón, 3.7.2013)
Así pues este hecho cierto de que en 1238, cuando Valencia fue conquistada, e incluso cien años más tarde, Lérida y Tortosa eran tan de Aragón como Zaragoza y no de Cataluña, no debe ser nunca olvidado por los que escriben o hablan de la historia, porque al hacerse el cómputo de repobladores, el número abundante de leridanos y tortosinos que vino a poblar nuestro Reino de Valencia hay que computarlo como aragoneses siempre, y nunca como catalanes. Y si así lo hacemos, que es en definitiva computar datos ciertos y verídicos, veremos que el porcentaje de los que vinieron de la "Marca Hispánica" o condados catalanes es muchísimo más reducido de lo que nos quieren hacer creer quienes nunca juegan con la verdad. Y nunca dicen la verdad porque la odian, ya que ésta les está diciendo a voz en grito que están falseando la historia y engañando al pueblo.
La verdad que hay que decir, per Vicent Giner Boira - Cardona Vives

Activitat política

A lo llarc de la seua vida va desenrollar una intensa activitat política. Va ocupar els càrrecs públics de diputat provincial de Valéncia (1952-1958) i, a continuació i fins a 1964 va ser regidor de Turisme i Cultura de l'Ajuntament de Valéncia. Durant els primers anys de la democràcia va tindre un protagonisme especial en l'organisació en Valéncia del partit Alianza Popular.

Artículs en prensa

Escrigué diversos artículs que foren publicats en els periòdics Las Provincias o El País, argumentant i defenent la Llengua Valenciana.

  • El idioma del Rey Don Jaime (Las Provincias, 1979)
  • ¡¡España, entérate!! (El País, 21.3.1982)

Obres

  • El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia (1953).
  • Memorias contadas (1997)

Referències

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicent_Giner_Boira&oldid=180002»