Diferència entre les revisions de "Valencià Apichat"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
* També li conferix una certa personalitat el fet de que en la majoria dels casos utilise la forma plena dels pronoms personals àtons: Me, te, se, ne. | * També li conferix una certa personalitat el fet de que en la majoria dels casos utilise la forma plena dels pronoms personals àtons: Me, te, se, ne. | ||
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem | *Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Gimeno Juan, M. (1993) ''El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia'', Valencia: Lo Rat Penat. | ||
{{Dialectes del valencià}} | {{Dialectes del valencià}} | ||
Revisió de 16:14 10 gin 2015
Archiu:Dialectes del valencià.png Dialectes del Valencià
El Valencià Apichat o simplement l'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.
- Manteniment dels artículs lo/los.
- El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
- L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
- Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
- Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
- També li conferix una certa personalitat el fet de que en la majoria dels casos utilise la forma plena dels pronoms personals àtons: Me, te, se, ne.
- Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem
Bibliografia
- Gimeno Juan, M. (1993) El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia, Valencia: Lo Rat Penat.
