Llengües eslaves

Archiu:Llengues eslaves de europa.png

Llengües eslaves d'Europa.

Les llengües eslaves són un cojunt de llengües pertanyents a la rama eslava de la familia llingüistica indoeuropea. Són parlades en gran part d'Europa Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'Asia. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.

En l'escritura se gasten els alfabets cirilic i llatí. Antigament, ademés se gastaven els alfabets glagolitic i el àrap.

Llengües eslaves

Les llengües oficialment reconegudes són:

Grups Eslaus Septentrionals:

• Grup oriental
  • Rus
  • Bielorrus
  • Ucranià
  • Rusí
• Grup occidental
  • Eslovac
  • Chec
  • Sorap
  • Polac
  • Casubi

Grups eslaus meridionals

• Grup meridional occidental
  • Esloveny
  • Serbocroata
    • Serbi
    • Croata
    • Bosni
    • Montenegri
• Grup meridional oriental
  • Macedoni
  • Bulgar
  • Antic eslau

Historia

Les llengües eslaves són llengües indoeuropees, i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, desde el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el mediterràneu al artic) i el nort d'Asia. Molts discutixen la eixstencua d'una hipotetica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: baltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el leto i el litua d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existencia de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lexiques se poden explicar per influencia superestratica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els rusos, defenen la existencia d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a ismple politica llingüistica de la Unio Sovietica. Mentres tant els eslavistes del rest del mon se mantenen dividits.