Diferència entre les revisions de "Lluís Bertran"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''')
Llínea 5: Llínea 5:
 
'''Lluís Bertran''' va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, van ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que van intentar assessinar-lo moltes vegades.
 
'''Lluís Bertran''' va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, van ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que van intentar assessinar-lo moltes vegades.
  
Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]]''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).
+
Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] ''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).
  
 
Després de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència. El Papa [[Pau V]] el va beatificar en [[1608]] i [[Aleixandre VII]] lo va declarar Patró del Nou Regne de Granada. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el [[9 d'octubre]].
 
Després de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència. El Papa [[Pau V]] el va beatificar en [[1608]] i [[Aleixandre VII]] lo va declarar Patró del Nou Regne de Granada. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el [[9 d'octubre]].

Revisió de 18:37 10 jun 2013

Lluís Bertran Exach (Valéncia, 1 de giner de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com Sant Lluís Bertran, és un sant de l'orde dels dominics, canonisat pel Papa Climent X en 1691.

Biografia

Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de Valéncia l'1 de giner de 1526, fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any 1544. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a Amèrica. Va desembarcar en Cartagena d'Índies i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En 1568 va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en Santa Fe de Bogotá. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels encomenderos dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, van ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a Europa. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que van intentar assessinar-lo moltes vegades.

Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de Jesucrist . També va ser titular en el convent de Santa Ana d'Albaida, (Valéncia).

Després de moltes malalties, repetint sempre les paraules de Agustí d'Hipona: Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre, va morir el 9 d'octubre de 1581, un any abans que Santa Teresa de Jesús, en la que va mantindre correspondència. El Papa Pau V el va beatificar en 1608 i Aleixandre VII lo va declarar Patró del Nou Regne de Granada. Va ser canonisat per Climent X en l'any 1691. La seua festa se celebra el 9 d'octubre.

Un nebot seu, Lluís Eixarc i Bertran també va ingressar en l'orde dominica, va fer-se missioner i va morir màrtir en Japó, sent beatificat.

Bibliografia

  • Luis Beltrán. El santo de los contrastes. Galduf Blasco, Vicente.
  • La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran. Llop Catala, Miguel.
  • Vida y milagros de San Luis Beltrán. Sempere, Lorenzo.