Diferència entre les revisions de "Mar Mediterràneu"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Mediterraneucel.jpg|thumb|right|500px|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]] | [[Image:Mediterraneucel.jpg|thumb|right|500px|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]] | ||
| − | El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), | + | El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), és un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. És el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]]. |
| − | L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] | + | L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] és a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles. |
== Característiques Biològiques == | == Característiques Biològiques == | ||
| − | El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees | + | El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees és de 0,40. |
| − | La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura | + | La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura és manté constant (+13 o -13). |
| − | La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt | + | La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt més sali que l'[[oceà Atlàntic]]. |
| − | El Mediterràneu | + | El Mediterràneu és un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu és de 630 milímetros per any. |
== Principals Illes. == | == Principals Illes. == | ||
Revisió de 12:39 27 feb 2013
El Mar Mediterràneu (del llatí Mar Medi Terraneum, que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'Imperi Romà Mare Nostrum, el nostre mar), és un mar continental situat entre Europa, Àfrica i Àsia. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. És el breçol de la majoria de civilisacions de l'Edat antiga.
L'única conexió natural en l'Oceà Atlàntic és a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment en el Mar Roig i l’Oceà Índic a través del Canal de Suez. Açò fa que les marees en el Mar Mediterràneu siguen apenes imperceptibles.
Característiques Biològiques
El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'Espanya). La mija de les marees és de 0,40.
La temperatura de la superfície de l'aigua varia segons l’estació de l’any, entre 21 i 30º en estiu i entre 10 i 15 graus en hivern, a partir dels 100 als 200 m la temperatura és manté constant (+13 o -13).
La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de Tuniç a Sicilia dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre Espanya i Marroc a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt més sali que l'oceà Atlàntic.
El Mediterràneu és un mar càlit, en un clima plujós en autumne, en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu és de 630 milímetros per any.
Principals Illes.
Subdivisions
El Mar Mediterràneu està subdividit en chicotets mars, cadascú en la seua pròpia designació (d’oest a l’est):
- El mar d’Alboran entre Espanya i Marroc.
- El mar Balear entre la costa est d'Espanya i les Illes Balears.
- El mar de Liguria entre Córciga i Liguria (Itàlia)
- El mar Tirré rodejat per Sardenya, la Península Itàlica i Sicília
- El mar Adriàtic entre la Península Itàlica i les costes de Croàcia, Bòsnia i Montnegre.
- El mar de Líbia
- El mar de Màrmara entre l'Egeu i el Mar Negre
- El mar de Cilia entre Turquia i Chipre.